Es coneix amb el nom de Coves de Sant Josep el paratge que inclou un conjunt de grutes i galeries d’origen càrstic que es van formar durant el Triàsic, fa prop de 250 milions d'anys, a uns dos quilòmetres del municipi valencià de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa). Malgrat les nombroses visites dels espeleòlegs, encara no es coneix l'origen del riu que recorre els espais i galeries interiors de la gruta, ni tampoc s'ha trobat el final de la cavitat. A l'interior la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. Amb els 2.750 metres del traçat actual, representa la cavitat de major recorregut de la província de Castelló i la segona més llarga del País Valencià. Alberga el riu subterrani navegable més llarg de tota Europa, encara que no es pot vogar al llarg de tot el recorregut.
La cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és a dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els jaciments arqueològics trobats a la boca d'accés, al costat de les pintures rupestres del període magdalenià. La proximitat d'un poblat ibèric ens indica, també, que en l'època ibera la cova ja era coneguda i havia sigut explorada. A més, de l'època romana s'hi ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.[1][2][3]
Afegeix un nou comentari