ประเทศไทย

Tailàndia
Niels Mickers - CC BY 3.0 nl Nayika C. - CC BY-SA 3.0 Cumapercusion - CC0 This Photo was taken by Supanut Arunoprayote. Feel free to use any of my images, but please mentio - CC BY 4.0 Niels Mickers - CC BY 3.0 nl User:Mikecleggphoto from www.travelanddestinations.com - CC BY-SA 4.0 Zeugma fr (talk) (Antoine FLEURY-GOBERT) - CC BY-SA 3.0 Karamell - CC BY-SA 2.5 Roma Neus - CC BY 3.0 - Public domain This Photo was taken by Supanut Arunoprayote. Feel free to use any of my images, but please mentio - CC BY 4.0 yeowatzup - CC BY 2.0 Agunther - CC BY 3.0 Phillip Maiwald (Nikopol) - CC BY-SA 3.0 Mek Rujiravanich - CC BY-SA 4.0 Karamell - CC BY-SA 2.5 calflier001 - CC BY-SA 2.0 Average trinmo - CC BY-SA 4.0 Francesco Veronesi from Italy - CC BY-SA 2.0 Yimsurawut - CC BY-SA 3.0 This Photo was taken by Supanut Arunoprayote. Feel free to use any of my images, but please mentio - CC BY 4.0 This Photo was taken by Supanut Arunoprayote. Feel free to use any of my images, but please mentio - CC BY 4.0 Mek Rujiravanich - CC BY-SA 4.0 Ahoerstemeier - CC BY-SA 3.0 Dezwitser - CC BY-SA 3.0 Karamell - CC BY-SA 2.5 Per Meistrup - CC BY-SA 3.0 Maksim Sundukov - CC BY-SA 3.0 Honey Kochphon Onshawee - CC0 Agunther - CC BY 3.0 Ninara from Helsinki, Finland - CC BY 2.0 Siripatwongpin - CC BY-SA 4.0 calflier001 - CC BY-SA 2.0 Niels Mickers - CC BY 3.0 nl Kimmam at English Wikipedia - Public domain This Photo was taken by Supanut Arunoprayote. Feel free to use any of my images, but please mentio - CC BY 4.0 yeowatzup - CC BY 2.0 vitautas - Public domain own - CC BY-SA 3.0 Preecha.MJ - CC BY-SA 4.0 Niels Mickers - CC BY 3.0 nl No images

Context sobre Tailàndia

Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània. És un dels quaranta-nou països que componen el continent asiàtic. Posseeix una extensió de 513.115 km² i uns 65.500.000 d'habitants el 2011 (el 20è país més poblat del món), el que suposa una densitat de població d'uns 128 hab/km². La seva capital i la ciutat més poblada és Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon), centre de l'activitat política, comercial i industrial del país.

El país era conegut com a Siam. Aquest nom fou canviat per primera vegada el 1939 per Prathet Thai (ประเทศไทย) i novament el 1949 (havent estat revertit durant la Segona Guerra Mundial). Prathet significa 'país' i la paraula thai (ไทย) significa 'lliu...Llegeix més

Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània. És un dels quaranta-nou països que componen el continent asiàtic. Posseeix una extensió de 513.115 km² i uns 65.500.000 d'habitants el 2011 (el 20è país més poblat del món), el que suposa una densitat de població d'uns 128 hab/km². La seva capital i la ciutat més poblada és Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon), centre de l'activitat política, comercial i industrial del país.

El país era conegut com a Siam. Aquest nom fou canviat per primera vegada el 1939 per Prathet Thai (ประเทศไทย) i novament el 1949 (havent estat revertit durant la Segona Guerra Mundial). Prathet significa 'país' i la paraula thai (ไทย) significa 'lliure' o 'llibertat' en l'idioma tailandès, paraula que també és el nom del grup ètnic majoritari a Tailàndia (ètnia que va trobar la seva llibertat fa més de dos mil·lennis, en arribar a aquesta regió fugint dels xinesos). Això fa que Prathet Thai pugui traduir-se com 'País de Gent Lliure'. En traduir a l'anglès Prathet Thai va passar a ser Thailand ('Terra dels Thai'), i d'aquí la traducció «Tailàndia» en català.

