La via ferrada (italià: via ferrata) és un itinerari, normalment vertical, equipat amb material divers: claus, grapes, preses, passamans, cadenes, ponts tibetans i ponts nepalesos i tirolines que permeten, d'una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per a senderistes i persones no avesades a l'escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d'acer, anomenat línia de vida, durant tot el recorregut, que amb el talabard, proveït d'un dissipador d'energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) permeten estar assegurat en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suïssa, a Alemanya i de mica en mica a Catalunya i l'Espanya.
Mont Aiguille bressol de l'alpinisme, FrançaContext
Les ferrades es van iniciar després de la I Guerra Mundial quan les tropes italianes van equipar passos verticals a les muntanyes de les Dolomites amb escalons, cordes, cadenes i altres elements per passar-hi les tropes i el material, creant itineraris iguals que els que havien instal·lat mig segle abans en les muntanyes més altes d'Àustria. Un cop acabada la guerra, aquelles instal·lacions es van quedar a la muntanya i van ser aprofitades pels muntanyencs per practicar un esport que barreja l'escalada i caminar per les muntanyes. Actualment hi ha més 600 vies ferrades equipades als Alps i és un atractiu turístic per a la zona, que genera una bona font d'ingressos gràcies a aquestes vies.
El Govern d'Aragó va proposar un pla per obrir 10 itineraris i Andorra va veure el filó turístic en aquesta activitat esportiva i va finançar quasi totes les vies construïdes a l'actualitat. En canvi, a Catalunya, la majoria han sigut obertes per muntanyencs desinteressats, com ara Joaquín Olmo, Juan Urquiza, Albert Gironès, Josep Vergara, Verena Masius o Xavi Vidal, entre d'altres.
A Catalunya, Andorra i Aragó és on es troben la major part d'aquestes vies. Com totes les activitats a la muntanya, hi ha qui les defensa i qui les rebutja. No pel fet de ser més assequibles al gran públic, s'ha de descuidar la seguretat i el risc que aquest esport comporta.
Fites Escalada del Mont AiguilleL'any 1492, el capità François Antoine de Ville, amb alguns ajudants i seguint les ordres del rei Carles VIII de França, aconsegueix arribar al cim del fins aleshores inexpugnable Mont Auguille. Aquesta proesa representa el naixement de l'alpinisme, disciplina mare de la qual provenen les vies ferrades.[1]
Les primeres vies ferrades a EuropaLa primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment, s'equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903.[1]
Vies ferrades - Primera Guerra MundialPosteriorment, durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris ludicoesportius.[1]
Vies ferrades a EspanyaA Espanya, pioners com Antonio García Picazo van instal·lar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina va ser instal·lada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
![[node:title]](/sites/default/files/styles/640x320/public/default_images/default_0.JPG?itok=nAKl_DR1)
Afegeix un nou comentari