Context sobre Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa. Turquia té frontera amb vuit estats: Bulgària al nord-oest, Grècia a l'oest, Geòrgia al nord-est, Armènia, Azerbaidjan i l'Iran a l'est, i Iraq i Síria al sud-est. Les fronteres marítimes són el mar Mediterrani al sud, el mar Egeu a l'oest i la mar Negra al nord. El mar de Màrmara i els estrets turcs separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per tant, Turquia és un estat transcontinental.

Atesa la seva localització estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi van existir diverses entitats polítiques des de l'edat antiga. Les tribus tu...Llegeix més

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa. Turquia té frontera amb vuit estats: Bulgària al nord-oest, Grècia a l'oest, Geòrgia al nord-est, Armènia, Azerbaidjan i l'Iran a l'est, i Iraq i Síria al sud-est. Les fronteres marítimes són el mar Mediterrani al sud, el mar Egeu a l'oest i la mar Negra al nord. El mar de Màrmara i els estrets turcs separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per tant, Turquia és un estat transcontinental.

Atesa la seva localització estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi van existir diverses entitats polítiques des de l'edat antiga. Les tribus turques van envair el territori el segle xi. L'Imperi Otomà va començar a expandir-se a partir del segle xiv. En l'actualitat, Turquia és una república constitucional, unitària, democràtica i secular, conformada després de la caiguda de l'Imperi Otomà en la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, Turquia s'ha integrat cada vegada més amb Occident i és membre de diverses organitzacions com ara el Consell d'Europa (1949), l'OTAN (1952), l'OCDE (1961), l'OSCE (1973) i el G20 (1999). Va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de la Unió Europea el 2005, tot i que n'ha estat membre associat des de 1995. És classificada, segons algunes organitzacions, com a país desenvolupat, i com a potència regional.

Més sobre Turquia

Informació bàsica
  • Moneda Lira turca
  • Nom natiu Türkiye
  • Codi de trucada +90
  • Domini d'Internet .tr
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 4.35
Population, Area & Driving side
  • Població 85372377
  • Àrea 783562
  • costat de conducció right
Història
  • Història preturca d'Anatòlia  Muralles de la mítica ciutat de Troia

    La península d'Anatòlia, també coneguda com l'Àsia Menor, ha estat una de les regions més habitades des de l'edat antiga, atesa la seva localització com a intersecció entre Àsia i Europa. Els assentaments neolítics de Çatalhöyük, Çayönü, Nevalı Çori, Hacilar, Göbekli Tepe, i Mersin, són dels més antics del món.[1] L'assentament de Troia començà des del neolític i continuà fins a l'edat del ferro. Segons els registres històrics, els habitants de la península han parlat llengües indoeuropees, semítiques i caucàsiques. De fet, atesa l'antiguitat de la llengua hitita i la llengua luvita, ambdues indoeuropees, alguns lingüistes han proposat que Anatòlia podria ser el centre hipotètic des del qual s'estendrien totes les llengües d'aquesta família.[2]

    ...Llegeix més
    Història preturca d'Anatòlia  Muralles de la mítica ciutat de Troia

    La península d'Anatòlia, també coneguda com l'Àsia Menor, ha estat una de les regions més habitades des de l'edat antiga, atesa la seva localització com a intersecció entre Àsia i Europa. Els assentaments neolítics de Çatalhöyük, Çayönü, Nevalı Çori, Hacilar, Göbekli Tepe, i Mersin, són dels més antics del món.[1] L'assentament de Troia començà des del neolític i continuà fins a l'edat del ferro. Segons els registres històrics, els habitants de la península han parlat llengües indoeuropees, semítiques i caucàsiques. De fet, atesa l'antiguitat de la llengua hitita i la llengua luvita, ambdues indoeuropees, alguns lingüistes han proposat que Anatòlia podria ser el centre hipotètic des del qual s'estendrien totes les llengües d'aquesta família.[2]

    El primer imperi més important de l'àrea fou el dels hitites, del segle xviii al segle xiii aC. Després, s'hi establí el Regne de Frígia, un poble també indoeuropeu, fins que fou destruït pels cimmeris el segle vii aC.[3] Els successors més poderosos de Frígia foren els estats de Lídia, Cària i Lícia. Els lidis i els licis parlaven llengües fonamentalment indoeuropees, tot i que ambdues adquiriren elements no indoeuropeus abans dels períodes hitita i hel·lènic.

