Alacahöyük

( Alaca Höyük )

Alacahöyük o Alaca Höyük és un jaciment arqueològic hitita, al districte d'Alaca, a la província de Çorum del nord de Turquia, a 170 km a l'est d'Ankara, la capital. Dista 17 km d'Alaca i 51 de Çorum.

És al nord-est de l'antiga capital hitita d'Hattusa. Alberga indicis d'una construcció hitita trobada a principis del segle xx i sota aquesta un cementeri imperial amb tombes que daten del 2500 ae.

Hi ha proves d'activitats metal·lúrgiques de l'edat del coure en forma de joieria, atuells i gerres. La identitat ètnica dels pobladors anteriors a la invenció de l'escriptura és incerta, pot ser que pertanyeren a la població asiàtica que antecedí els hitites.

Conegut des de fa molt de temps, el jaciment l'excavà per primera volta al 1907 l'arqueòleg otomà Theodor Makridi Bey, que hi feu dues breus exploracions durant dues setmanes. El 1910, un equip alemany hi descobrí les tombes reials que daten del ter...Llegeix més

Alacahöyük o Alaca Höyük és un jaciment arqueològic hitita, al districte d'Alaca, a la província de Çorum del nord de Turquia, a 170 km a l'est d'Ankara, la capital. Dista 17 km d'Alaca i 51 de Çorum.

És al nord-est de l'antiga capital hitita d'Hattusa. Alberga indicis d'una construcció hitita trobada a principis del segle xx i sota aquesta un cementeri imperial amb tombes que daten del 2500 ae.

Hi ha proves d'activitats metal·lúrgiques de l'edat del coure en forma de joieria, atuells i gerres. La identitat ètnica dels pobladors anteriors a la invenció de l'escriptura és incerta, pot ser que pertanyeren a la població asiàtica que antecedí els hitites.

Conegut des de fa molt de temps, el jaciment l'excavà per primera volta al 1907 l'arqueòleg otomà Theodor Makridi Bey, que hi feu dues breus exploracions durant dues setmanes. El 1910, un equip alemany hi descobrí les tombes reials que daten del tercer mil·lenni ae, així com una ciutat hitita del segon mil·lenni ae. El 1935, a petició de Mustafa Kemal Atatürk, l'excavaren els arqueòlegs turcs Remzi Oguz Arik i Hamit Kosai. Situat en un butte (höyük en turc),[5] el lloc s'utilitza des de l'edat del bronze inicial (IV mil·lenni ae), pel poble dels hattians, segons I. Akurgal, fins a l'època imperial hitita (1450 - 1180 ae).

El seu nom en hitita es desconeix: podria ser-ne Arinna, Tawiniya o Ziplanda, un important centre religiós de l'Imperi hitita.

Tret de les tombes del III mil·lenni ae, les restes més importants són les ruïnes d'una ciutat hitita del segon mil·lenni ae, amb la porta de les Esfinxs emmarcant-ne l'entrada, un imposant portal de pedra circumdat de relleus. Els ortòstats trobats al lloc representen escenes d'un ritual religiós: a l'esquerra, el rei i la reina adoren un toro envoltat de sacerdots, malabaristes i animals sacrificials i, a la dreta, potser la dea-sol d'Arinna i adoradors (els ortòstats originaris són al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia d'Ankara). Junt a la muralla oriental hi ha la base d'un gran edifici de 20 × 80 m, identificat com un temple en lloc d'un palau (seguint les conclusions de les excavacions d'Hattusa).

Entre els objectes descoberts sobretot a les tombes de cultures anteriors al període hitita (potser els hattians), hi ha ídols, amulets, joies, tiares, polseres, collarets, sivelles de cinturó d'or, electre, coure o bronze. Aquests són els que els especialistes diuen símbols rituals que daten de la segona meitat del tercer mil·lenni ae. D'aquests objectes zoomorfs (toros o cérvols sobre pedestals el propòsit dels quals segueix sent objecte de debat) els estendards estan fosos en coure, o són completament geomètrics amb forma de cercles plans, semicercles o quadrats i estan replets d'una xarxa calada de barres transversals, creus centrals, raigs, etc., que demostren originalitat i domini de la tècnica. Aquests objectes, també anomenats «estendards animals» els primers, i «discs solars» els segons, són interpretats de dues maneres per dues escoles de diferents pensaments. Per a alguns, aquests objectes serien cultuals, i representarien les primeres divinitats d'Hatti; el disc solar és una representació de la dea-sol. Per a altres, en haver-se trobat sota cranis de bous dipositats sobre les tombes serien adorns de carros, record de la cultura de les tombes de carros. S'hi descobriren armes d'or, bronze i or del mateix període.

