Van ser dissenyades per l'arquitecte argentí César Pelli i acabades el 1998. Amb 88 pisos, d'estructura majoritàriament de formigó i vidre, evoquen motius tradicionals de l'art islàmic, fent honor a l'herència musulmana de Malàisia. Pelli va utilitzar un disseny geomètric islàmic en la qual està basada en un motiu molt tradicional en la cultura islàmica. La construcció de les torres va començar el 1988, la superestructura de les torres es va iniciar l'1 d'abril de 1994 i els interiors es van acabar (i moblar) l'1 de gener de 1996. Les espires de les dues torres es van acabar dos mesos més tard, i els primers empleats de Petronas que s'hi traslladaren ho feren l'1 de gener de 1997. No obstant això, les torres foren inaugurades oficialment l'1 d'agost de 1999.[1]

En la seva construcció es va involucrar a treballadors de diferents nacions que van aportar el seu coneixement i treball. En la construcció de les dues torres es va dissenyar una estratègia que va permetre accelerar el treball. Es van crear dos equips, un format per treballadors coreans i l'altre per japonesos, cada un a càrrec d'una torre, de manera que hi va haver una gran competència per aconseguir el millor i més ràpid treball.

Les torres es troben unides per una passarel·la entre els pisos 41 i 42, que forma un portal. El skybridge, com és anomenat, és el punt més alt accessible per als visitants i el pont de dos pisos més alt del món.[2]

A l'interior de les torres se situen diverses oficines, entre les quals destaquen les de la companyia petroliera Petronas i la seu a Malàisia de l'empresa Microsoft.

Al peu de la torre es troben el Kuala Lumpur Convention Center (KLCC) i el popular centre comercial Suria Kentuki.