    Des del 1200 aC, la costa oriental d'Anatòlia fou habitada pels pobles grecs eolis i jònics. Tot el territori fou conquerit per l'Imperi Persa durant els segles VI i V aC, i després per Alexandre el Gran el 334 aC.[4] Anatòlia fou posteriorment dividida en molts regnes hel·lènics petits, com ara Bitínia, Capadòcia, Pèrgam i Pontus, tots els quals sucumbiren a l'Imperi Romà el primer segle aC.[5] El 324 dC, l'emperador romà Constantí I el Gran trià Bizanci per convertir-la en la nova capital de l'Imperi Romà, i la reanomenà com a Nova Roma (després Constantinoble i Istanbul). Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, es convertí en la capital de l'Imperi Romà d'Orient.[6]

    Els turcs i l'Imperi Otomà  Màxima expansió de l'Imperi Otomà, el 1683

    La Casa de Seljuq era un clan de la tribu Kınık que pertanyia a l'horda dels turcs oghuz i que al segle ix residien a les perifèries del món musulmà, al nord de la mar Càspia i del mar d'Aral al kagan de la confederació d'Oğuz.[7] En el segle x, els seljúcides començaren a emigrar de les seves llars ancestrals a les regions orientals d'Anatòlia, que amb el temps, es convertí en la nova llar de les tribus turques d'Oğuz, després de la batalla de Manazkert el 1071. La victòria dels seljúcides creà el Soldanat de Rum, que es desenvolupà com a branca separada de l'Imperi Seljúcida, que abastava àmplies regions de l'Àsia Central, l'Iran, Anatòlia i l'Orient Pròxim.[8]

    El 1243, els exèrcits seljúcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegrà lentament. La tribu dels Kayı, governada per Osman I, es convertí en la base de l'Imperi Otomà, ocupant així el buit que deixà el col·lapse del poder dels seljúcides i dels romans d'Orient.[9] L'Imperi Otomà interaccionà amb les cultures orientals i occidentals durant la seva vida, de 623 anys. En els segles xvi i xvii, fou una de les entitats més poderoses del món,[10] i es va confrontar al Sacre Imperi romanogermànic a l'Europa Central, a les forces espanyoles i vènetes al mar Mediterrani, i fins i tot als portuguesos, en defendre el seu monopoli sobre les antigues rutes comercials marítimes entre l'Àsia Oriental i l'Europa Occidental.[9]

    El 1876 es va constituir el primer parlament turc, el qual durà poc per la Guerra russo-turca (1877-1878). Entre el 1908 i el 1920, va operar el Parlament Otomà, clausurat per les forces britàniques per trobar-lo massa nacionalista. Com a reacció, les diverses forces nacionalistes turques van constituir la que seria la institució parlamentària més important de l'estat fins a l'actualitat: la Gran Assemblea Nacional Turca.[11]

    Després de molts anys de decaïment, l'Imperi Otomà entrà en la Primera Guerra Mundial en l'aliança otomanogermànica, el 1914, la qual fou derrotada el 1918. Després de la guerra, els aliats dividiren l'Imperi Otomà en el tractat de Sèvres.[9]

    Etapa republicana  Kemal Atatürk és el fundador i primer president de la República Turca

    L'ocupació d'Istambul i d'Esmirna per les forces aliades després de la Primera Guerra mundial provocà l'establiment del moviment nacional turc.[10] Sota el lideratge del paixà Mustafa Kemal, prominent comandant militar durant la batalla de Gal·lípoli (1915), es lliurà la Guerra d'Independència turca, amb la intenció de revocar els termes del tractat de Sèvres.[12] El 18 de setembre del 1922, els exèrcits ocupants foren expulsats i nasqué el nou estat turc. L'1 de novembre, la Gran Assemblea Nacional de Turquia abolí formalment el soldanat, acabant així els 623 anys del govern otomà. El tractat de Lausana de 1923 reconegué internacionalment la sobirania de la nova República de Turquia com a estat successor de l'Imperi Otomà; la república fou proclamada oficialment el 29 d'octubre, 1923, i Ankara es designà com a capital.[10] Mustafa Kemal es convertí en el primer president de Turquia, i introduí les diverses reformes radicals amb la intenció de fundar una nova república secular dels romanents del passat otomà.[10] Aquest període de la història turca es va caracteritzar per ser governat per un partit únic (entre el 1923 i 1946),[13] car el partit polític guanyador de les eleccions va ocupar tots els escons.[14] Segons la Llei dels noms familiars, el parlament turc atorgà a Mustafa Kemal el nom honorífic d'Atatürk, 'pare dels turcs', el 1934.[12]

    Turquia participà en la Segona Guerra mundial amb els aliats, declarant la guerra a Alemanya dos mesos abans de la capitulació. Es va convertir en un dels 51 membres fundadors de les Nacions Unides el 1945.[15] Les dificultats que es presentaren a Grècia, on se sufocà una rebel·lió comunista, i les demandes de la Unió Soviètica per instal·lar bases militars als estrets turcs, provocaren la declaració de la doctrina Truman el 1947, en què els Estats Units es comprometien a garantir la seguretat de Turquia i Grècia, i els proveïren de suport militar i econòmic.[16]

    Després de participar amb les forces de les Nacions Unides en la Guerra de Corea, Turquia s'uní a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord el 1952, amb la qual cosa impedí l'avançament soviètic cap a la Mediterrània. Després d'una dècada de violència intercomunal a l'illa de Xipre, i el cop militar grec del juliol de 1974, que deposà el president Makàrios, Turquia intervingué militarment a Xipre el 1974. Nou anys després, la República Turca del Nord de Xipre fou establerta, reconeguda només per Turquia.[17]

