La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar. Aquest Estat té una superfície de 2.040 km², el 91% de la qual pertany a l'illa Maurici i la resta a illes més petites, que inclouen les illes de Saint Brandon, Rodrigues i Agalega. Maurici forma part de les illes Mascarenyes, juntament amb l'illa francesa de la Reunió, situada 200 km al sud-oest.

L'illa va ser descoberta per Portugal el 1505. Va ser progressivament colonitzada per holandesos, francesos i britànics fins a la seva independència el 12 de març de 1968. La gran presència de mà d'obra de l'Índia (fruit de l'abolició de l'esclavitud, que va fer que molts africans abandonessin les plantacions) fa que aquest país tingui una forta influència cultural a l'illa.

 Dodo La Batalla de Grand Port

El 30 de juliol de 1638[1] s'hi va instal·lar la primera colònia d'holandesos, que només van quedar-s'hi uns 72 anys, fins més o menys el 1710, ja que consideraven el Cap, a Sud-àfrica, molt més interessant a nivell estratègic i econòmic. A més a més, sembla que van ser ells els culpables de l'extinció del dodo, la mascota nacional de l'illa.

El 1715,[1] els francesos s'hi van instal·lar. El període francès durà fins a 1810. La van canviar de nom a Isle de France (Illa de França). La colonització francesa fou més significativa en el desenvolupament de l'illa perquè els colons francesos van portar una comunitat humana estable al país i per tant els avantpassats dels habitants d'avui: els colons de França, els esclaus de l'Àfrica i els asiàtics principalment de territoris de l'Índia i de la Xina que formaven part de l'imperi colonial francès d'aleshores.

Després de la Revolució Francesa, les prioritats de França respecte a les necessitats de les seves petites colònies canviarà. Abandonada per la seva metròpoli, l'única manera de satisfer les seves necessitats serà incentivar les activitats de corsaris contra els vaixells mercants anglesos que abocaran les seves captures a les botigues de Port del Nord-oest (ara anomenat Port-Louis).[2]

Davant aquesta amenaça per al comerç britànic amb l'Índia, els britànics van decidir actuar en contra d'aquell "niu de corsaris". El capità general Decaen resistirà els embats dels anglesos fins al 3 de desembre de 1810. Malgrat la seva victòria a la Batalla de Grand Port[3] (única victòria naval napoleònica) es va perdre la colònia i ell va ser l'últim governador francès.[2]

El 1814,[4] següent els acords del Tractat de París, l'illa Maurici esdevé colònia britànica. El primer governador britànic, serà Sir Robert Farquhar, que es compromet amb de colons de l'illa de respectar els usos i costums existent. Ara bé, l'any 1807, el parlament britànic havia abolit el tràfic d'esclaus, practica encara corrent sobre l'illa, i calia doncs trobar una solució satisfactòria pels propietaris agrícoles. Després moltes dificultats, els esclaus van ser definitivament alliberats l'any 1839. Per substituir la mà d'obra perduda, el governador britànic va autoritzar als propietaris de plantacions de portar treballadors "compromesos" de l'Índia, de la Xina, del Moçambic i de Madagascar. Aquests treballadors no seran tractats millor que els esclaus.

El passat colonial de l'illa es reflecteix avui en la seva diversitat lingüística, ja que s'hi parla l'anglès, idioma oficial del país, i el francès, així com d'altres llengües minoritàries com el crioll i el bhojpuri, d'origen indi.

Independèncìa

Les eleccions de 1947 per a l'Assemblea Legislativa de nova creació marquen els primers passos de Maurici cap a l'autogovern, i van ser guanyades pel Partit Laborista, encapçalada per Guy Rozemont. Per primera vegada les elits francòfones van ser expulsades del poder.

