Txalaparta

La txalaparta és un instrument de percussió tradicional basc amb un clar equivalent en el semantron o toacă de l'Església Ortodoxa. És possible que la txalaparta constitueixi l'únic vestigi entre la cristiandat occidental d'un ritual de cridada a la litúrgia anterior al Cisma d'Orient.

La txalaparta clàssica es compon generalment de dos suports (cistells, cadires, banquets, etc.), sobre aquests algun material aïllant (fulla de blat de moro, sacs vells enrotllats, herba seca, etc.) i sobre això un tauló que és copejat amb quatre pals (dos cada txalapartari). Les fustes més utilitzades per al tauló han estat l’Alnus, freixe, castanyer o altres del país. Encara que tradicionalment cada txalaparta solia tenir dues o tres taules de fusta, recentment és habitual trobar txalapartes formades per una dotzena de taules.