    Després de la fi del període de govern unipartidista el 1945, les tensions i la inestabilitat política caracteritzaren el període de multipartidisme fins a la dècada de 1990, amb quatre cops d'estat (1960, 1971, 1980 i 1997).[18][19] El 1984, el Partit dels Treballadors del Kurdistan, que defensava la independència dels kurds, va començar una campanya d'insurgència contra el govern turc, reclamant fins a l'actualitat unes 40.000 vides;[20] no obstant això, s'està desenvolupant un procés de pau.[21][22] Des de la liberalització de l'economia turca durant els anys vuitanta, el país ha gaudit d'un gran creixement econòmic i d'una àmplia estabilitat política.[23] El 2013, es van produir grans protestes en moltes províncies turques, provocades inicialment pel pla de demolir el parc Taksim Gezi, però que van acabar sent una protesta general contra el govern.[24]

    El 15 de juliol de 2016 es va produir una temptativa de cop d'estat militar contra el president Recep Tayyip Erdoğan que va ser sufocada a les poques hores gràcies a la mobilització popular que no va obeir el toc de queda decretat pels militars revoltats i va envair els carrers d'Ankara i Istanbul.[25]

    Thissen, Laurens «Time trajectories for the Neolithic of Central Anatolia» ( PDF). CANeW - Central Anatolian Neolithic e-Workshop, 23-11-2001. Arxivat de l'original el 5 de juny 2007 [Consulta: 19 agost 2008]. Balter, Michael «Search for the Indo-Europeans: Were Kurgan horsemen or Anatolian farmers responsible for creating and spreading the world's most far-flung language family?». Science, 303, 5662, 27-02-2004, pàg. 1323. The Metropolitan Museum of Art, New York. «Anatolia and the Caucasus (Asia Minor), 2000 – 1000 B.C. in Timeline of Art History.». Nova York: The Metropolitan Museum of Art, Octubre 2000. [Consulta: 21 desembre 2006]. Hooker, Richard. «Ancient Greece: The Persian Wars». Washington State University, WA, United States, 06-06-1999. Arxivat de l'original el 2007-03-09. [Consulta: 22 desembre 2006]. The Metropolitan Museum of Art, New York. «Anatolia and the Caucasus (Asia Minor), 1000 B.C. - 1 A.D. in Timeline of Art History.». Nova York: The Metropolitan Museum of Art, Octubre 2000. [Consulta: 21 desembre 2006]. Daniel C. Waugh. «Constantinople/Istanbul». University of Washington, Seattle, WA, 2004. [Consulta: 26 desembre 2006]. Wink, Andre. Al Hind: The Making of the Indo Islamic World, Vol. 1, Early Medieval India and the Expansion of Islam, 7th-11th Centuries. Brill Academic Publishers, 1990. ISBN 90-04-09249-8.  Mango, Cyril. The Oxford History of Byzantium. Oxford University Press, USA, 2002. ISBN 0-19-814098-3.  ↑ 9,0 9,1 9,2 Kinross, Patrick. The Ottoman Centuries: The Rise and Fall of the Turkish Empire. Morrow, 1977. ISBN 0-688-03093-9.  ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Jay Shaw, Stanford; Kural Shaw, Ezel. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey. Cambridge University Press, 1977. ISBN 0-521-29163-1.  Turan, 2008, p. 258. ↑ 12,0 12,1 Mango, Andrew. Ataturk. Overlook, 2000. ISBN 1-58567-011-1.  Turan, 2008, p. 259. Turan, 2008, p. 258-259. «Growth in United Nations membership (1945–2005)». United Nations, 03-07-2006. [Consulta: 30 octubre 2006]. Huston, James A. Outposts and Allies: U.S. Army Logistics in the Cold War, 1945–1953. Susquehanna University Press, 1988. ISBN 0-941664-84-8.  «Timeline: Cyprus». British Broadcasting Corporation, 12-12-2006 [Consulta: 25 desembre 2006]. Hale, William Mathew. Turkish Politics and the Military. Routledge, UK, 1994. ISBN 0-4150-2455-2.  Turan, 2008, p. 257. «Turkey's PKK peace plan delayed». BBC, 10-11-2009 [Consulta: 6 febrer 2010]. Sebnem Arsu «Kurdish Rebel Group to Withdraw From Turkey». The New York Times, 25-04-2013 [Consulta: 29 abril 2013]. «Murat Karayilan announces PKK withdrawal from Turkey». , 25-04-2013 [Consulta: 29 abril 2013]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 80sLiberalization Jethro Mullen and Susannah Cullinane «What's driving unrest and protests in Turkey?». CNN, 04-06-2013 [Consulta: 6 juny 2013]. «Intento de golpe de estado en Turquía». El Mundo, 15-07-2016 [Consulta: 15 juliol 2016].
    Llegeix menys

Llibre de frases

Dos
İki
Tres
Üç
Quatre
dört
Cinc
Beş
Sis
Altı
Set
Yedi
Vuit
Sekiz
Nou
Dokuz
Deu
On
Obert
Açık
Com et dius?
Adınız ne?
Disculpeu-me
Affedersiniz

On puc dormir a prop de Turquia ?

Booking.com
487.421 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 47 visites avui.