5 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de VallsOrigen

Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N'és una reminiscència la Muixeranga d'Algemesí o la Mojiganga de Titaigües.[1] Al segle xvii la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants a les festivitats patronals de les viles. Al segle xviii també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, impulsades per l'església catòlica per evitar el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.

Els inicis

El primer castell ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l'any 1770 a l'Arboç,[2] i esta documentat a les Notes històriques de la parròquia i vila d'Arbós pel mossèn Gaietà Viaplana[cal citació]. Als anys 1790 ja es feia servir la paraula "castell" per diferenciar-lo del Ball de Valencians. El Baró de Maldà, durant la seva estada a Tarragona per les festes de Santa Tecla de 1793, anota al Calaix de Sastre que aquest any no es podran fer "castells o sostres de gent amb un xiquet al capdamunt fent-hi la figuereta" (referint-se a la posició habitual de l'enxaneta aguantant-se sobre un sol peu) per causa de la guerra (la guerra de la Convenció contra els francesos).[3] El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls uns dels primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Està documentat que s'havien fet un pilar de 3 el 1789 i un de 4 l'any següent a l'Ermita del Remei, a Alcover.[4][5] Hi ha referències orals de l'any 1805 i referències escrites de 1815 de l'existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals.[6][7] Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que presumeix d'estar documentada des de 1791,[8] es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l'any 1813 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal.[6][9] Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el "Bressol dels castells".

Històricament, l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), lligats estretament a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Així doncs, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l'activitat castellera. En un període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.

Ambdues colles no actuaven només a Valls sinó que se solien desplaçar a comarques veïnes contractades per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la població local a l'hora d'alçar les construccions. Aquesta col·laboració va fer que posteriorment apareguessin dues colles més a Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Penedès, la gran afició i admiració pels castells feia que durant moltes dècades es contractessin les colles vallenques fins a tres cops l'any: per la Diada de Sant Fèlix i per les festes de les dues confraries vilafranquines més populars, la del Roser i la de la Muixerra. El nom de les dues confraries va identificar durant dècades les dues colles de Valls.

Primera època d'or (1851-1889)  Dos 3 de 9 amb folre simultanis de les colles de Valls a Vilafranca del Penedès (any 1862).

De mica en mica la rivalitat entre les colles de Valls va fer que les seves construccions fossin cada vegada de més dificultat; així el 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set, i el 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.

La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quan durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarregà per primera vegada a la història el 3 de 9 amb folre. El 1853, el periodista Joan Mañé i Flaquer publica al Diario de Barcelona una crònica sobre l'actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i fins i tot el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències no gens clares que poden induir a pensar que es va fer el pilar de 7 sense folre, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 sense folre, però són dades que no s'han pogut contrastar i realment són molt poc fiables.[10]

L'espectacular augment en l'alçada de les construccions va anar modificant la posició dels dos nois que les culminaven, que inicialment es posaven drets (s'aixecaven), tal com encara fan les moixerangues valencianes. A la segona meitat del segle xix, només l'enxaneta es posava dret sobre l'aixecador (n'han quedat alguns testimonis gràfics) fins a normalitzar-se progressivament el que ara anomenem pom de dalt.[11]

Afectada temporalment part de la població catalana pel còlera, es tornen a veure grans construccions per tot el camp de Tarragona i el Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver fet a Tarragona el 4 de 9 amb folre i l'agulla. Durant tot aquest temps, Vilafranca, Tarragona i Valls, i les seves poblacions properes, formen una mena de triangle on es fan el nombre més gran d'actuacions i les de més nivell.

L'època castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme imparable. Als anys 1877 i 1878 a Altafulla les dues colles vallenques hi fan el pilar de 8 amb folre i manilles. Un any més tard, el 1879, a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al mateix any per la Festa Major de Valls, van fer el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre, 2 de 8 amb folre, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. El 1881 hi ha escrits del que podria ser la millor actuació de tots els temps: les dues colles de Valls haurien descarregat a Tarragona la torre de vuit neta, la Nova hauria descarregat el 3 de 9 sense folre i carregat el 4 de 9 sense folre, castell el qual la Vella hauria descarregat. Aquest castell també hauria estat carregat per la Colla Nova el 29 d'agost de 1881 al Catllar.[12][13]

El 30 d'agost del mateix any 1881, per Sant Fèlix, les colles alcen els 3 i 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les fires de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883 es produeix un altre moment històric: les dues colles de Valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que potser ja s'havia intentat vint anys abans però sense èxit. En la primera escomesa la Vella el va carregar, i el de la Nova va quedar en intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, però l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava travessar. Per la seva part la Vella finalment el va assolir, carregat i descarregat, al tercer intent.