Al voltant del 75% de la població ètnica és tailandesa, 14% és d'origen xinès i el 3% és d'origen malai; la resta pertany a grups minoritaris inclòs els mon, khmer i diverses tribus de les muntanyes. L'idioma oficial del país és el tailandès. La principal religió és el budisme, practicat pel 95% de la seva població. Tailàndia va experimentar un ràpid creixement econòmic entre 1985 i 1996. Avui dia és un país recentment industrialitzat i un gran exportador. El turisme també contribueix significativament a l'economia nacional. A Tailàndia hi ha 2,2 milions d'immigrants, i cal destacar que aquesta terra també atreu expatriats de països en desenvolupament.

Més sobre Tailàndia

Informació bàsica
  • Moneda Baht
  • Nom natiu ประเทศไทย
  • Codi de trucada +66
  • Domini d'Internet .th
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 6.04
Population, Area & Driving side
  • Població 66188503
  • Àrea 513119
  • costat de conducció left
Història
  • Antiguitat

    Durant molt de temps, els historiadors havien assumit que la zona que ara ocupa Tailàndia estava pràcticament deshabitada durant els temps prehistòrics. Tot i així, ja s'havien detectat indicis aïllats d'assentaments prou antics, que arribaven fins al 5000 aC. S'havien trobat també pintures rupestres a Phu Phrabat (província d'Udon Thani) i a Pha Taem, a la vora d'Ubon Ratchathani. Les teories que defensen que Tailàndia estava deshabitada varen ser desqualificades definitivament l'any 1967, quan es descobriren els vestigis d'una cultura desconeguda a Bang Chiang, a prop d'Udon Thani. Aquestes restes arqueològiques tenen una antiguitat d'uns 5.000 anys (3000 aC) i corresponen a l'edat del bronze. Els objectes trobats indiquen que es tracta d'una societat amb principis d'organització. Els habitants d'aquest lloc havien desenvolupat útils de bronze i havien començat el conreu de l'arròs. Fins ara s'han pogut trobar sepultures, nombroses peces de ceràmica decorada i altres objectes. Aquestes excavacions han estat declarades Patrimoni mundial de la UNESCO, l'any 1992.[1]

    Hi ha evidències d'hàbitat humà continuat des de fa 20.000 anys.[2] Les primeres evidències de creixement de l'arròs s'han datat cap el 2.000 aC[3] Les primeres ciutats Nakhon Pathom, Ratchaburi i Singburi probablement varen ser fundades ja fa uns 2.000 anys a la plana central de Tailàndia. L'edat del bronze, en aquesta zona, va aparèixer cap al 1.250-1.000 aC.[3] Actualment es considera que Ban Chiang, al nord-est de Tailàndia, és el primer centre de producció de coure i bronze que es coneix al sud-est asiàtic.[4] El ferro va aparèixer al voltant de l'any 500 aC.[3]

    ...Llegeix més
    Antiguitat

    Durant molt de temps, els historiadors havien assumit que la zona que ara ocupa Tailàndia estava pràcticament deshabitada durant els temps prehistòrics. Tot i així, ja s'havien detectat indicis aïllats d'assentaments prou antics, que arribaven fins al 5000 aC. S'havien trobat també pintures rupestres a Phu Phrabat (província d'Udon Thani) i a Pha Taem, a la vora d'Ubon Ratchathani. Les teories que defensen que Tailàndia estava deshabitada varen ser desqualificades definitivament l'any 1967, quan es descobriren els vestigis d'una cultura desconeguda a Bang Chiang, a prop d'Udon Thani. Aquestes restes arqueològiques tenen una antiguitat d'uns 5.000 anys (3000 aC) i corresponen a l'edat del bronze. Els objectes trobats indiquen que es tracta d'una societat amb principis d'organització. Els habitants d'aquest lloc havien desenvolupat útils de bronze i havien començat el conreu de l'arròs. Fins ara s'han pogut trobar sepultures, nombroses peces de ceràmica decorada i altres objectes. Aquestes excavacions han estat declarades Patrimoni mundial de la UNESCO, l'any 1992.[1]