Una campanya per la independència s'inicià impuls de 1961, quan els britànics van permetre addicionar autogovern i l'eventual independència. Una coalició formada pel Partit Laborista de Maurici (MLP), el Comitè d'Acció Musulmà(CAM) de Sir Abdul Razack Mohammad, i el Bloc Cap a la independència (IFB - sigla del anglés Independent Forward Bloc) - un grup hindú tradicionalista - va obtenir la majoria en les eleccions de 1967 a l'Assemblea Legislativa, malgrat l'oposició dels partidaris de Franco-Maurici i criolls del Partit Social Democràtica (PMSD)de Sir Gaetan Duval i el Jules Koenig .

El resultat va ser interpretat localment com un referèndum sobre la independència. La victòria en les eleccions s'aconseguí per un petit marge i en ella la circumscripció 15 va ser clau per a la victòria de la coalició independentista. L'aliança liderada pel MLP va ser capaç de guanyar aquesta circumscripció gràcies al suport de la CAM. el líder del MLP, Sir Seewoosagur Ramgoolam, un metge molt popular que va ajudar enormement els pobres i els treballadors del país i va ser el principal ministre del govern colonial, es va convertir en el primer ministre del govern després de la independència, el 12 de març de 1968. Aquest esdeveniment va estar precedit per un període de lluites ètniques, que va ser controlat amb l'ajut de les tropes britàniques i que van produir al voltant de 300 morts.

Maurici es va convertir en un estat independent en 1968, amb Elisabet II com a reina de Maurici, representada com a cap d'estat pel governador general. L'últim governador, Sir John Rennie Shaw va continuar com el primer governador general fins al 27 d'agost de l'any 1968.

En 1969 es va fundar el Moviment de Militància Mauricià (MMM) amb Heeralall Bhugaloo com a president i Paul Bérenger com a secretari. El MMM va guanyar el seu primer diputat en una elecció en la circumscripció número 5, va ser Dev Virasawmy. Fins a 1982, Sir Seewoosagur Ramgoolam va ser primer ministre, en una coalició del seu partit MLP amb el PMSD de Duval. El 1982, la coalició del MMM i el Partit Socialista Mauricià (PSM) va arribar al poder amb una victòria electoral aclaparadora amb Sir Anerood Jugnauth QC com a primer ministre i amb Harish Boodhoo el vice-primer ministre. La coalició es va dividir el 1983, amb la formació d'un nou partit, el Moviment Socialista Mauricià (MSM) liderat pel Sir Anerood Jugnauth QC amb diputats dels dos partits anteriors. El MSM es va convertir en el partit de govern, amb Jugnauth com a primer ministre y el MMM i el PSM es van convertir en partits de l'oposició. Posteriorment Sir Seewoosagur Ramgoolam va ser nominat com a governador general.

Després de la mort de Sir Seewoosagur Ramgoolam, el va substituir Sir Satcam Boolell, i després el fill únic de Sir Seewoosagur Ramgoolam, el Dr. Navin Ramgoolam, un líder carismàtic, un metge i llicenciat en dret, com a líders de la MLP. No obstant això,el MLP i el PMSD van ser derrotats en les eleccions de 1991, en què va ser re-elegit Sir Anerood Jugnauth QC amb una coalició MMM / MSM.

↑ 1,0 1,1 "L'Ile Maurice : Vingt-cinq Leçons d'Histoire (1598-1998)", Benjamin Moutou, ISBN 99903-929-1-9 ↑ 2,0 2,1 "L'île Maurice 1598-1810, Sur la route des épices", Denis Piat, ISBN 9782878681390 ] "La Fin D'un Empire : Les Derniers Jours De L'Isle De France Et De L'Isle De Bonaparte : 1809-1810", Roger Lepelley, ISBN 2-7178-4148-2 "L'île Maurice des origines à nos jours" Arxivat 2013-10-08 a Wayback Machine., Christian Le Comte, ISBN 978-99949-905-0-4
Fotografies de:
Asadbabil - CC BY-SA 3.0
Statistics: Position
4091
Statistics: Rank
26546

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
452863791Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 1389

Google street view

On puc dormir a prop de Maurici ?

Booking.com
487.407 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 33 visites avui.