Uigurs

Laika ac from UK - CC BY-SA 2.0 Zamunu45 - CC BY-SA 4.0 AdnanKakazai - CC BY-SA 4.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Black Zero - CC BY 2.0 Pravit - CC BY-SA 4.0 Hasanijaz - CC BY-SA 4.0 Adam Harangozó - CC BY-SA 4.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Laika ac from UK - CC BY-SA 2.0 Sadianq - CC BY-SA 4.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Muhammad Ashar - CC BY-SA 3.0 Faisal Rafiq - CC BY-SA 4.0 Randy Rambo - CC BY 3.0 en:User:hux - Public domain Kogo - CC BY-SA 2.0 Tahsin Anwar Ali - CC BY-SA 3.0 Supersuper0123 - CC BY-SA 4.0 Jialiang Gao, www.peace-on-earth.org - CC BY-SA 3.0 Krämer AG - CC BY-SA 3.0 Bensouthall - CC BY-SA 4.0 Muhammad Ashar - CC BY-SA 3.0 Shahbazaslam1 - CC BY-SA 4.0 始见 - CC BY 2.5 cn Stoni111121 - CC BY-SA 4.0 Jialiang Gao, www.peace-on-earth.org - CC BY-SA 3.0 Raki_Man - CC BY 3.0 Jamalhunzokuz - CC BY-SA 4.0 Peter Morgan from Nomadic - CC BY 2.0 Otebig - CC BY 3.0 Krämer AG - CC BY-SA 3.0 Uzair889 - CC BY-SA 4.0 Hardscarf at Dutch Wikipedia - CC BY-SA 3.0 David Stanley from Nanaimo, Canada - CC BY 2.0 Guilhem Vellut from Paris - CC BY-SA 2.0 Guilhem Vellut from Paris - CC BY-SA 2.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 张骐 - CC BY-SA 3.0 Muhammad Ashar - CC BY-SA 3.0 Krämer AG - CC BY-SA 3.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Jonas Satkauskas - Attribution Laika ac from UK - CC BY-SA 2.0 Kgbkgbkgb - CC BY-SA 3.0 Shahbazaslam1 - CC BY-SA 4.0 Krämer AG - CC BY-SA 3.0 AdnanKakazai - CC BY-SA 4.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Сергей Марцынюк - CC BY-SA 3.0 Nataliaseka - CC BY-SA 4.0 Fassifarooq - CC BY-SA 4.0 Faisal Rafiq - CC BY-SA 4.0 No images

Context sobre Uigurs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر, xinès tradicional: 維吾爾, xinès simplificat: 维吾尔, pinyin: Wéiwú'ěr, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès. Està formada per 8,4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uighur (també Turquestan oriental o Uigurstan), a la Xina.

També hi ha petites, però actives, comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs a l'antiga URSS, uns 75.000 al Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, 1.000 a Mongòlia i uns 500 a Turquia.

Al Kirguizistan estan concentrats a Naryn, on tenen l'Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el 1996. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.

S'estima que, d'ençà del 2017, més d'un milió d'uigurs e...Llegeix més

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر, xinès tradicional: 維吾爾, xinès simplificat: 维吾尔, pinyin: Wéiwú'ěr, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès. Està formada per 8,4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uighur (també Turquestan oriental o Uigurstan), a la Xina.

També hi ha petites, però actives, comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs a l'antiga URSS, uns 75.000 al Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, 1.000 a Mongòlia i uns 500 a Turquia.

Al Kirguizistan estan concentrats a Naryn, on tenen l'Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el 1996. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.

S'estima que, d'ençà del 2017, més d'un milió d'uigurs estan detinguts pel govern xinès en camps d'internament. Aquestes presons es van crear sota la direcció del secretari general de la Xina Xi Jinping amb l'objectiu d'obligar l'adhesió dels uigurs a la ideologia d'estat.

Més sobre Uigurs

Population, Area & Driving side
  • Població 12314800
Història
  • A mitjan segle xix els uigurs es rebel·laren contra la Xina, però van ser vençuts. Aleshores molts uigurs migraren a la zona del Kazakhstan entre el 1860 i 1880.[1]

    L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turkestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.

    A la dècada dels seixanta del segle xx, es produeixen massives migracions de uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic, quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'ètnia han, majoritària a la Xina.[cal citació]

    Durant les dècades dels seixanta i setanta ocorregueren dos onades de migració, amb les fronteres obertes dels uigurs cap al Kazakhstan, concentrats a la província d'Almati.[1]

    En l'actualitat, la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997, van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats «d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials»).[cal citació]

    El 2009 els uigurs eren l'1,9% de la població del Kazakhstan. El 2015 eren el cinquè grup humà més nombrós del Kazakhstan, principalment població rural amb un creixement natural molt alt.[1]

    ↑ 1,0 1,1 1,2 Lozano Martín, Antonio M.; Rakiesheva, Botagoz «Identidad étnica y socio-lingüística: Conflictos multiétnicos en Kazajistán». Revista de Paz y Conflictos, 8, 2015, pàg. 134-135. Arxivat de l'original el 2017-09-13 [Consulta: 2 gener 2018]. Arxivat 2017-09-13 a Wayback Machine.

On puc dormir a prop de Uigurs ?

Booking.com
487.402 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 28 visites avui.