Aquesta època esplendorosa dels castells es va acabar a les festes de Santa Tecla de l'any 1889, amb un gran nombre de castells de màxima dificultat de vuit i nou pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants: en aquells anys només es comptaven com a vàlids els castells descarregats; els carregats molts cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies, que eren de poca qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que les dades de moltes de les actuacions realitzades en aquests temps siguin ben poc fiables.

 3 de 7 de la Colla Nova dels Xiquets de Valls al Concurs de castells de Barcelona de 1902.Decadència (1889-1926)

L'any 1889 l'activitat castellera va iniciar una progressiva davallada. La pràctica dels castells s'havia anat reduint i el nivell de les construccions recularia fins als més baixos de la seva història. El darrer quatre de vuit documentat és del 1908 i als anys 20 els castells de màxima dificultat eren: el quatre i el tres de set[14]. Diversos estudiosos apunten motius com ara l'arribada de la fil·loxera i l'obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona com una de les causes d'aquesta davallada a causa de la migració cap a ciutat. Tot i així hi va haver viles com la de Vilafranca que no van deixar mai de contractar les colles de Valls, una actitud fonamental per a la pervivència dels castells fins als nostres dies. Per aquesta perseverança, la Plaça de la Vila de Vilafranca s'ha guanyat el qualificatiu de "la plaça més castellera". Es podrien citar dos elements que van portar una petita millora en aquesta crisi: la instauració de la Mancomunitat de Catalunya (1917) i la celebració de les festes decennals de Valls el 1921, que no s'aturaria fins al 1926 coincidint amb l'aparició de dues noves colles: Xiquets de Tarragona i Nens del Vendrell.

Tot i que les construccions van perdre alçada en aquesta represa, l'aixecador i enxaneta es van mantenir acotats, tal com s'havia acabat fent a totes les grans construccions de les que es tenia memòria, i que eren les úniques referències disponibles en aquells moments. Les colles castelleres no van tornar a fer posar drets els membres que culminaven les construccions, però, en canvi, es va mantenir la manera de comptar els pisos, donant a l'aixecador i l'enxaneta el valor d'un pis complet.

A Tarragona no hi va haver cap actuació castellera entre el 1913 i el 1921, a excepció de la del 1918 realitzada per un grup de castellers espontanis. Al bienni 1923-1924 van tornar a actuar els Xiquets de Valls i amb motiu d'aquesta diada es van iniciar les converses per crear una nova colla: els Xiquets de Tarragona, que un any més tard va realitzar els primers assajos. Hi ha estudiosos que afirmen que l'estrena oficial va ser aquell mateix 1925 i d'altres que creuen que va ser per Santa Tecla del 1926. En tot cas, la seva primera actuació va finalitzar amb les següents construccions: quatre de sis, tres de sis, torre de cinc i pilar de quatre. El 1926 també va ser l'any del naixement de la colla Nens del Vendrell.

Renaixença (1926-1981)  3 de 8 carregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al II Gran Trofeu Jorba-Preciados el 1966, castell que feia nou anys que no s'intentava 4 de 6 dels Castellers de Barcelona a la Plaça Sant Jaume al 1969

Amb l'aparició de les dues noves colles, i especialment per la del Vendrell, es reanima la rivalitat, fet que propicia un augment de la competitivitat que repercutirà en la qualitat dels castells. L'octubre de 1927 els Nens del Vendrell es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i el 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella. A la Festa Major del Vendrell de 1932 hi van actuar tres colles locals: Nens, Caneles i Mirons.

