महाराजा ( Maharajà )

Maharajà (del sànscrit महाराज mahārāja, "gran rei", de mahānt, "gran" i rājan, "rei") és un títol nobiliari utilitzat pels prínceps sobirans de l'Índia, principalment pels hindús. En femení és maharaní, títol que s'utilitza tant per indicar l'esposa d'un maharajà com, en alguns estats, una dona que governa per dret propi. La vídua d'un maharajà rep el títol de rajmata. El terme maharaj indica separació d'oficines de nobles i religiosos, encara que en hindi el sufix a de maharajà sigui mut i fa que els dos títols siguin gairebé homòfons. Degut a la gran influència del sànscrit en el vocabulari de la majoria de llengües de l'Índia i Àsia, la paraula 'maharajà' s'utilitza en moltes llengües índies modernes, com l'hindi, l'oriya, el panjabi, el bengalí, el gujarati, etc.