Indonesia

Indonèsia
Gunkarta Gunawan Kartapranata - CC BY-SA 3.0 Kerildoank - CC BY-SA 4.0 yeowatzup - CC BY 2.0 Muhyiddin - CC BY-SA 4.0 MichaelJLowe - CC BY-SA 2.5 monica renata from jakarta - CC BY 2.0 monica renata from jakarta - CC BY 2.0 Bellabangsa23 - CC BY-SA 4.0 Ryan Gustiawan Putra - CC BY-SA 4.0 RaiyaniM - CC BY-SA 4.0 frank wouters from antwerpen, belgium - CC BY 2.0 Cakhairia - CC BY-SA 3.0 Thespacewanderer - CC BY-SA 4.0 Bellabangsa23 - CC BY-SA 4.0 William Cho - CC BY-SA 2.0 Bellabangsa23 - CC BY-SA 4.0 Lerdsuwa - CC BY-SA 3.0 User: (WT-shared) Shoestring at wts wikivoyage - Public domain Riza Nugraha ? from Utrecht, The Netherlands - CC BY 2.0 Dimas H (WMID) - CC BY-SA 4.0 muhd rushdi samsudin from johor + terengganu, malaysia - CC BY-SA 2.0 Yves Picq http://veton.picq.fr - CC BY-SA 3.0 monica renata from jakarta - CC BY 2.0 Bellabangsa23 - CC BY-SA 4.0 Gunawan Kartapranata - CC BY-SA 3.0 Muhyiddin - CC BY-SA 4.0 Riza Nugraha ? from Utrecht, The Netherlands - CC BY 2.0 Kerildoank - CC BY-SA 4.0 Lutfi adn - CC BY-SA 4.0 PL09Puryono - CC0 MajaK. - CC BY 3.0 Kerildoank - CC BY-SA 4.0 Lyonerov - CC BY-SA 4.0 Bellabangsa23 - CC BY-SA 4.0 Petter Lindgren - CC BY-SA 3.0 LukeTriton - CC BY-SA 4.0 Suryanata budi - CC BY-SA 4.0 Gunawan Kartapranata - CC BY-SA 3.0 Rahmat Irfan Denas - CC BY-SA 4.0 William Cho - CC BY-SA 2.0 Thespacewanderer - CC BY-SA 4.0 RaiyaniM - CC BY-SA 4.0 PHGCOM - CC BY-SA 3.0 Gunawan Kartapranata - CC BY-SA 3.0 chensiyuan - CC BY-SA 4.0 Aaron Rentfrew - CC BY-SA 4.0 Gunawan Kartapranata - CC BY-SA 3.0 No machine-readable author provided. Jayapura assumed (based on copyright claims). - CC BY-SA 2.5 Bellabangsa23 - CC BY-SA 4.0 Official Website of Pariaman Indonesia's Regency - Public domain User: (WT-shared) Shoestring at wts wikivoyage - Public domain Alfindra Primaldhi - CC BY 2.0 Yon illahi - CC BY-SA 4.0 Charles J. Sharp - CC BY-SA 4.0 Thespacewanderer - CC BY-SA 4.0 Lutfi adn - CC BY-SA 4.0 SOLOMONS, Thomas W.; FRYHLE, Craig B. - Public domain Gunawan Kartapranata - CC BY-SA 3.0 TropicaLiving - CC BY-SA 3.0 No images

Context sobre Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic. Indonèsia està integrada per 17.508 illes que es poden agrupar d'est a oest en Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, Cèlebes, les Moluques i Nova Guinea. Amb una població estimada de 237 milions d'habitants, és el quart país més poblat del món i el més poblat de majoria musulmana. La capital és Jakarta.

Indonèsia és un estat transcontinental. Té fronteres terrestres amb Malàisia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indonèsia, l'illa de Sumatra està separada de la Malàisia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, té a prop de l'illa de Cèlebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea hi ha els ...Llegeix més

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic. Indonèsia està integrada per 17.508 illes que es poden agrupar d'est a oest en Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, Cèlebes, les Moluques i Nova Guinea. Amb una població estimada de 237 milions d'habitants, és el quart país més poblat del món i el més poblat de majoria musulmana. La capital és Jakarta.

