La colonització d'Amèrica va ser empresa per sacerdots de diferents ordes religiosos, que van dur a terme una àmplia tasca evangelitzadora. Entre les missions d'aquestes ordres van destacar les dels jesuïtes i la dels franciscans, així com la seva tasca en la Chiquitania Boliviana.

La Companyia de Jesús, sota el comandament d'Ignasi de Loiola i per mandat del papa Pau III, va emprendre al març de 1540 la tasca de fundar reduccions i evangelitzar a les terres del Nou Món així com la incursió i descobriment de nous dominis. A Bolívia va influir fortament la recerca d'El Dorado, o el Gran Paitití, denominatius d'una mítica ciutat d'or.

A finals del segle xvii va començar la creació de les missions jesuïtes en el territori bolivià, essencialment a les regions de Chiquitos, al nord del departament de Departament de Santa Cruz, i en Moxos, situat en el territori del departament de Beni. Primer es va fundar la Missió de Sant Francesc Xavier el 1691, pel jesuïta José de Arce. Seguidament es va crear la Missió de San Rafael el 1696, deguda als jesuïtes Zea i Herbes. Posteriorment, el 1698 el jesuïta Felip Suárez va fundar laMissió de Sant Josep. La Missió de Sant Joan Baptista data de 1699, i la Missió de Concepción de 1709. La Missió Sant Ignasi de Zamucos va ser creada el 1724, sent abandonada a 1745. Posteriorment es van fundar la Missió de Sant Ignasi el 1748, la Missió de Santiago el 1754, i finalment les últimes en fundar-se van ser la Missió de Santa Anna a 1755 i la Missió de Sant Cor el 1760.

L'evangelització mitjançant l'ús de la música renaixentista i barroca va tenir gran acollida en l'època i que s'ha desenvolupat consecutivament fins a l'actualitat, deixant un llegat propi.

A 1767, la Companyia de Jesús va ser expulsada d'Espanya i Amèrica, quedant la seva tasca incompleta i abandonada. Encara que a l'Argentina, Paraguai i Brasil la feina feta va desaparèixer notablement, a Bolívia però l'obra es va mantenir i es va desenvolupar durant generacions fins a l'actualitat.

Les «Missions jesuítiques del Chiquitos» van ser declarades el 1990 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1] Assenyala la UNESCO que, entre 1696 i 1760, sis conjunts de reduccions (assentaments d'indis cristianitzats) inspirats per les ciutats ideals dels filòsofs del segle xvi, van ser fundades pels jesuïtes en un estil que unia l'arquitectura catòlica amb les tradicions locals. Les sis que queden (San Francisco Javier, Concepció, Santa Anna, San Miguel, San Rafael i San José) són un patrimoni viu en l'anterior territori del Chiquitos.

Tant les autoritats bolivianes com a organitzacions sense ànim de lucre duen a terme el llançament turístic de la zona mitjançant el Festival de Música renaixentista i Barroca de Chiquitos.