El 1929, tant les colles del Vendrell com les de Tarragona havien igualat el nivell de castells de les colles de Valls. A l'any següent el tres i el quatre de set ja formaven part del repertori habitual de les colles de Valls i fins i tot el 4 de 7 amb l'agulla va realitzar-se en un parell d'ocasions aquell mateix any. El 1931, per les Decennals de la Candela es tornava a respirar un gran ambient casteller a Valls i, sobretot, hi havia ganes de superar les altres colles. Tot plegat va fer aparèixer rumors de què la Colla Vella intentaria el quatre de vuit, que no es feia des del 1908, però finalment no es va provar per problemes amb la canalla.[15] Per la seva part la Colla Nova va intentar el cinc de set a l'antiga: amb un sol aixecador i un sol enxaneta. Quan coronen l'estructura del tres, l'enxaneta passa a col·locar-se d'acotxador de la torre i qui havia fet d'acotxador al tres fa d'enxaneta a la torre. Ja el 1932 a l'Arboç es viu una actuació històrica per part de les dues colles de Valls. La Nova intenta el pilar de 5 aixecat per sota i descarrega el dos de sis i el tres de set aixecat per sota, mentre que la Vella carrega el quatre de vuit i descarrega també el tres de set per sota i el dos de set.[16] L'anterior torre de set era d'inicis de segle, un castell que es va perdre abans que el quatre de vuit. També cal destacar que per aquestes dates les colles van començar a actuar una després de l'altre i no al mateix temps com feien fins aleshores.[17] Aquell mateix any la colla Vella va intentar el pilar de sis i dues vegades més el quatre de vuit però aquest cop sense carregar-lo. Aquest castell no es descarregaria fins a la Diada de Sant Fèlix de 1933 quan la Colla Nova ho va aconseguir després d'haver-ho intentat una dotzena de vegades en el darrer any. Un any més tard, el 1934, a Torredembarra, la mateixa Colla Nova va carregar el primer tres de vuit del segle i va realitzar la que seria la millor actuació fins al 1969: Quatre de vuit, tres de vuit carregat, dos de set, tres de set aixecat per sota i cinc de set. Cal dir que uns dies abans la colla va intentar el pilar de sis per Sant Fèlix però no se sap amb certesa si va ser carregat o va quedar en intent. La Guerra Civil (1936-1939) va estroncar l'indici de recuperació i van desintegrar-se temporalment totes les colles existents.

Sortosament, però, encara es va poder reprendre el procés i el 1939 es tornen a formar les colles a Valls, Tarragona i el Vendrell. A Valls, per voluntat expressa de les autoritats franquistes, les dues colles apareixen agrupades en una de sola. La fusió va donar pas a l'anomenada Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com "La Barreja". Aquell mateix any i novament a Torredembarra, es va viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que va aconseguir la colla reunificada dels Xiquets de Valls.

La Colla dels Xiquets de Valls va liderar els anys següents el món casteller, seguits de prop pels Nens del Vendrell, que l'any 1946 descarreguen el seu primer quatre de vuit, castell que ja havien carregat l'any anterior. L'any 1947 els castellers de la Colla Vella es reorganitzaren de forma reeixida i van recobrar de nou la seva activitat castellera, sota el nom de Colla Vella, de forma ininterrompuda fins a l'actualitat. Els castellers que havien format part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, no podent recuperar el seu antic nom, segueixen fent castells anomenant-se La Muixerra.

La Muixerra descarrega el quatre de vuit i el dos de set en la seva primera actuació i rivalitza durant aquells primers anys amb els Nens del Vendrell pel lideratge del món casteller. El 1951 els vendrellencs fan un pas endavant descarregant el primer tres de vuit del segle en la diada de Santa Teresa, castell que La Muixerra carregaria a Valls vuit dies més tard en la diada de Santa Úrsula. L'any 1952 la Colla Vella es consolida carregant aquest mateix castell i se suma al grup de colles capdavanteres.

Després d'uns anys amb alts i baixos i sense novetats destacables, el concurs del Gran Trofeu Jorba-Preciados a Barcelona els anys 1964, 1965 i 1966, va revifar l'interès popular en un moment de màxima rivalitat entre els Nens i la Vella. Tot i que a les tres edicions va guanyar la Colla Vella de Valls, en la darrera edició van saltar espurnes a causa d'un tres de set aixecat per sota en tercera ronda de la Colla Vella. Els Nens van protestar iradament i finalment la Vella va decidir intentar el tres de vuit, un castell que feia 9 anys que no s'intentava i que finalment van aconseguir carregar. Després d'això els Nens van carregar un any més tard un pilar de sis que va portar molta polèmica però que tornarien a aconseguir un any després.[18]

 Primer castell de 9 descarregat el segle xx. Es tracta del 4 de 9 amb folre que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar la diada de Santa Úrsula de 1981.

