Context sobre País Basc

El País Basc (basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la ikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol i francès, i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat independent. La capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència és Pamplona (Iruña o Iruñea en basc), perquè aquesta va ser la capital del Regne de Navarra, regne que acaparava els territoris on es parlava l'èuscar.

El País Basc ocupa una superfície de 20 664 km² en el vèrtex occidental dels Pirineus, al mar Cantàbric (golf de Biscaia o Bizkaiko golkoa...Llegeix més

El País Basc (basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu. Comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. La bandera identificativa del poble basc és la ikurriña. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol i francès, i disposen de nivells d'autonomia molt diferents. No hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat independent. La capital històrica reclamada per aquells bascos que anhelen la independència és Pamplona (Iruña o Iruñea en basc), perquè aquesta va ser la capital del Regne de Navarra, regne que acaparava els territoris on es parlava l'èuscar.

El País Basc ocupa una superfície de 20 664 km² en el vèrtex occidental dels Pirineus, al mar Cantàbric (golf de Biscaia o Bizkaiko golkoa). Té el seu propi idioma, el basc o èuscar (euskara, minoritari enfront del francès i el castellà), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta la francesa. El País Basc estaria constituït per set territoris o províncies (en basc lurralde): Àlaba (Araba), Biscaia (Bizkaia), Guipúscoa (Gipuskoa), Navarra (Nafarroa), Baixa Navarra (Nafarroa Beherea o Baxenabarre), Lapurdi, i Zuberoa. De manera oficiosa, tot i que no oficial, Vitoria (Gasteiz) n'és la capital a la Comunitat Autònoma del País Basc i Pamplona és considerada la seva capital històrica.

La llengua basca encara hi és parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa, la part oriental de Biscaia, el nord de Navarra i l'interior del País Basc francès. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francès. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la Comunitat Autònoma del País Basc i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, però no té reconeixement oficial a les regions sota administració francesa (Iparralde).

Més sobre País Basc

Informació bàsica
  • Nom natiu Euskal Herria
Population, Area & Driving side
  • Població 3193513
  • Àrea 20870
Història
  •  Mont Txindoki (Guipúscoa) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques

    Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels primers habitants del paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre d'altres. Hi ha prou evidència per a afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.

    ...Llegeix més
     Mont Txindoki (Guipúscoa) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques

    Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels primers habitants del paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre d'altres. Hi ha prou evidència per a afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.

    Durant l'alta edat mitjana, els territoris entre l'Ebre i el Garona eren coneguts com a Bascònia i van ser unificats sota els ducs de Bascònia per un període. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa sota Carlemany, el territori es fragmentà. El Regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori al segle ix. Seria sota Sanç III el Gran que el Regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort, el 1035, els seus fills no varen respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política al segle xii, formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella. Durant l'alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.

    El 1200, el Regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipúscoa i el Duranguesat, que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra va ser annexionada parcialment al Regne de Castella durant els segles xi i xii, i gairebé completament durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi, que s'havien unit voluntàriament al Regne de Castella intermitentment, van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.

    Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situació va perdurar fins al segle xix, data en què van ser parcialment suprimits per Antonio Cánovas del Castillo després de la derrota carlina. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del 23 de juny del 1937 en ser considerades «traïdores» per no donar suport a la revolta feixista, i fou suprimit en el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny del 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre del 1976.

    Avui dia, el País Basc està conformat per la comunitat homònima, per la Comunitat Foral de Navarra i per les províncies del sud de França. El PNB lidera el govern basc des de 1980, unes vegades en solitari, d'altres en coalició amb el PSE, Eusko Alkartasuna (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix PNB o Izquierda Unida (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura als governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals, el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del «nacionalisme radical» representat per Herri Batasuna, la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el 1980, van donar lloc a l'elecció del lehendakari en la persona de Carlos Garaikoetxea (1980–1985).

    El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors, el PNB governa la Comunitat Autònoma del País Basc; en solitari en el període (1980–1986) i amb diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980, es reinstaura el model tributari del concert econòmic i comença la transferència de competències del govern d'Espanya al govern basc. El 1981, una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca: el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la LOAPA (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic), que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.

    El 1982, el PSOE de Felipe González arriba a la presidència del govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD, Aliança Popular (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències, el PNB impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut (Osakidetza) aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió (ETB), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, i la seva pròpia policia (Ertzaintza). Aquest govern va resistir la reconversió industrial que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialització per import de 88 012 milions de pessetes.

    En les eleccions autonòmiques celebrades el febrer de 1984, va resultar vencedor el PNB, que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrada per la dreta espanyolista, 9,3%, resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.

    Llegeix menys

Llibre de frases

Dos
Bi
Tres
Hiru
Quatre
Lau
Cinc
Bost
Sis
Sei
Set
Zazpi
Vuit
Zortzi
Nou
Bederatzi
Deu
Hamar
Disculpeu-me
Barkatu
ho sento
Barkatu
Empènyer
Bultza

On puc dormir a prop de País Basc ?

Booking.com
487.391 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 17 visites avui.