Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense). Era a la via entre Asturica i Caesaraugusta. Les restes de la ciutat són a 7 km al nord de la moderna Sòria, dintre del municipi de Garray. Fou assetjada entre el 143 i el 133 aC (Setge de Numància) i destruïda per Escipió Emilià i molts habitants van morir de fam o es van suïcidar abans de retre's. Els qui es van rendir foren venuts com a esclaus i 50 van ser portats a Roma per participar en el triomf de l'Africà (132 aC). La ciutat restà dos-cents anys despoblada.

En l'actualitat, Numància és un jaciment arqueològic de la província de Sòria, declarat Bé d'Interès Cultural incoat des del 25 d'agost de 1882 i declarat el 29 d'agost de 1882.

Aquest jaciment és excavat en l'actualitat, per un grup d'arqueòlegs de la Universitat Complutense de Madrid, mitjançant fons de la Junta de Castella i Lleó. Cada estiu es realitza una campanya al jaciment que dura els mesos de juliol i agost, i posteriorment, les restes arqueològiques són analitzades en els laboratoris d'aquesta universitat.

Des del 2003 es realitzen els treballs d'excavació a la vil·la XXIII. El projecte actual pretén desvetllar els dubtes arqueològics existents al jaciment, al voltant dels espais domèstics, ja que les altres illes van ser excavades per Adolf Schulten, Melida, Taracena i altres arqueòlegs de finals del segle xix i principis del segle xx, els quals no usaven metodologia arqueològica de documentació exhaustiva de localització i identificació dels espais.