El Kirguizistan o Kirguizstan (kirguís: Кыргызстан, Qırğızstan, pronunciat [qɯrʁɯzˈstɑn]), oficialment denominat República Kirguís (kirguís: Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; rus: Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital n'és Bixkek.

La història del Kirguizistan abasta una varietat de cultures i imperis. Encara que geogràficament aïllat pel seu terreny altament muntanyenc, el Kirguizistan ha estat en la cruïlla de diverses grans civilitzacions com a part de la Ruta de la Seda i altres rutes comercials. Habitat per una successió de tribus i clans, el Kirguizistan ha anat caient a poc a poc sota una major dominació. Entre els períodes d'autogovern va ser governat pels turcs orientals, l'imperi uigur i el poble khitan, abans de ser conquerit per l'Imperi Mongol en el segle xiii; va recuperar la independència però va ser envaït pels calmucs, els manxús i els uzbeks. En 1876 va passar a formar part de l'Imperi Rus, romanent a l'URSS com a República Socialista Soviètica Kirguís després de la Revolució Russa. Després de les reformes democràtiques de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, en 1990 el candidat independentista Askar Akàiev va ser elegit president.

El 31 d'agost de 1991, el Kirguizistan va declarar la seva independència de Moscou i es va establir un govern democràtic. El Kirguizistan va aconseguir la sobirania com a estat nacional després de la desintegració de la Unió Soviètica en 1991. Des de la seva independència, el Kirguizistan ha estat oficialment una república parlamentària unitària, encara que continua suportant conflictes ètnics, revoltes, problemes econòmics, governs de transició i conflictes polítics.