El cementiri alegre (en romanès, Cimitirul vesel i pronunciat com a [t͡ʃimiˈtirul ˈvesel]) és un cementiri al poble de Săpânța, a Romania. És famós per les seves làpides de colors vius amb pintures naïfs que descriuen, d'una manera original i poètica, escenes de les persones que hi són enterrades i llurs vides. Ha esdevingut un museu a l'aire lliure i una atracció turística nacional.

La característica inusual d'aquest cementiri és que divergeix de la creença predominant, compartida culturalment a les societats europees, que considera la mort com quelcom indeleble i solemne. Es cementiri parteix de la cultura dàcia local, una cultura els principis filosòfics de la qual suposadament avalaven la immortalitat de l'ànima i la creença que la mort era un moment ple d'alegria i d'anticipació per a una vida millor (vegeu també el salmoxianisme).

Hi ha una col·lecció dels epitafis del cementiri alegre en un volum del 2017 anomenat Crucile de la Săpânța, compilat per l'autora Roxana Mihalcea [1] Arxivat 2021-01-28 a Wayback Machine., així com en un llibre de fotografia titulat The Merry Cemetery of Sapanta de Peter Kayafas.