დავითგარეჯა
( Monestir de David Gareja )El monestir de David Gareja o complex de David Gareja (en georgià: დავითგარეჯის სამონასტრო კომპლექსი) és un monestir ortodox georgià excavat en la roca situat a la regió de Kakhètia, a l'est de Geòrgia, junt als vessants del desert del mont Gareja, a uns 60–70 km al sud-est de la capital del país, Tbilissi. El complex inclou centenars de cel·les, esglésies, capelles, refetors i habitatges que es troben buidats en la roca.
Part del complex es troba al raion d'Agstafa de l'Azerbaidjan i s'ha sotmès a una disputa fronterera entre Geòrgia i l'Azerbaidjan. L'àrea també és llar d'espècies animals protegides i evidència d'alguns dels habitatges humans més antics de la regió. El monestir roman actiu i serveix com un destí popular de turisme i peregrinació. Des del 24 d'octubre de 2007, s'ha inclòs a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
«Natlismtsemeli» o església del Baptista de GarejaEl complex va ser fundat al segle VI per David (sant David Gareja), un dels tretze monjos assiris que van arribar al país al mateix temps. Els seus deixebles Dodo i Luciane van expandir la laura original i van fundar altres dos monestirs coneguts com a església de Dodo i «Natlismtsemeli» o església del Baptista de Gareja.[1] El monestir va viure el més alt desenvolupament sota la direcció de sant Ilarió georgià del segle ix. El convent va ser particularment patrocinat per les famílies reials i nobles de Geòrgia. El rei georgià del segle xii Demetri I, autor del famós himne georgià Thou Art Vineyard (en georgià: შენ ხარ ვენახი), fins i tot va escollir el monestir de David Gareja com a lloc del seu confinament després d'abdicar al tron el 1154. Malgrat l'ambient hostil, el monestir va continuar sent un important centre d'activitat religiosa i cultural durant molts segles; en uns certs períodes els monestirs posseïen extenses terres agrícoles i molts pobles.[2]
Monestir d'UdabnoEl renaixement de la pintura al fresc coincideix cronològicament amb el desenvolupament general de la vida als monestirs de David Gareja. L'alta habilitat artística dels frescs d'aquests monestirs els va convertir en una part indispensable del tresor mundial. Des de finals del segle xi fins principis del XIII, el desenvolupament econòmic i cultural de monestir va assolir la seva fase més alta, la qual cosa reflecteix la prosperitat general del Regne medieval de Geòrgia. Es van construir els nous monestirs d'Udabno, Bertubani i Chichkhituri, i els antics es van ampliar i reorganitzar.
Amb la caiguda de la monarquia georgiana, el monestir va patir un llarg període de decadència i devastació per part de l'exèrcit mongol (1265),[1] però després va ser restaurat pels reis georgians. Va sobreviure a l'atac de l'Imperi safàvida el 1615, quan els monjos van ser massacrats i els manuscrits únics del monestir i les obres importants d'art georgià van ser destruïts. Diversos reis georgians van intentar novament, cap a finals del segle xvii i principis del xviii, recuperar la vida monàstica. Quan Onuphrius Machutadze va ser-ne nomenat abat el 1690, hi va haver un avivament temporal. Sota la seva direcció, la comunitat monàstica va cercar obtenir antigues terres i drets. També s'hi van construir noves fortificacions. Tanmateix, el segle xviii va portar una decadència de comunitats i al segle xix, únicament el monestir Natlismtsemeli ('monestir de Sant Joan Baptista') va ser habitat per alguns monjos. A causa d'aquesta situació, la majoria dels edificis es van deteriorar.
La muntanya i el monestir de David Gareja (mont Gouredgia) com es mostra al mapa de 1723 per Guillaume Delisle i Sulkhan-Saba OrbelianiDesprés de la violenta presa de poder dels bolxevics a Geòrgia el 1921, el monestir va ser tancat i va quedar deshabitat. Als anys de la Guerra afganosoviètica, el territori del monestir es va utilitzar com a camp d'entrenament per als militars soviètics, que van causar danys al cicle únic de murals del monestir. Al 1987, un grup d'estudiants georgians dirigit pel jove escriptor David Turashvili van fer una sèrie de protestes. Encara que els funcionaris del Ministeri de Defensa soviètic finalment van acordar traslladar el camp de tir militar del monestir, el bombardeig es va reprendre a l'octubre de 1988, donant lloc a una indignació pública generalitzada. Després que uns 10.000 georgians es van manifestar als carrers de Tbilissi i un grup d'estudiants realitzés una vaga de fam al monestir, la base militar va ser finalment eliminada.[3]
Després de la restauració de la independència de Geòrgia el 1991, la vida del monestir de David Gareja va ser instaurada novament. Tanmateix, el 1996, el Ministeri de Defensa de Geòrgia va reprendre els exercicis militars a la zona, cosa que va portar a renovades protestes públiques. Al maig de 1997, centenars d'activistes d'ONG georgianes van instal·lar les seves tendes enmig del camp de tir de l'exèrcit i van bloquejar les maniobres militars. Els oficials de l'exèrcit finalment es van inclinar davant la pressió pública i els exercicis van ser-hi prohibits.[4]
Afegeix un nou comentari