Mosaic al sostre de la Sala de les Cent Columnes.

El modernisme a Barcelona

Quan s'inicia la construcció del Parc Güell, l'any 1900, Barcelona era una metròpolis moderna i cosmopolita que basava la seva economia en la potència de la seva indústria i amb més de mig milió d'habitants. Les seves muralles s'havien enderrocat ja feia gairebé mig segle i la nova ciutat, l'Eixample dissenyat per l'enginyer Ildefons Cerdà, havia crescut de manera espectacular a partir del 1860.

L'Exposició Universal de 1888 va posar de manifest a Europa i, a la resta del món, la puixança de Barcelona i va impulsar la cerca de nous llenguatges artístics i de representacions urbanes. Aquesta és la raó de l'èxit del modernisme, present al cor de l'Eixample, i de l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí.

L'encàrrec de Güell a Gaudí

La relació entre l'industrial i polític Eusebi Güell i l'arquitecte Antoni Gaudí es va iniciar l'any 1878 quan Güell va veure una vitrina que havia projectat Gaudí per al comerciant de guants Esteve Comella, a l'Exposició Universal de París. Des d'aquell moment, va encarregar a l'arquitecte català la construcció del seu nou habitatge (el Palau Güell), el mobiliari de la capella panteó del Palau de Sobrellano, un celler vinícola, una església (la Colònia Güell) i, finalment, l'any 1900, Gaudí va rebre l'encàrrec de dissenyar el Parc Güell.

Güell va entendre, més que cap altre dels seus contemporanis, el sentit de l'arquitectura de Gaudí. La relació que van mantenir no va ser simplement la pròpia d'artista i mecenes sinó una veritable història d'amistat. Durant molts anys la família Güell va residir a la casa pairal que hi havia al Parc (actualment és una escola), mentre que Gaudí vivia en una de les dues cases que s'hi van construir.

En vida de l'empresari, el parc ja era considerat una de les grans atraccions turístiques de la ciutat comtal. La gran plaça se cedia sovint a la realització d'actes catalanistes, aplecs de sardanes i altres esdeveniments de caràcter cívic.

El perquè de la denominació Parc Güell

El projecte es basava en la construcció d'una urbanització per a famílies benestants en una gran finca que havia adquirit a la zona coneguda popularment com la Muntanya Pelada. La situació era immillorable, en un entorn tranquil, amb vistes esplèndides sobre el mar i el Pla de Barcelona. Es preveien unes 60 parcel·les de forma triangular, amb una xarxa complexa de camins, viaductes i escales que salvaven la topografia del terreny. La idea de Güell era recrear els selectius condominis britànics i, per aquest motiu, el va denominar Parc Güell.

Les etapes de la construcció

L'octubre del 1900 es van començar a anivellar els terrenys i les obres van anar a bon ritme. El 4 de gener de 1903, un article publicat a l'Anuari de L'Associació d'Arquitectes constatava que ja estaven acabats els dos pavellons de l'entrada, l'escalinata principal, la tanca exterior, l'aixopluc, els viaductes i una part de la gran esplanada. El 1907 es van celebrar els primers actes a la gran plaça i el banc de ceràmica que l'envolta es va completar l'any 1914.

El primer que va comprar una parcel·la en el Parc va ser un amic de Güell, l'advocat Martí Trias i Domènech, que va encarregar la construcció del seu xalet a l'arquitecte Juli Batllevell, l'any 1902. Al mateix any, Josep Pardo i Casanovas, contractista de l'obra, va edificar una casa mostra per tal de dinamitzar les vendes. Quatre anys més tard, Gaudí va comprar-la i va decidir traslladar-se a viure amb el seu pare i la seva neboda.

D'urbanització privada a parc públic

La manca d'un transport adequat, les condicions complexes de la venda de les parcel·les (mitjançant antics contractes emfitèutics) i el caràcter exclusiu de la urbanització la van fer inviable. A falta de compradors, les obres s'abandonaren l'any 1914. Només s'havien construït dues de les 60 cases previstes. D'aquesta forma, el parc passava a ser un gran jardí privat que Güell cedia per a actes públics, mentre començava a aparèixer en els guies turístiques de Barcelona com un dels punts més visitats de la ciutat.

Eusebi Güell va morir a la seva casa del Parc Güell l'any 1918 i els seus hereus van oferir el parc a l'Ajuntament de Barcelona, que va acordar-ne la compra en el plenari municipal que es va dur a terme el 26 de maig del 1922. Quatre anys més tard, es va obrir com a parc municipal i la casa de la família Güell va passar a ser una escola pública (Escola Baldiri Reixac) i la zona situada a l'esquerra de l'entrada es va destinar a un jardí ornamental per a l'Ajuntament. L'associació d'Amics de Gaudí va comprar la casa de Gaudí i va convertir-la, l'any 1963, en una casa-museu en record de l'arquitecte. El Parc Güell va passar a ser un espai públic molt apreciat pels barcelonins i un focus d'atracció turística. L'any 1969 es va reconèixer com a monument artístic i la UNESCO va declarar el parc Patrimoni Cultural de la Humanitat l'any 1984.