    Hi ha evidències d'hàbitat humà continuat des de fa 20.000 anys.[2] Les primeres evidències de creixement de l'arròs s'han datat cap el 2.000 aC[3] Les primeres ciutats Nakhon Pathom, Ratchaburi i Singburi probablement varen ser fundades ja fa uns 2.000 anys a la plana central de Tailàndia. L'edat del bronze, en aquesta zona, va aparèixer cap al 1.250-1.000 aC.[3] Actualment es considera que Ban Chiang, al nord-est de Tailàndia, és el primer centre de producció de coure i bronze que es coneix al sud-est asiàtic.[4] El ferro va aparèixer al voltant de l'any 500 aC.[3]

    Vers els segles vi i vii, una sèrie de pobles originaris del sud de la Xina varen envair el territori del nord de Tailàndia i l'Isaan, fundant assentaments a la vora dels grans rius, com el Mekong i Salween. Aquests pobladors varen desplaçar els habitants originals. Aquesta teoria es basa sobre les afinitats lingüístiques i sobre el fet que els tailandesos són ètnicament molt similars als xinesos. El Regne de Funan fou el primer regne del sud-est asiàtic (segle II aC) prou poderós.[2] Al segle vi, el poble mon va establir un principat a Dvaravati i el regne de Hariphunchai. Al segle ix, els khmers va establir un imperi Khmer amb la capital a Angkor.[2] Al segle x, Tambralinga fou un estat malai que controlava el comerç a través de l'estret de Malacca.[2] La península d'Indoxina va estar fortament influenciada per la cultura i les religions de l'Índia, des del Regne de Funan fins a l'Imperi Khmer.[5]

    Els tailandesos pertanyen a l'ètnia tai, que es caracteritzen per unes arrels lingüístiques comunes.[6] Hi ha cròniques xineses que esmenten per primera vegada els pobles tai al segle vi aC. Si bé hi ha moltes hipòtesis sobre l'origen dels pobles tai, David K. Wyatt, historiador reconegut sobre Tailàndia, argumenta que els avantpassats que habiten actualment Laos, Tailàndia, Birmània, Índia i Xina provenen de la zona de Điện Biên Phủ al voltant del segle V i VIII.[6] Els habitants de la zona van començar a emigrar cap a la Tailàndia actual al voltant del segle xi, territori que en aquella època ocupaven individus mon i khmer.[7] Així, la cultura tailandesa va estar influenciada per cultures indígenes, mon i khmer.[8]

    Els primers estats

    El Regne de Funan és la primera entitat política a Indoxina; es desenvolupa en el delta del Mekong i comprenia territoris dins la Tailàndia actual.[9] Documents xinesos confirmen l'existència de Funan a principis del segle i aC, però la documentació arqueològica indica una extensa història d'assentaments humans ja a partir del segle iv aC.[10] Els regnes Langkasuka i Tambralinga, a la península de Malacca, apareixen en els textos xinesos cap al segle v. A més de Funan, aquests estats es caracteritzen per una estructura completament desenvolupada i, després de segles d'interacció comercial i socioeconòmica amb l'Índia, havien adoptat i incorporat elements de la cultura, la religió, l'administració, l'epigrafia, la literatura i l'arquitectura hindús.[11][12]

    El principat mon de Dvaravati apareix cap a la meitat del primer mil·lenni a la part baixa de la vall del riu Chao Phraya, a la Tailàndia central actual.[13] A diferència de Funan, Langkasuka i Tambralinga que es trobaven al centre de la xarxa comercial internacional, Dvaravati es va mantenir relativament aïllada. Encara que era diferent, la sofisticada cultura mon de Dvaravati es basa en la cosmologia hindú. El seu estil artístic característic –com ara les característiques facials, especialment en els ulls–, han influït en l'escultura tailandesa fins a l'actualitat.[14]