Les darreres actuacions del 1969 van aportar actuacions glorioses, poc imaginables anys abans. Fruit de l'estira-i-arronsa, els Nens van descarregar el primer pilar de sis del segle xx. Poques setmanes després, el 12 d'octubre, la Vella carregà el primer cinc de vuit del segle i tres dies més tard els Nens descarregaven el quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuació que no es tornaria a repetir en 27 anys. El 26 d'octubre, la Vella tornà a carregar el cinc de vuit, descarregà el seu primer tres de vuit i intenta la primera torre de vuit amb folre del segle. Finalment el 23 de novembre de 1969 s'assoleix una altra fita històrica quan els Nens descarregaren en pròpia plaça el pilar de set amb folre, la primera construcció amb folre de la centúria.[19]

Segona època d'or (1981-1993)

Tot i que puntualment les dones havien començat a participar en algunes construccions de castells,[20] fou en els anys vuitanta quan van incorporar-se de forma habitual a les colles castelleres, de la mà de colles com els Bordegassos de Vilanova, nascuts el 1972, o els Minyons de Terrassa, nascuts el 1979,[21] essent aquesta la primera colla on van participar-hi plenament. Des d'aquell moment s'ha viscut com un procés natural, atès que per alçar castells la força no és la principal habilitat requerida, car la tècnica té el paper fonamental i els castellers treballen junts en funció de l'alçada i el pes. La introducció de la dona en els castells és doncs la clau de volta indiscutible que propiciarà el gran creixement i els extraordinaris assoliments del període actual, tot i que l'inici d'aquesta època es pot dir que té el protagonisme de dues colles encara formades exclusivament per homes. El 1981 es van poder veure el primer castell de nou del segle xx, el 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el primer 5 de 8 descarregat del segle a càrrec de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, ambdós a la Plaça del Blat de Valls a la jornada castellera de la tradicional Diada de Santa Úrsula.[22]

En els següents anys la Colla Joves dels Xiquets de Valls (1986), els Castellers de Vilafranca (1987), els Minyons de Terrassa (1988) i la Colla Jove Xiquets de Tarragona (1993) també assoliren castells de nou pisos. Els Minyons de Terrassa carregaren al Raval de Montserrat de la seva ciutat, i en el marc de la seva diada de la colla, el primer dos de nou amb folre i manilles de la història, donant inici al que es coneixerà com a Època de platí.

Època de platí (1993-actualitat)  3 de 10 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa (2010)

En aquesta època el fet casteller es caracteritza per l'expansió territorial, l'increment de la popularitat i el ressò als mitjans de comunicació i l'assoliment de noves construccions de gamma extra. Pel que fa a l'expansió territorial, durant la dècada de 1990 sorgeixen moltes colles castelleres a poblacions llunyanes de l'àmbit tradicional, com a Lleida, Mataró, Manresa, Salt, a més d'arribar el fet casteller a la Catalunya Nord i a Mallorca. Després del creixement dels anys noranta, en els primers anys del segle xxi la formació de noves colles és menor i en desapareixen algunes, mantenint-se el nombre de colles castelleres entre 50-60. A partir de 2006, també es produeix una certa exportació dels castells, i a Xile,[23] i posteriorment al Brasil,[24] es formen colles amb la intenció que el jovent de barris marginals s'integri en una activitat que els ensenya a treballar en equip. Actualment, entre les desenes de colles existents, també s'hi ha de comptar la que hi ha a la Xina.

Respecte a la consecució de noves estructures, en aquesta època de platí, a banda que s'assoleixen les que es van aconseguir a la primera època d'or, també es creen nous castells de màxima dificultat. El 2 de 9 amb folre i manilles, després d'haver-lo carregat els Minyons de Terrassa el 21 de novembre de 1993 i de carregar-lo també la Colla Joves dels Xiquets de Valls l'any 1994, es descarrega per primera vegada en la Diada de Santa Úrsula del 23 d'octubre de 1994 per part de la Colla Vella. A més d'aquest 2 de 9, la Colla Joves també va carregar-lo. El següent castell de l'anomenada "gamma extra" va ser el pilar de 8 amb folre i manilles, carregat per primer cop al segle xx pels Castellers de Vilafranca a la diada de Sant Ramon de 1995 (31 d'agost) a Vilafranca (el descarregarien per primera vegada 2 anys després, el 28 de setembre de 1997 també a Vilafranca).

