El lanzón monolític, o simplement «El Lanzón», és un monòlit o escultura gran d'una sola peça, que pertany a la cultura chavín del Perú (del 1000 ae). Està esculpit en granit irregular de 4,54 m d'alçada, i roman a l'emplaçament originari, en un sector d'una galeria interior del temple Vell de Chavín, anomenada “Galeria del Lanzón”. Se li diu “lanzón” perquè té la forma d'una gegantesca punta de projectil, els extrems de la qual s'enclaven al terra i al sostre de la galeria. Té tres costats, que estan coberts amb motius gravats, i representen una divinitat o ésser sobrenatural amb trets humans barrejats amb trets d'animals. És la més gran de les escultures o monòlits conservats de la cultura chavín; altres són l'estela Raimondi, l'obelisc Tello i el l'estela de Yauya.