El Parc Nacional del Sud del Luangwa, a l'est de Zàmbia, el més meridional dels tres parcs nacionals de la vall del riu Luangwa, és un refugi de fauna salvatge de renom mundial. Les concentracions de caça al llarg del meandres del riu Luangwa i les seves llacunes es troben entre les més intenses de l'Àfrica. El riu té hipopòtams i cocodrils i ofereix una línia de vida per a una de les majors diversitats d'hàbitats i vida salvatge, donant suport a més de 60 espècies de mamífers i més de 400 espècies d'aus.

Admet grans poblacions de girafa de Thornicroft, i ramats d'elefants i búfals del cap sovint de diversos centenars de caps. És un dels parcs nacionals més coneguts a Àfrica per fer safaris a peu. Fundat com a reserva de caça el 1938, es va convertir en parc nacional el 1972 i ara abasta 9.050 km².

El Parc no està fitat i està vorejat a l'oest per un escarpament abrupte i a l'est pel riu Luangwa. La vall de Luangwa es troba a l'extrem de la cua del sistema de valls del Gran Rift africà, que s'estén 4.000 km des de la mar Roja fins a la desembocadura del riu Pungwe, a Moçambic.

L'Escarpament de Muchinga a les províncies del nord i central forma el límit occidental o nord-oest del parc, que baixa des d'allí fins al riu, que es troba principalment a la riba occidental. La riba oriental del riu es troba a la província oriental i, com que l'accés al parc només és des d'aquest costat, se sol pensar que es troba totalment a la província oriental.