Transfăgărășan
( Transfăgărășan (DN7C) )





























La Transfăgărășan (trans [per damunt, a través de] + Făgăraș) o DN7C és una carretera de muntanya pavimentada que travessa la secció del sud del Carpathian Muntanyes de Romania. Com a carretera nacional la segona carretera pavimentada més alta en el país després de la Transalpina. Comença prop del poble de Bascov, al costat de Pitești, i s'estén 90 quilòmetres fins a l'encreuament entre la carretera DN1 i Sibiu, entre els cims més alts en el país, Moldoveanu i Negoiu. La carretera fou construïda als anys setanta com a ruta militar estratègica i connecta les regions històriques de Transsilvània i Valàquia.
La Transfăgărășan va ser construïda entre 1970 i 1974 durant el temps de Nicolae Ceaușescu com a resposta a la 1968 invasió de Txecoslovàquia per la Unió Soviètica.[1] Ceaușescu va voler tenir accés militar ràpid a través de les muntanyes en cas d'una invasió soviètica. En aquell temps, Romania ja tenia diversos camins de muntanya estratègics al sud carpats, alguns construïts durant els anys inicials del règim Comunista (el DN66). Però aquestes carreteres passaven principalment a través de valls i rius, de manera que serien fàcils de blocar i atacar per part dels soviètics. Per aquest motiu Ceaușescu va ordenar la construcció d'una carretera a través de les muntanyes Făgăraș, les quals divideixen el nord-oest i el sud de Romania.[2][1]

Construïda principalment per forces militars, la carretera va tenir un cost financer i humà alt. La feina va ser duta a terme en un clima alpí, a un alçat de 2,000 metres, utilitzant més o menys sis milions de quilograms (5,900 tones llargues; 6,600 tones curtes) de dinamita, i emprant personal d'exèrcit jove que no tenia l'entrenament necessari. Molts treballadors van morir; els arxius oficials declaren que només 40 soldats van perdre les seves vides, però estimacions oficioses pels treballadors posen un nombre entorn de centenars.[1]
La carretera es va inaugurar de manera oficial el 20 de setembre de 1974, tot i que la feina de pavimentació va durar fins al 1980.[2]