Context sobre Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l'oest amb la mar Adriàtica. La regió meridional de Dubrovnik queda separada de la resta del país per la sortida de Bòsnia i Hercegovina al mar per mitjà del port de Neum.

La capital és Zagreb, amb prop de 700.000 habitants, i les ciutats principals són Split, Rijeka i Osijek, amb més de cent mil.

L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la Unió Europea, després d'haver format part, durant dècades, de Iugoslàvia. 9 any després, l'1 de gener de 2023, va entrar a formar part de l'eurozona, adoptant l'euro com a moneda pròpia.

Més sobre Croàcia

Informació bàsica
  • Moneda Kuna (moneda)
  • Nom natiu Hrvatska
  • Codi de trucada +385
  • Domini d'Internet .hr
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 6.5
Population, Area & Driving side
  • Població 4784265
  • Àrea 56594
  • costat de conducció right
Història
  • Història antiga

    Croàcia està habitada des de la prehistòria, ja que s'hi han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors amb cultura pròpia són els il·liris, que van conviure amb diverses branques celtes a partir del segle iv aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle vii, enmig d'onades de cristianització de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.

    Unions amb Hongria i l'Imperi

    Amb l'extinció d'aquesta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió amb Hongria durant el feudalisme, fins que amb els atacs de l'Imperi Otomà els croats perderen molt territori i amb la caiguda de Knin el 1522[1] i la derrota hongaresa en la Batalla de Mohács de 1526, els nobles croats la van posar sota el poder de la Dinastia dels Habsburg.[2] El 1868 va recuperar l'autonomia.

    ...Llegeix més
    Història antiga

    Croàcia està habitada des de la prehistòria, ja que s'hi han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la Cultura de Hallstatt. Els primers pobladors amb cultura pròpia són els il·liris, que van conviure amb diverses branques celtes a partir del segle iv aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle vii, enmig d'onades de cristianització de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.

    Unions amb Hongria i l'Imperi

    Amb l'extinció d'aquesta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió amb Hongria durant el feudalisme, fins que amb els atacs de l'Imperi Otomà els croats perderen molt territori i amb la caiguda de Knin el 1522[1] i la derrota hongaresa en la Batalla de Mohács de 1526, els nobles croats la van posar sota el poder de la Dinastia dels Habsburg.[2] El 1868 va recuperar l'autonomia.

    Primera Iugoslàvia (1918-1941)

    Croàcia va formar part a la tardor de 1918 de l'estat dels Eslovens, Croats i Serbis,[3] que tenia la capital a Zagreb, i que posteriorment es va fusionar amb el Regne de Sèrbia per crear el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, des de 1929 anomenat Regne de Iugoslàvia.

    Aquest estat balcànic que va existir des de l'1 de desembre de 1918 fins al 2 de desembre de 1945, comprenia l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia.

    República Popular Federativa de Iugoslàvia

    El 29 de novembre de 1945, l'assemblea Constituent Iugoslava va celebrar una sessió en què es va decidir que Iugoslàvia estaria composta per sis repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia i Macedònia. Al cap de poc temps, el Partit Comunista va començar a perseguir els que es va oposar al sistema de partit únic comunista. El 30 de gener de 1946, l'assemblea Constituent va aprovar la Constitució de la República Popular Federativa de Iugoslàvia.

    Història recent

    En la història recent era una república de República Federal Socialista de Iugoslàvia, de la qual es va declarar independent el 1991. Arran d'això es va produir un conflicte civil amb la població sèrbia que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el 1995. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es va completar el 1998 sota la supervisió de les Nacions Unides.

    El 15 de gener de 1992 la Comunitat Econòmica Europea va reconèixer la independència d'Eslovènia i de Croàcia,[4] dos dies després que ho hagués fet el Vaticà.[5] Croàcia va demanar l'entrada a la Unió Europea l'any 2003 i va ser acceptat com a país candidat el 2004. Les negociacions començaren el 17 de març del 2005 i conclogueren l'1 de juliol del 2011.[6]

    El 22 de gener del 2012 va organitzar el referèndum sobre la integració a la UE. Tot i que va tenir una participació de només el 47%, va guanyar àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'1 de juliol del 2013.[6]

    L'1 de juliol de 2013 esdevingué el 28è estat de la Unió Europea.[7] 9 any després, l'1 de gener de 2023, va entrar a formar part de l'eurozona, adoptant l'euro com a moneda pròpia.

    Oreskovich, John R. The History of Lika, Croatia: Land of War and Warriors (en anglès). Lulu, 2019, p. 41. ISBN John R. Oreskovich.  Oreskovich, John R. The History of Lika, Croatia: Land of War and Warriors (en anglès). Lulu, 2019, p. 42. ISBN John R. Oreskovich.  Saura, Gemma. «Yugoslavia no tiene quien la celebre» (en castellà). La Vanguardia, 04-12-2018. [Consulta: 30 desembre 2020]. Martí Font, José María «La CE reconoce en bloque a Croacia y Eslovenia» (en castellà). El País, 16-01-2022 [Consulta: 10 gener 2022]. Egurbide, Peru; Tertsch, Hermann «El Vaticano se adelanta, a la CE en el reconocimiento de Croacia y Eslovenia» (en castellà). El País, 14-01-1992 [Consulta: 10 gener 2022]. ↑ 6,0 6,1 «Croàcia diu 'sí' a la UE, amb només un 47% de participació». Ara.cat, 23 gener del 2012. [Consulta: 23 gener del 2012]. «Croàcia ingressa a la Unió Europea com a soci número 28 amb una celebració multitudinària». 324.cat. [Consulta: 1r juliol 2013].
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
zdravo
Món
Svijet
Hola món
Pozdrav svijete
Gràcies
Hvala vam
Adéu
Doviđenja
Da
No
Ne
Com estàs?
Kako si?
Bé gràcies
Dobro hvala
Quant costa?
Koliko je to?
Zero
Nula
Un
Jedan

On puc dormir a prop de Croàcia ?

Booking.com
487.360 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 45 visites avui.