Nit polar

La nit polar s'esdevé quan la nit dura més de 24 hores. Això només passa dins del cercle polar àrtic i antàrtic. El fenomen oposat, quan el sol està per sobre de l'horitzó durant un temps llarg (durant les 24 hores del dia) s'anomena dia polar, o sol de mitjanit.

En altres planetes del sistema solar també hi ha nit polar i sol de mitjanit. On s'ha estudiat més les implicacions d'aquest fenomen, a part de la mateixa terra, és a Mart.

Un error molt comú és el de pensar que en tots els llocs on hi ha el sol de mitjanit, el dia més curt és totalment fosc. Això no sempre és cert a causa del crepuscle. En els llocs molt propers als pols geogràfics de la Terra sí que la foscor és total, però en les zones properes als cercles polars àrtic o antàrtic hi ha sol de mitjanit, però no pas nit polar. De fet, les regions polars acostumen a rebre més llum de crepuscle al llarg de l'any que les zones situades més a prop de l'equador.

A les regions dins dels cercles polars, la durada del moment en el qual el sol està per sota de l'horitzó varia des de 20 hores just en el cercle polar àrtic i cercle polar antàrtic, a 179 dies en els pols geogràfics de la Terra. Tanmateix, no tot aquest temps rep la classificació de nit polar, ja que hi pot haver molta llum solar per motiu de la refracció. A més, es diu que el temps que el sol roman sobre l'horitzó és de 186 dies (enfront dels 179). Aquesta asimetria en el nombre de dies es deu al fet que el temps en què el sol està parcialment sobre l'horitzó es considera com temps de dia.