Context sobre Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Més sobre Còrsega

Population, Area & Driving side
  • Població 347597
  • Àrea 8680
Història
  • .mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}

    Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament, s'organitzen en clans familiars.

    Tot seguit, alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya són els següents:

    El 1297 el papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume el Just d'Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II. L'any 1353 Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Còrsega, amb la delegació dels poders reials a un virrei. El 23 de juliol del 1409 el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.[1] El 1448 el papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.
    (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.

On puc dormir a prop de Còrsega ?

Booking.com
487.425 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 51 visites avui.