Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina). Va ser portat en aquests darrers països pels emigrants procedents del Vèneto, però a Rio Grande do Sul el vènet ha estat après i és emprat també per gent no vèneta: el primer diccionari de talian (o vêneto brasileiro) va ser editat per un polonès.

Encara que sovint és considerat un dialecte italià, el vènet és una llengua que no descendeix de l'italià. De fet, és més propera a la llengua catalana, ja que ambdues descendeixen del gal·loibèric.

El dia 28 de març del 2007 el vènet va ser reconegut oficialment com a llengua pel Consell Regional de Vèneto amb la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" aprovada per gairebé tots els partits de govern i oposició.

Els dialectes principals del vènet són:

• Vènet-central (Pàdua, Vicenza, Rovigo)
• Venecià (Venècia i ciutats properes)
• Veronès (vènet occidental)
• Trevisà (Treviso, i Marca Trevigiana a prop del venecià),
• Conellanès (entre Conełian/Conegliano, Valdobiàden/Valdobbiadene i Montebełuna/Montebelluna)
• Feltrí-belunés (tots agrupats amb el nom de vènet septentrional)
• Trentí (vènet occidental en transició amb el llombard, parlat al Trentino)
• Vènets de mar (agrupats com a vènet oriental, inclou l'istrià, el triestí o el bisiac)