Documentada el 1095, quan Ermengol, net de Guillem I de Meià, va confirmar les esglésies que integraven la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que havien estat donades pel seu avi abans del 1040. En diversos documents s'esmenta com a castell de Santa Eufèmia, nom que li donava una església més antiga que l'actual (es considera el topònim Sant Oïsme una corrupció del de Santa Eufèmia, el topònim primitiu). Quan Santa Eufèmia va perdre la parroquialitat, aquesta categoria va passar a Sant Bartomeu, que també la perdria al segle xvii.[1]

En un document del 1099 s'esmenta el castell de Santa Eufèmia, que potser devia formar part del patrimoni de la família Meià. L'any 1193 ja no era domini de la branca principal d'aquesta família ni apareix entre els béns dels Cervera-Meià. El 1379 es tornen a tenir referències de l'indret en un document del rei Pere III on consta el castell de Sant Oïsme ("Sent Ohismia") situat a la baronia de Meià. L'any 1426, el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre les quals hi havia "Santa Sosimia", que s'identifica com Sant Oïsme. Sembla que Sant Oïsme seguí vicissituds ben diferents a la dels castells de la conca de Meià que foren inclosos en el marquesat de Camarasa. En desaparèixer els senyorius jurisdiccionals Sant Oïsme pertanyia al noble Sobies.

El topònim Sant Oïsme és una corrupció del de Santa Eufèmia.[1]