Bora Bora (en tahitià, Porapora) és una illa del grup de Sotavent de les illes de la Societat a la Polinèsia Francesa, a 280 km al nord-oest de Tahití. És una illa volcànica encerclada per una ampla llacuna protegida per esculls. També és una comuna de la Polinèsia francesa, que comprèn les illes de Bora Bora i Tupai.
En la llengua tahitiana no existeix la lletra «b». El canvi de Porapora a Bora Bora es deu a la mala transcripció del capità Cook. Originàriament significa «la primera nascuda», i les llegendes expliquen que va ser la primera illa a emergir de les aigües. Altres nom històrics són Vava’u i San Pedro.
Els polinesis s'hi van instal·lar probablement al segle iv. L'antic nom de Vava’u suggereix que provenien de l'arxipèlag del mateix nom a les Tonga. Els habitants guerrers eren temuts a les illes veïnes, i els seus caps van mantenir la independència fins a l'annexió per França el 1881. Abans, el 1842, s'havia establert el protectorat francès.
Va ser vista pel neerlandès Jacob Roggeveen el 1722, i després pel francès Louis Antoine de Bougainville i explorada per l'anglès James Cook. L'espanyol Domingo Boenechea, el 1775, l'anomenà San Pedro.
A la Segona Guerra Mundial l'illa va ser escollida pels nord-americans com a base de subministrament. El 1942 hi desembarcaren 5.000 soldats, superant la població illenca, i van construir un aeroport, defenses d'artilleria i dipòsits de combustible. No es va produir cap combat a Bora Bora, i la base va ser tancada el 1946. Alguns soldats van haver de ser repatriats a la força. L'aeroport militar va ser l'únic aeroport internacional de la Polinèsia Francesa fins a la construcció del de Faaa a Tahití el 1962.
Afegeix un nou comentari