    Durant el segle xiii, el poble tai van fundar diverses ciutats estat i principats, i el regne de Sukhothai és considerat convencionalment com el primer estat tai a la regió.[15] Va ser fundat l'any 1238 i el seu desenvolupament coincideix en el temps amb una etapa de desastres que provocà la caiguda de l'Imperi Khmer, entre els segles XIII i XV. Un segle més tard, a mitjan segle xiv, el Regne d'Ayutthaya reemplaça a Sukhothai com a potència dominant a Siam. Després del saqueig d'Angkor per Ayutthaya el 1431, gran part de la cort khmer és obligada a exiliar-se a Ayutthaya, portant amb si els seus rituals i costums, d'inspiració hindú. Moltes d'aquestes costums són assimilades posteriorment per la cultura ayutthaya.

    El segle xx  Escut del regne de Siam

    El regne de Siam fou un dels pocs pobles de l'Àsia que no va patir els efectes de la colonització per part de les potències europees. Siam va reeixir a mantenir la seva independència fins a l'època del postcolonialisme. Tot i així, el país va ser breument ocupat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial i en 1946, esdevingué membre de l'ONU.[16]

    Durant les guerres del temps de la guerra freda que varen assolar la zona, Tailàndia va poder mantenir-se al marge de les catàstrofes bèl·liques que varen destruir els països veïns, com Vietnam, Laos i Cambodja. Tot i això, entre 1964 i 1976, el govern tailandès va permetre que la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica tingués com a base aeroports per als bombarders que bombardejaven el Vietnam del Nord i altres instal·lacions estratègiques dels Estats Units al seu territori (Korat, U-Tapao, Ubon Ratchathani i Udon Thani). La presència massiva de militars americans a les bases aèries d'arreu del país va fer proliferar els bars i hotels es van dedicar a la prostitució.[17] Acabada la guerra del Vietnam, els militars americans varen tornar als Estats Units, però la prostitució va continuar i també la tendència de visitar Tailàndia amb la finalitat coneguda en anglès com a "sex-tourism", turisme sexual.

    Els cops d'estat de 2006 i de 2014

    El 19 de setembre de 2006 hi va haver un cop d'estat contra el Primer Ministre, mentre aquest es trobava fora del país assistint a l'Assemblea General de l'ONU celebrada a Nova York. Els colpistes van declarar la llei marcial i la seva lleialtat al rei de Tailàndia. El general Sondhi Boonyaratklin, líder dels colpistes que van prendre el poder a Tailàndia, enderrocant al primer ministre Thaksin Shinawatra, va declarar que el cop d'estat era necessari per a posar fi a mesos de crisi política i corrupció. El rei governant va reconèixer el cop d'estat i va reconèixer les causes que li van donar origen. El líder colpista va anunciar que crearia un govern interí i va afirmar que en un any convocaria eleccions.

    Prop de 5.300 persones van morir a causa de la violència a la regió des que el moviment separatista islàmic, format per mitja desena de grups, va reprendre la lluita armada el gener de 2004. Els insurgents denuncien la discriminació que pateixen per part de la majoria budista del país i exigeixen la creació d'un estat islàmic que integri les tres províncies que van configurar l'antic sultanat de Pattani, annexionat per Tailàndia fa un segle.[18]

