Gallipoli, Apulia

( Gallipoli (ciutat d'Itàlia) )

Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià). L'any 2006 tenia 21.201 habitants. S'escriu Gallipoli en italià, Caddhrìpuli o Caḍḍìpuli en el dialecte local, Gallipolis o Callipolis en llatí, Καλλίπολις en grec clàssic, transliterat com Kal·lìpolis, i dit Anxa en llengua messàpica.

L'indret anomenat Torre Sabea va ser un important poblat neolític del qual s'han trobat restes arqueològiques que estaven sota la sorra. Aquesta comunitat mantenia intercanvis comercials (sobretot d'obsidiana) amb les illes Eòlies.


L'escut heràldic de Gallipoli té la imatge d'un gall amb corona amb una llegenda en llatí que diu: "fideliter excubat" (vigila amb fidelitat). La tradició narra que la imatge del gall la van prendre de l'escut d'Idomeneu de Creta, l'heroi que se suposa va fundar les ciutats de Lecce i Gallipoli.[1] Altres pensen que la ciutat fou fundada pels messapis procedents d'Alezio, i que en aquell temps l'escull sobre el qual està la ciutat antiga era un refugi on es quedaven les barques de pesca quan es trobaven amb mal oratge i no podien tornar al port d'Alezio. A causa de la destrucció d'Alezio i anteriorment pel creixement de la població, Gallipoli va esdevenir una ciutat. La tortuositat dels carrers del centre històric sembla confirmar que la població es va anar instal·lant sense planificació prèvia.[2] La forma actual de la ciutat vella té a veure també amb motius militars i climàtics (els carrers torts són una òptima defensa contra el moviment de tropes enemigues i ajuden a tallar els vents dominants), en aquesta zona s'aprofita tot l'espai possible per construir dins la muralla, motiu pel qual no hi ha autèntiques places públiques sinó petits espais oberts.

Plini el Vell va escriure que la ciutat va ser fundada pels gals sènons i d'aquí vindria el nom.[3][4]Apià d'Alexandria i Polibi van donar suport a aquesta teoria, però altres creuen que no té sentit i es devia tractar d'un error del copista i que Plini en realitat volia dir sinus Callipolis (Cal·lípolis situada en un golf) i no senum Callipolis.[5]

 Gallipoli vista des de la mar

L'any 265 aC a causa de la guerra entre Pirros i Roma, Gallipoli va passar a ser una colònia romana. A començaments de l'edat mitjana probablement va patir els atacs de vàndals i de gots. Reconstruïda pels romans d'Orient, Gallipoli va passar per un període de creixement social i comercial. La ciutat pertanyia a l'Església de Roma i el fet que uns monjos grecs s'hi establissin fundant l'Abadia de San Mauro, va portar alguns problemes.[6]

Al segle xi, Gallipoli fou ocupada pels normands i el 1268 va patir el setge de Carles I d'Anjou que va provocar la fugida dels seus habitants cap a la veïna Alezio. El repoblament no es va fer fins al 1300 sota el govern del Principat de Tàrent (1088-1465). El 1484, els venecians van provar d'ocupar el lloc amb una flota composta per setanta naus, entre les quals hi havia setze galeres i cinc naus de càrrega amb set mil combatents i tres-cents cavalls, mentre que a Gallipoli només hi havia dos-cents combatents els quals van mantenir fidelitat al seu governant fins a l'últim moment. Al segle xvi va ser assetjada per les tropes espanyoles i després fou governada pels Borbons que eren els governants del Regne de Nàpols. Ferran I va projectar la construcció del port que al segle xviii va ser el punt més important del mediterrani del comerç d'oli per enllumenat.

Amb Josep Bonaparte es va crear el Districte de Gallipoli que fou una de les subdivisions administratives del Regne de les Dues Sicílies,[7] subordinat a la província de Terra d'Otranto, que fou suprimit el 1860 amb l'ocupació garibaldina i amb l'annexió al Regne de Sardenya.

Paola Beatrice AracanoGallipoli, lo stemma Bartolomeo Ravenna, Memorie Istoriche della città di Gallipoli, R. Miranda, 1836 Giuseppe Longo, "La cometa che torna", ed.Pan, 1982, p.95 «Guida turistica». Arxivat de l'original el 2015-06-26. [Consulta: 25 juny 2015]. Bartolomeo Ravenna, Memorie istoriche della città di Gallipoli, R. Miranda, 1836, p.2 Vincenzo d'Avino, "Cenni storici sulle chiese arcivescovili, vescovili, e prelatizie (nulluis) del Regno delle Due Sicilie", stampe di Ranucci, 1848, p.258 llei 132 del 8 d'agost del 1806 "De les divisios i administracions de les províncies del Regne"
Fotografies de:
Colar - CC BY-SA 3.0
Zones
Statistics: Position
9541
Statistics: Rank
1021

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
651837429Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 4147
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Gallipoli (ciutat d'Itàlia) ?

Booking.com
523.549 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 144 visites avui.