Les primeres traces d'activitat humana a la ciutat daten de l'època preromana. Les primeres fortificacions van ser construïdes després de la conquesta dels Menapii per part de l'emperador romà Juli Cèsar al segle primer aC.

L'assentament es va construir a la desembocadura del Reie, a la frontera entre una zona pantanosa, sovint submergida i la zona arrenosa exempta d'aigües altes. Des del segle x és van construir dics i crear pòlders i la línia de la costa va apujar cap al nord-oest.

Aquestes construccions havien de protegir la costa dels atacs pirates. Amb l'arribada dels francs, aquests es van fer càrrec de tota aquesta regió al segle iv i l'administraren sota el nom de Flandrensis Pagus. Les incursions vikingues del segle ix van propiciar que Balduí I de Flandes fortificara les construccions de defensa romanes, permetent de nou el comerç entre Anglaterra i els pobles escandinaus.

Bruges va rebre els drets de ciutat el 27 de juliol de l'any 1128. Amb aquest permís, es van construir nous murs i canals. Aproximadament, a partir de l'any 1050, el dipòsit de sediments (obturació) va obstruir l'accés al mar però, una tempesta l'any 1134 va restablir de nou l'accés mitjançant l'excavació d'un canal en aprofitar el braç de mar (priel) natural Het Zwin. Amb aquest fet, l'entrada del mar es va estendre fins a Damme, una ciutat que va esdevenir l'avantport de Bruges.

La ciutat s'ubicava en un punt estratègic per al comerç del nord de la Lliga Hanseàtica i també per a les rutes comercials dirigides al sud. Així, prompte va ser inclosa en la ruta de les fires de tela flamenques i franceses al principi del segle xiii. Això no obstant, quan aquest sistema de fires va deixar de ser atractiu, els emprenedors locals de Bruges començaren a innovar. Aquests van adoptar d'Itàlia les noves formes de capitalisme mercantil mitjançant el qual diversos mercaders compartien els riscos, beneficis i coneixement de mercats. Començaren a emprar alhora noves formes d'intercanvi econòmic, incloent-hi les lletres de canvi (és a dir, els pagarés) i les lletres de crèdit.[1] La ciutat va rebre de bon grat els comerciants estrangers, notablement els mercaders portuguesos de pebre i els comerciants d'espècies[2]

La vida urbana va viure el seu auge a la ciutat a partir del segle xii. Aquesta tenia llavors una indústria manufacturera de llana, un mercat dedicat en exclusiva a aquesta matèria, salvaguardat pels murs de Bruges i, a més a més, els excedents podien ser guardats amb seguretat davall el patrocini dels comtes de Flandes. Llavors, empresaris de la ciutat van començar a obrir establiments en els mercats de llana de les zones productores d'Anglaterra i Escòcia. Els contactes anglesos importaven cereals de Normandia i vins gascons. Les embarcacions hanseàtiques van plenar el port i aquest va haver de ser ampliat a partir de Damme fins a Sluis per donar cabuda a més vaixells. El 1277, la primera flota mercant provinent de Gènova va aparèixer al port de Bruges.