Durant la dècada dels 90 se succeïren les actuacions històriques, així, per la diada de La Mercè de 1995 (24 de setembre), els Minyons de Terrassa aconseguien carregar a Barcelona un altre dels castells mítics del segle xix, el 5 de 9 amb folre, intentat per primera vegada al segle xx per la colla Jove Xiquets de Tarragona, tot just feia una setmana. La supercatedral va ser descarregada per primer cop l'any següent per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 27 d'octubre de 1996. També durant l'any 1996 es va poder veure un altre castell inèdit, el 4 de 9 amb folre i l'agulla, que van carregar els Castellers de Vilafranca per la diada de Tots Sants (1 de novembre) i que descarregarien un any després a la mateixa diada.

L'any 1998 portà la consecució de dos castells mítics més: el 4 de 9 sense folre i el 3 de 10 amb folre i manilles. El quatre de nou, que suposava un salt tècnic extraordinari en els troncs dels castells, el van descarregar els Minyons de Terrassa durant les Festes de Sant Narcís (25 d'octubre) a Girona. Durant aquell any també es va viure una cursa per a assolir el primer castell de 10 pisos de la història. Després que els Castellers de Vilafranca es plantegessin sense èxit el 4 de 10 amb folre i manilles, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca començaren a assajar el 3 de 10 amb folre i manilles. El primer intent el realitzaren els Minyons durant la seva festa major (5 de juliol). Després, per Sant Fèlix (30 d'agost) i Tots Sants, els Castellers de Vilafranca realitzaren sengles intents d'aquest mateix castell, que finalment aconseguiren carregar el 15 de novembre a Vilafranca. Una setmana després, els Minyons el descarregarien en el transcurs de la seva diada. Encara durant el segle xx s'aconseguirien dos castells més de gamma extra: el 2 de 8 sense folre, carregat per primer cop pels Castellers de Vilafranca per Tots Sants de 1999 i el 3 de 8 aixecat per sota, descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Vila-rodona el 7 de novembre de 1999.

Durant els primers anys del segle xxi es manté la dinàmica assolida i els castells de 9 i de gamma extra es realitzen de forma continuada. La Colla Vella dels Xiquets de Valls estrenà el 9 de 8, castell que van descarregar per primer cop el 7 d'octubre de 2001 a la diada del Mercadal a Reus. Aquest castell el tornaren a assolir 2 anys després en la mateixa diada, i en ambdós casos es realitzà amb 3 enxanetes. L'any 2005 es va aconseguir carregar per primer cop el 2 de 9 amb folre, aquest castell, resultat de treure les manilles al 2 de 9 amb folre i manilles, és considerat de dificultat extrema i el van carregar els Castellers de Vilafranca durant la diada de Sant Fèlix. També cal destacar l'assoliment del 3 de 9 amb folre i l'agulla, castell carregat per primer cop l'any 2008 pels Minyons de Terrassa durant la seva diada (16 de novembre) i descarregat l'any següent pels Castellers de Vilafranca a la Diada de Sant Ramon.

En la diada de Tots Sants de 2010 els Castellers de Vilafranca van descarregar el primer 2 de 8 sense folre, 11 anys després d'haver estat els primers a carregar aquesta torre d'enorme dificultat tècnica. En la mateixa diada, els Capgrossos de Mataró esdevenien la cinquena colla en assolir un castell de gamma extra amb el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat. Igualment, l'any següent, el 23 de setembre i durant la diada de Santa Tecla, la colla Jove Xiquets de Tarragona esdevenia la 6a colla en aconseguir la categoria de gamma extra en carregar el seu primer 5 de 9 amb folre, 16 anys després de ser la primera colla a intentar-lo a l'era moderna. El 22 de novembre de 2015 els Minyons de Terrassa van aconseguir carregar i descarregar el 4 de 10, castell que podia considerar-se el sostre fins aquell moment. Però el 2019, per Santa Úrsula, les dues colles de Valls van aconseguir carregar el 3 de 9 net (o sense folre), una construcció que semblava inabastable per la seva enorme dificultat tècnica.

L'any 2020, a causa de la pandèmia de la COVID-19, es van haver de cancel·lar gran part de les actuacions. L'última d'aquell any es va fer el 8 de març, quan els Castellers de Sabadell van descarregar un 4 de 8 a Barberà del Vallès. El carro gros va ser el castell de més envergadura d'aquell any; també descarregat pels Castellers de Barcelona per Santa Eulàlia el 8 de febrer.[25]