Segons Leonard Woolley, les tombes reials «semblen pertànyer al final d'un període, marcat per un estrat de destrucció i l'incendi de la ciutadella. La cultura que il·lustren els objectes de la tomba no continua en la següent fase històrica, la de Kültepe. L'assentament continuà com una comunitat florent fins a l'edat del bronze final. També va haver-hi una ocupació important en època frígia.

A la fi de l'estiu de 2016, un equip d'arqueòlegs dirigit per un professor de la Universitat d'Ankara hi descobrí un túnel d'època hitita de 2.300 anys d'antiguitat, probablement d'«ús sagrat».

History
The Sphinx Gate

The mound (Turkish höyük) at Alacahöyük was a scene of settlement in a continuous sequence of development from the Chalcolithic Age, when earliest copper tools appeared alongside the use of stone tools.

Bronze Age

During the Early Bronze Age, the mound was the center of a flourishing Hattian culture. It has been continuously occupied ever since, until today's modern settlement in the form of a small village. The standing and distinguishing remains at Alacahöyük, however, such as the "Sphinx Gate", date from the Hittite period that followed the Hatti, from the fourteenth century BC.

A royal tomb in Alaca Höyük
Artifacts from Alaca Höyük
The Sphinx Gate detail
The Sphinx Gate detail

Thirteen shaft-grave "Royal Tombs" (EBII, c. 2350–2150 BC) in Alacahöyük contained the dead in fetal position facing south. They were richly adorned with gold fibulae, diadems, and belt buckles and repoussé gold-leaf figures.

According to Trevor Bryce:

″There is a theory that the occupants of the tombs were not from the native Hattian population of central Anatolia, but were Kurgan immigrants from the region of Maikop in southern Russia, who spoke an Indo-European language and perhaps became rulers of the local Hattian population.″[1]

However, Hittitologist J.G. Macqueen suggested that these tombs, while constructed by an Indo-European people, were not constructed by Anatolian-speakers, such as Hittites:

"[...] there is no sign of any spread of this kurgan culture further south in Anatolia, so it cannot be linked to the spread of Hittite, to say nothing of Palaic or Luwian. The language of the rulers who were buried in the Alaca tombs, although probably Indo-European, was almost certainly not Proto-Hittite."[2]

Many of the artefacts discovered at Alacahöyük, including magnificent Hattian gold and bronze objects found in the Royal Tombs, are housed today in the Museum of Anatolian Civilizations in Ankara. Among these artefacts are gold and electrum standing cups and other vessels. The most unusual are the Alaca Höyük bronze standards; bulls or stags on pedestals whose purpose remains the subject of debate. The standards are cast in copper, many in the form of flat circles, half-circles or squares that are filled with an openwork network of cross bars, central crosses, and swastikas. Leonard Woolley[3] found that the Royal Tombs "seem to belong to the end of a period, as marked by a stratum of destruction and the burning of the citadel. The culture which the tomb objects illustrate does not continue into the next historical phase, that of Kültepe". Modern assessment[4] finds that the site continued as a flourishing community to the end of the Late Bronze Age. There was also a sizable occupation in Phrygian times.

Dams

A dam, dating from 1240 BC, was announced to be reopened for use on September 23, 2006. The dam was ordered by King Tudhaliya IV in the name of the goddess Hebat. According to ancient Hittite tablets, a drought struck Anatolia in 1200 BC, prompting the King to import wheat from Egypt so that his land would avoid famine. Following this, the king ordered numerous dams to be built in central Anatolia, all but one of them becoming non-functional over time. The one in Alacahöyük has survived because the water source is located inside the dam's reservoir.

^ Trevor Bryce, The Routledge Handbook of the Peoples and Places of Ancient Western Asia: The Near East from the Early Bronze Age to the Fall of the Persian Empire. Routledge, 2013 ISBN 1134159080 p. 21 ^ Macqueen, J. G. The Hittites, and Their Contemporaries in Asia Minor, revised and enlarged, Ancient Peoples and Places series, Thames and Hudson, 1996 ISBN 0-500-02108-2 p. 32 ^ Woolley 1961 ^ Trevor Bryce, The Kingdom of the Hittites rev. ed., Oxford University Press, 2006, ISBN 0-19-928132-7
Fotografies de:
Ingeborg Simon - CC BY-SA 3.0
Zones
Statistics: Position
2755
Statistics: Rank
43903

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
958273164Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 7121
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

Vídeos

On puc dormir a prop de Alaca Höyük ?

Booking.com
1.416.258 visites en total, 9.263 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 15.107 visites avui.