    El 2010, varen tenir lloc unes protestes amb l'objectiu enderrocar el govern del llavors primer ministre Abhisit Vejjajiva i per aplanar la tornada de l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra (un polític populista que compta amb nombrosos seguidors entre la població més humil). Després dels comicis de 2011, Tailàndia fou governada pel partit Pheu Tailandès, del qual Thaksin és líder de facto. La seva germana Yingluck Shinawatra va ser nomenada primera ministra[19] fins al maig de 2014, quan el Tribunal Constitucional tailandès en va forçar la destitució, acusant-la d'abús de poder.[20] El 20 de maig de 2014, l'exèrcit va declarar l'estat d'excepció[21] i la llei marcial.[22] Si bé inicialment l'exèrcit va manifestar que no tenia intenció de donar un cop d'estat, sinó garantir l'ordre públic, el 22 de maig el cap de l'exèrcit, el general Prayuth Chan-ocha, va anunciar el cop d'estat militar.[23]

    Jacq-Hergoualc'h, Michel, Le Siam, Guide Belles Lettres des Civilisations, 2004 ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Barbara Leitch LePoer. Thailand: A Country Study. Federal Research Division, Library of Congress, 1989.  ↑ 3,0 3,1 3,2 Baker, Chris; Phongpaichit, Pasuk. A History of Ayutthaya. Cambridge University Press, 2017. ISBN 9781107190764.  Higham, Charles; Higham, Thomas; Ciarla, Roberto; Douka, Katerina; Kijngam, Amphan; Rispoli, Fiorella «The Origins of the Bronze Age of Southeast Asia». Journal of World Prehistory, 24, 4, 10-12-2011, pàg. 227–274. DOI: 10.1007/s10963-011-9054-6 [Consulta: 10 febrer 2018]. Thailand. History Arxivat 2 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.. Encyclopædia Britannica ↑ 6,0 6,1 Wyatt, David K. Thailand: A Short History. New Haven and London: Yale University Press, 1984. ISBN 0300030541.  E. Jane Keyes, James A. Hafner and Others. «Thailand: History», 2018. [Consulta: 4 abril 2018]. Charles F. Keyes. Cultural Diversity and National Identity in Thailand. MIT Press, 1997, p. 203.  «THE VIRTUAL MUSEUM OF KHMER ART - History of Funan - The Liang Shu account from Chinese Empirical Records». Wintermeier collection. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2015. [Consulta: 10 febrer 2018]. «State-Formation of Southeast Asia and the Regional Integration - "thalassocratic" state - Base of Power is in the control of a strategic points such as strait, bay, river mouth etc. river mouth etc.». Keio University. [Consulta: 10 febrer 2018]. National Library of Australia. Asia's French Connection : George Coedes and the Coedes Collection Arxivat 21 October 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. «Urban Morphology of Commercial Port Cities and Shophouses in Southeast Asia». Sciencedirect. [Consulta: 10 febrer 2018]. «Dvaravati ANCIENT KINGDOM, ASIA». Encyclopeadia Britannica. [Consulta: 10 febrer 2018]. «The Mon-Dvaravati Tradition of Early North-Central Thailand». The Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 10 febrer 2018]. «portaldetailandia.com: Clima en Tailandia». [Consulta: 30 abril 2013]. «Resolution 13 (1946) / [adopted by the Security Council at its 83rd meeting, of 12 December 1946.]». ONU. [Consulta: 19 setembre 2022]. In Udon, the number of prostitutes quintupled in the decade starting 1966 - The Nation Arxivat 2022-08-15 a Wayback Machine. (en anglès) Un atemptat en un centre comercial sacseja Tailàndia Milers de camises vermelles ocupen el centre de Bangkok El Constitucional de Tailandia fuerza la destitución de la primera ministra El Ejército declara el estado de excepción en Tailandia por la turbulencia política Ley Marcial en Tailandia Golpe de Estado en Tailandia
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
สวัสดี
Món
โลก
Hola món
สวัสดีชาวโลก
Gràcies
ขอขอบคุณ
Adéu
ลาก่อน
ใช่
No
ไม่
Com estàs?
คุณเป็นอย่างไรบ้าง
Bé gràcies
สบายดีขอบคุณ
Quant costa?
ราคาเท่าไหร่?
Zero
ศูนย์
Un
หนึ่ง

On puc dormir a prop de Tailàndia ?

Booking.com
487.393 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 19 visites avui.