L'església a la pintura de Karelin i Shishkin

La construcció de l'església va començar el 1696. La construcció estava gairebé acabada el 1701, però un incendi la va destruir, sent restaurada per l'esposa del comerciant Grigori Stróganov - Maria Iàkovlevna, i consagrada el 1719 per l'arquebisbe Pitirim de Nizhni Nóvgorod i Alátyr (1719-1738).[1]

El 1722, l'església va ser tancada per Pere I fins a la seva mort (1725), patint a continuació molts incendis (el 1768, 1782, 1788). Entre 1807 i 1812 Alexander Stroganov va dur a terme grans reparacions. El 1820-1823, Agustí de Betancourt va construir una paret de maó sota l'església. El campanar estava connectat al porxo per un passadís cobert. A les dècades de 1870 i 1880, l'església va ser completament restaurada amb projectes de Lev Dahl i Robert Kilevain.[2]

A la dècada de 1860 el campanar va començar a inclinar-se, i en 20 anys s'havia desviat 1,2 metres; el 1887, la part superior va ser desmantellada i reconstruïda de Nou.[3]

A l'era soviètica, es va prendre la decisió de destruir l'església, però el rector de l'església Sergio Veysov (1915-1934) va recollir documents històrics i fotografies, va llegir diverses conferències sobre el significat cultural del Barroc Stroganov i va preservar aquest temple,[4] convertint l'església en un museu de la religió i l'ateisme, nomenant director interí del Museu Sergey Veysov, amb el hieromonjo Spiridon convertit en vigilant.[4]

L'església va ser novament consagrada el 3 de juliol de 1993. El 24 de juliol de 2008, el Primer Ministre Vladímir Putin va entregar la icona de la Resurrecció de Jesús a la diòcesi de Nizhni Nóvgorod. La icona va ser robada de l'església el 22 d'octubre del 2004. En 2007, la icona va ser comprada per un col·leccionista a Estònia i portat a Rússia. Però quan va trobar la icona al catàleg de coses robades, va decidir tornar-lo a l'Església ortodoxa russa.[4]