Fet i amagar és un joc popular en el qual un dels jugadors para i ha de comptar, sense mirar, fins a un nombre preestablert. Mentrestant, els altres jugadors s'han d'amagar. El qui para, un cop ha acabat de comptar, diu: "Qui no s'ha amagat, para"; els qui estan amagats, criden «Fet!», i aqueix els ha de cercar. Quan en veu un, ha de córrer cap al lloc on estava parant i ha de mirar d'arribar-hi abans que ell i, tocant la paret amb la mà, ha de dir: "Un, dos, tres...(el nom del jugador vist)". Parar, pagar o dur-lo vol dir estar encarregat de la part més desairada o més molesta, com encalçar els altres, rebre llurs cops, etc..

La mare és el lloc d'on ix el qui paga i on poden refugiar-se i salvar-se els qui no han estat agafats. Tocar mare és doncs tocar aquell lloc per a salvar-se.

Si el qui estava amagat hi arriba abans, ha de dir: "Un, dos, tres, salvat", però si provant de salvar-se es confon de lloc, no se salva. Si el que para veu un dels que estan amagats, però s'enganya de persona, el qui està amagat surt i ha de dir: "Has trencat l'olla"; aleshores tots surten del seu amagatall i el qui parava ho ha de tornar a fer.

En el sorteig que es fa abans dels jocs infantils per a saber qui ha de pagar, l'infant jugador que té dret a posar-se primer una pedreta petita dins una mà, demanar a quina mà la porta, i lliurar-la llavors al qui no ho endevina (Tortosa). També es diu pedreta de la veu amb què es reclama el tal dret, que sempre és del qui ho demana primer.