L'ocupació de Bielorússia per l'Alemanya nazi formà part de l'Operació Barbarroja amb la que Hitler pretenia ocupar la Unió Soviètica d'Stalin. Durant els tres anys (1941 – 1944) que Bielorússia va estar sota el domini nazi es va imposar un règim del terror, molts civils van ser deportats i pobles sencers van ser destrossats i els seus habitants assassinats. Un dels pobles que va patir la crueltat nazi va ser Khatyn. El 22 de març de 1943 un comboi alemany va ser atacat a 6 quilòmetres del poble i un soldat alemany va morir. La mort d'aquell soldat va marcar el destí de tot el poble. El mateix dia els nazis van entrar a Khatyn i van cremar vius a homes, dones i nens.[1]

La massacre no va ser un incident inusual a Bielorússia durant la Segona Guerra Mundial. Almenys 5 295 assentaments bielorusos van ser cremats i destruïts pels nazis, i amb freqüència tots els seus habitants van ser assassinats (en alguns assentaments van perir fins a 1 500 víctimes) com a càstig per col·laborar amb els partisans. Khatyn es va convertir en un símbol de tots aquests pobles. A la Província de Vítsiebsk, 243 llogarets van ser cremats dues vegades, 83 llogarets en tres ocasions i 22 llogarets van ser incendiats quatre o més vegades. A la regió de Minsk, 92 llogarets van ser cremats dues vegades, 40 llogarets en tres ocasions, nou llogarets quatre vegades, i sis llogarets cinc o més vegades.[2] En total, més de dos milions de persones van morir a Bielorússia durant els tres anys d'ocupació nazi, gairebé una quarta part de la població del país.[3]