La Calçada del Gegant (Giant's Causeway, en anglès) és un conjunt d'unes 40.000 columnes basàltiques entrellaçades, resultat d'una erupció volcànica ocorreguda fa 60 milions d'anys. Està situada a la costa nord-est d'Irlanda, a uns 3 km al nord de Bushmills, al comtat d'Antrim. El 1986, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i el Departament de Medi Ambient d'Irlanda del Nord la va declarar Reserva Natural Nacional, el 1987. El seu propietari, el Patrimoni Nacional, és qui la gestiona. Les columnes de la calçada formen passeres que surten dels peus dels penya-segats, es dirigeixen mar endins i desapareixen sota l'aigua. La majoria de les columnes són hexagonals, però n'hi ha amb quatre, cinc, set i vuit costats. Les més altes tenen una alçada de 12 metres i la lava solidificada que hi ha als penya-segats arriba a tenir un gruix de 28 metres.
Encara que coneguda per la població local, la Calçada del Gegant va romandre desconeguda per al gran públic fins al 1693, quan Sir Richard Bulkeley, membre del Trinity College de Dublín, va presentar un article sobre el lloc a la Royal Society de Londres.
La reputació del lloc es va fer internacional quan l'any 1739, una artista irlandesa, Susanna Drury, en va fer aquarel·les premiades per la Royal Society de Dublín i després es van distribuir en forma de gravats a partir de 1743.[1]
El 1765, un article sobre la Calçada del Gegant s'insereix al volum 12 de l'enciclopèdia de Diderot i d'Alembert, il·lustrat amb gravats de Drury.[2][3]
Els turistes van començar a afluir al segle xix, després de l'obertura d'una línia de tramvia entre Portrush i la Calçada dels Gegants.
A la dècada de 1960, el National Trust va comprar la zona i la va desenvolupar, destruint les antigues urbanitzacions comercials que havien distorsionat el lloc.
L'any 2000, un incendi va destruir el centre de visitants del lloc. El nou centre de visitants, dissenyat per Roisin Heneghan de Heneghan Peng Architects, es va inaugurar el juliol de 2012.
Afegeix un nou comentari