Quan les tropes del VI.Armee alemany van llançar el seu atac contra el centre de la ciutat de Stalingrad el 13 de setembre de 1942, el turó, que als mapes simplement era anomenat "Cota 102.0", es transformà en un lloc de combat acarnissat entre els atacants i els defensors del 62è Exèrcit soviètic. El control del turó es transformà en un objectiu decisiu, ja que des d'aquesta posició es domina la ciutat, obtenint així el control sobre ella.

Per defendre-la, els soviètics van construir una sèrie de línies defensives als costats, incloent trinxeres, fil ferro espinós i camps minats. Els alemanys, pel seu costat, van pressionar amb força sobre el turó, patint una immensa quantitat de baixes. Quan finalment la van capturar, van començar a bombardejar el centre de la ciutat, així com l'estació Stalingrad-1 que es trobava a la part inferior del tossal, capturant-la el 14 de setembre.

Aquell mateix dia va arribar a la ciutat assetjada la 13a Divisió de Guàrdies Soviètics, comandada pel general Aleksandr Rodímtsev, travessant el riu Volga sota el foc enemic. els 10.000 homes de la divisió tenien la missió socórrer als defensors, entrant aquell mateix dia en acció. El 16 van reconquerir la Mamàiev Kurgan i van continuar lluitant per l'estació ferroviària, patint un 30% de baixes només el primer dia, però la riba del riu va quedar protegida (només 320 homes dels 10.000 inicials van sobreviure fins al final de la batalla). Les tropes soviètiques van ser reforçades al més aviat possible, però això no desanimava als alemanys, que feien fins a 12 assalts diaris, respostos amb ferotges contraatacs soviètics.

El turó va canviar de mans en diverses ocasions: pel 27 de setembre els alemanys l'havien conquerit de nou. Els soviètics van retenir les seves posicions a les vessants del turó, mentre que la 284a Divisió de Fusellers mantenia l'estratègica posició. Els defensors es van mantenir allà fins al 26 de gener de 1943, quan l'ofensiva d'hivern va permetre envoltar, atrapar i destruir les tropes nazis dins de la ciutat. El mariscal Friedrich Paulus, cap del 6è Exèrcit, es va rendir amb la major part de les seves tropes el 31 de gener (sent el primer mariscal alemany en rendir-se fins a aquell moment); però la batalla finalitzà oficialment el 2 de febrer, quan es rendí el darrer grup de soldats alemanys a les runes de la fàbrica de tractors Octubre Roig.