Context sobre Lapònia

La Lapònia (en sami Sameadnäm, en suec Lappland, en finès Lappi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami. Conforma una regió boreal europea, situada al nord de la península Escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Al nord limita amb el mar de Barentsz, a l'oest amb el mar de Noruega i a l'est amb el mar Blanc.

La part més important de la Lapònia es troba més prop del cercle polar àrtic, i de fet en aquest país es troba el cap més septentrional d'Europa, el cap Nord. El terreny és majoritàriament muntanyós i el clima és molt fred, amb temperatures sota 0 °C gran part de l'any.

Els samis, des de finals del segle xx, gaudeixen d'una cert reconeixement en la majoria dels territoris on habiten: des del 1973 fou creat a Finlàndia el primer parlament sami, iniciativa que fou seguida per Noruega el 1989 i Suèc...Llegeix més

La Lapònia (en sami Sameadnäm, en suec Lappland, en finès Lappi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami. Conforma una regió boreal europea, situada al nord de la península Escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Al nord limita amb el mar de Barentsz, a l'oest amb el mar de Noruega i a l'est amb el mar Blanc.

La part més important de la Lapònia es troba més prop del cercle polar àrtic, i de fet en aquest país es troba el cap més septentrional d'Europa, el cap Nord. El terreny és majoritàriament muntanyós i el clima és molt fred, amb temperatures sota 0 °C gran part de l'any.

Els samis, des de finals del segle xx, gaudeixen d'una cert reconeixement en la majoria dels territoris on habiten: des del 1973 fou creat a Finlàndia el primer parlament sami, iniciativa que fou seguida per Noruega el 1989 i Suècia el 1993. Tanmateix, els samis tan sols representen un 5% de la població total de la Lapònia, i les poblacions més grans es troben a Noruega i a Rússia.

Més sobre Lapònia

Population, Area & Driving side
  • Població 2000000
  • Àrea 388350
Història
  • Els samis ocuparen la major part de Finlàndia als primers segles de l'era cristiana. A la fi de l'època medieval llur hàbitat era molt ampli. S'anaren estenent progressivament cap al sud-oest per les muntanyes sueconoruegues (Jämtland al segle xvi, Härjedalen al XVII, Dalarn al xviii). Des de l'alta edat mitjana (del segle xiv al xviii) foren fortament explotats per una espècie d'associació de mercaders suecs i noruecs anomenats birkarlar. Resistiren a la cristianització durant tota l'edat mitjana, fins que (a partir del s. XVII, fins al XIX) foren evangelitzats per missioners russos i escandinaus.[1]

    En ser envaït el seu país per colons suecs i noruecs, s'hagueren de retirar forçosament a les àrees que ocupen actualment i fou empresa una activa política d'assimilació que, als països escandinaus, no acabà fins després de la Segona Guerra mundial.[1]

     El Parlament Sami de Noruega (Sámediggi)

    El 1956 fou establert el Consell Nòrdic Sami, destinat a promoure la cultura i la cooperació entre els pobles samis als estats escandinaus. El 1973 fou creat a Finlàndia el primer parlament sami, per bé que amb funcions únicament consultives, iniciativa que fou seguida per Noruega (1989) i Suècia (1993), amb la inauguració de cambres amb poders limitats.[1]

    ...Llegeix més

    Els samis ocuparen la major part de Finlàndia als primers segles de l'era cristiana. A la fi de l'època medieval llur hàbitat era molt ampli. S'anaren estenent progressivament cap al sud-oest per les muntanyes sueconoruegues (Jämtland al segle xvi, Härjedalen al XVII, Dalarn al xviii). Des de l'alta edat mitjana (del segle xiv al xviii) foren fortament explotats per una espècie d'associació de mercaders suecs i noruecs anomenats birkarlar. Resistiren a la cristianització durant tota l'edat mitjana, fins que (a partir del s. XVII, fins al XIX) foren evangelitzats per missioners russos i escandinaus.[1]

    En ser envaït el seu país per colons suecs i noruecs, s'hagueren de retirar forçosament a les àrees que ocupen actualment i fou empresa una activa política d'assimilació que, als països escandinaus, no acabà fins després de la Segona Guerra mundial.[1]

     El Parlament Sami de Noruega (Sámediggi)

    El 1956 fou establert el Consell Nòrdic Sami, destinat a promoure la cultura i la cooperació entre els pobles samis als estats escandinaus. El 1973 fou creat a Finlàndia el primer parlament sami, per bé que amb funcions únicament consultives, iniciativa que fou seguida per Noruega (1989) i Suècia (1993), amb la inauguració de cambres amb poders limitats.[1]

    A més de la lluita per a la conservació i la promoció de la llengua (per a la qual hom ha assolit una cooficialitat limitada a Noruega), els principals motius de conflicte amb les autoritats se centren en la reclamació de terres i en els enfrontaments entre els ramaders de rens samis i les companyies mineres o forestals. A la península de Kola els samis han estat sotmesos, en general, a l'assimilació forçosa tant pel govern tsarista com pel soviètic, i actualment no gaudeixen de cap reconeixement.[1]

    ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Lapònia ?

Booking.com
487.355 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 40 visites avui.