Maqueta de l'edifici, en Catalunya en Miniatura.

Máximo Díaz de Quijano (1841-1885) era un indià enriquit a Cuba, advocat de professió, d'ideologia carlista i aficionat a la música i la botànica.[1][nota 1] Era concunyat del també indià Antonio López y López,[nota 2] marquès de Comillas, sogre de l'empresari català Eusebi Güell, el principal mecenes de Gaudí, motiu pel qual van entrar en contacte promotor i arquitecte. Gaudí havia estat ajudant de Joan Martorell en el palau de Sobrellano del marquès de Comillas, on havia projectat el mobiliari de la capella de palau. També va construir a Comillas el 1881 un quiosc en forma de templet d'aire oriental per celebrar la visita del rei Alfons XII a la localitat càntabra.[2] Per això va rebre l'encàrrec d'un xalet annex al palau, que serviria de residència d'estiu. L'edifici va rebre el nom de Villa Quijano, però aviat va ser conegut com “El Capricho”, a causa del seu aspecte exuberant i original.[3]

Gaudí va realitzar un projecte d'estil orientalitzant, en paral·lel a la seva obra contemporània en la casa Vicens de Barcelona, amb reminiscències dels arts gòtic, oriental, mudèjar i nassarita.[4] Possiblement Gaudí es va inspirar en un projecte per un embarcador que havia fet durant els seus estudis universitaris, el 1876.[5]

Les obres van ser executades per Cristóbal Cascante, company de carrera de Gaudí, qui es va basar en una maqueta realitzada per l'arquitecte modernista.[6] Els treballs es van realitzar entre 1883 i 1885, encara que lamentablement el seu propietari no va poder gaudir-ho molt temps, ja que va morir uns mesos més tard d'acabades les obres.[7] Ja que era solter, la vila va passar a la seva germana, Benita Díaz de Quijano; el seu fill, Santiago López y Díaz de Quijano, va emprendre el 1914 una primera reforma de la casa, en què es va substituir l'hivernacle per un bloc d'obra i es van canviar les teules ceràmiques per plaques de fibrociment.[8]

L'edifici va caure en l'abandó després de la Guerra Civil, en el qual va seguir malgrat la seva declaració com a Bé d'interès cultural el 1969. El 1975 l'ajuntament de Reus, localitat natal de Gaudí, va suggerir traslladar l'edifici a aquesta població, encara que el projecte va ser desestimat.[8] Poc més tard, el 1977, l'última descendent dels López-Díaz de Quijano, Pilar Güell Martos, va vendre la propietat a l'empresari Antonio Díaz, qui la va restaurar el 1988 i la va convertir en un restaurant.[8] El 1992 va ser comprada pel grup japonès Mido Development. Finalment, el 2009 l'edifici es va convertir en museu.

EL Capricho va ser escollit com a Millor Monument del Món el 2023 en els premis Remarkable Venue Awards, mitjançant una votació popular en la qual van participar més de 50 000 persones de tot el món.[9]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.