Epidaure (Grècia)

Επίδαυρος

( Epidaure (Grècia) )

Epidaure (en grec antic Επίδαυρος, en llatí Epidaurus) era una ciutat de la costa oriental del Peloponès, a l'Argòlida (districte d'Argolis sota Roma).

Durant tot el període conegut de la ciutat a la història grega va ser un estat independent que posseïa el territori anomenat Epidàuria (Ἐπιδαυρία), de superfície bastant reduïda, que limitava a l'oest amb Argòlida, al nord amb Corint, al sud amb Trezè, i a l'est amb el golf Sarònic. Estava situada en una petita península que formava una plana amb vinyes i muntanyes a la part de terra ferma, on Homer, que la menciona al "Catàleg de les naus" l'anomena "la de les bones vinyes". El port era a la part nord de la península, ben protegit, i al sud hi havia una rada oberta. Segons Estrabó, la ciutat originària ocupava la península, que tenia una circumferència de 15 estadis. Després la ciutat es va estendre per la costa, tant al nord com al sud.

Epidaure només posseïa un petit territori, però es va convertir en u...Llegeix més

Epidaure (en grec antic Επίδαυρος, en llatí Epidaurus) era una ciutat de la costa oriental del Peloponès, a l'Argòlida (districte d'Argolis sota Roma).

Durant tot el període conegut de la ciutat a la història grega va ser un estat independent que posseïa el territori anomenat Epidàuria (Ἐπιδαυρία), de superfície bastant reduïda, que limitava a l'oest amb Argòlida, al nord amb Corint, al sud amb Trezè, i a l'est amb el golf Sarònic. Estava situada en una petita península que formava una plana amb vinyes i muntanyes a la part de terra ferma, on Homer, que la menciona al "Catàleg de les naus" l'anomena "la de les bones vinyes". El port era a la part nord de la península, ben protegit, i al sud hi havia una rada oberta. Segons Estrabó, la ciutat originària ocupava la península, que tenia una circumferència de 15 estadis. Després la ciutat es va estendre per la costa, tant al nord com al sud.

Epidaure només posseïa un petit territori, però es va convertir en una citat important des d'un període molt primerenc. Principalment perquè tenia el temple d'Asclepi a uns 8 km a l'oest de la ciutat i era a només a sis hores en vaixell des d'Atenes. La ciutat era propera a Egina i a les altres illes del golf Sarònic, i a Argos amb la que estava unida per una bona via.

En un primer període Epidaure era una ciutat comercial, de les principals del Peloponès. Va colonitzar l'illa d'Egina, que va estar molt de temps sota el seu domini, i també, prop de les costes d'Àsia Menor, les illes de Cos, Kàlimnos i Nísiros, segons Heròdot, però a mesura que Egina guanyava importància, Epidaure va anar declinant, i ja al segle vi aC, la major part del comerç de la zona estava en mans dels eginetes.

La ciutat en un primer moment estava governada per reis, els descendents de Deifontes, però més tard l'oligarquia va substituir la monarquia, i encara més tard, com en altres ciutats gregues, la van governar els tirans. Entre els tirans d'Epidaure, el més conegut va ser Procles, que tenia una filla, Melissa, casada amb Periandre, tirà de Corint, que la va matar, i Procles va fer la guerra al seu gendre. Periandre va atacar Epidaure i va fer presoner Procles, i conquerí la ciutat, segons diu Heròdot. Després de la tirania va retornar l'oligarquia, que es va mantenir en el poder durant tota l'època històrica.

Pel seu sistema de govern oligàrquic, Epidaure va ser sempre fidel aliada d'Esparta mentre que, amb la metròpoli, Argos, hi va trencar relacions després de la instauració a aquesta ciutat d'un règim democràtic. La ciutat d'Epidaure tenia un sistema de govern poc conegut. Se sap que era governada per artins (artynae), que presidien un consell de 180 membres, segons diu Plutarc. Els habitants originaris, que no eren doris, els anomenaven konípodes, (Κονίποδες, "amb els peus polsosos") que treballaven la terra per als ses amos dòrics, però no eren considerats esclaus.

L'any 419 aC, durant la Guerra del Peloponès, els argius van intentar conquerir la ciutat, però van ser rebutjats i es van retirar als seus territoris, diu Tucídides.

Sota domini romà, havia perdut tota importància i era pràcticament només el port del Temple d'Asclepi. Pausànias, a la Descripció de Grècia, dona una llista dels seus edificis principals: el temple d'Atena Císsia a l'acròpoli, el temple de Dionís, el d'Àrtemis i el d'Afrodita, a la ciutat, i per descomptat, el d'Asclepi als afores Hi havia també un temple d'Hera al port, probablement a l'actual Cap Nicolau. A la ciutat, hi havia un gimnàs, la palestra, un teatre, obra de Policlet, construït aprofitant el vessant d'una muntanya, amb un diàmetre de 112 metres i 32 files de seients a la part baixa, 20 a la part central i 24 a la superior, amb capacitat per 12.000 espectadors, i el prosceni. Les muralles estan mitjanament conservades en bona part.

La ciutat grega d'avui dia es diu Pídhavro.[1]

Smith, William (ed.). «Epidaurus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 març 2021].
Fotografies de:
George E. Koronaios - CC0
Zones
Statistics: Position (field_position)
2433
Statistics: Rank (field_order)
497

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
586734291Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6612

Google street view