Indonèsia és un estat transcontinental. Té fronteres terrestres amb Malàisia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indonèsia, l'illa de Sumatra està separada de la Malàisia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, té a prop de l'illa de Cèlebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea hi ha els Estats Federats de Micronèsia; al sud-est hi té Austràlia. Els límits marítims són la mar d'Andaman, la mar de la Xina Meridional, la mar de Cèlebes, la mar de les Moluques i l'oceà Pacífic al nord; la mar d'Arafura i la mar de Timor al sud, i l'oceà Índic al sud i a l'oest.

L'arxipèlag indonesi ha estat una regió de comerç important del segle vi ençà, quan el Regne de Srivijava mantenia contactes comercials amb la Xina i l'Índia. Els governadors locals gradualment van adoptar els models culturals, religiosos i polítics indis des dels primers segles dC, i s'hi van desenvolupar regnes hinduistes i budistes. Posteriorment, els mercaders musulmans hi van portar l'islam. Les potències europees van provar de monopolitzar el comerç amb les illes durant l'Era dels descobriments.

Després de tres segles de colonialisme neerlandès, Indonèsia va assolir la independència després de la Revolució Nacional Indonèsia en 1949 en acabar la Segona Guerra Mundial en la que va ser ocupada pel Japó, que va desmantellar gran part de l'estat colonial i l'economia holandesa.

L'economia del país va créixer ràpidament durant les dècades de 1980 i 1990 atesa l'abundància de recursos naturals i el desenvolupament dels sectors manufacturer i de serveis, tot i que la pobresa i la desigualtat encara són un problema molt greu. La crisi econòmica d'Àsia de 1997 va afectar greument Indonèsia i va produir canvis polítics importants, com ara la renunciació del president Suharto que havia estat en el poder per més de trenta anys.

Més sobre Indonèsia

Informació bàsica
  • Moneda Rupia indonèsia
  • Nom natiu Indonesia
  • Codi de trucada +62
  • Domini d'Internet .id
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 6.3
Population, Area & Driving side
  • Població 270203917
  • Àrea 1904570
  • costat de conducció left
Història
  •  El complex de Prambanan, un dels complexos arquitectònics hindús més grans del sud-est asiàtic

    Restes fossilitzades de l'homo erectus, popularment conegudes con l'Home de Java, suggereixen que l'arxipèlag indonesi fou habitat entre fa 2 milions i 500.000 anys.[1] El poble austronesi, que constitueix la majoria de la població actual, emigrà al sud-est asiàtic del Taixan. Arribaren a Indonèsia al voltant del 2000 aC i replegaren els pobles melanesis nadius a les regions orientals en expandir-se.[2] Les condicions del territori permeteren el desenvolupament de l'agricultura i el sorgiment de pobles, ciutats i petits regnes durant el primer segle dC. La posició estratègica d'Indonèsia fomentà el comerç intern i extern. Per exemple, els enllaços comercials amb els regnes indis i la Xina foren establerts molt abans de l'era cristiana.[3] Des d'aleshores, el comerç ha definit la història d'Indonèsia.[4][5]

    Des del segle vii dC, el poderós regne naval Srivijaya florí com a resultat del comerç i les influències de l'hinduisme i el budisme que aquest portà.[6][7] Entre els segles VIII i X dC, les dinasties agrícoles budista de Saliendra i hinduista de Mataram prosperaren i declinaren Java, deixant grans monuments religiosos com ara el Borobudur i el Prambanan. El regne hinduista de Majapahit es creà a l'est de Java en el segle xiii, i sota Gajah Mada, la seva influència s'estengué més enllà d'Indonèsia; aquest període és conegut com l'"Era Daurada" de la història indonèsia.[8]

    ...Llegeix més
     El complex de Prambanan, un dels complexos arquitectònics hindús més grans del sud-est asiàtic

    Restes fossilitzades de l'homo erectus, popularment conegudes con l'Home de Java, suggereixen que l'arxipèlag indonesi fou habitat entre fa 2 milions i 500.000 anys.[1] El poble austronesi, que constitueix la majoria de la població actual, emigrà al sud-est asiàtic del Taixan. Arribaren a Indonèsia al voltant del 2000 aC i replegaren els pobles melanesis nadius a les regions orientals en expandir-se.[2] Les condicions del territori permeteren el desenvolupament de l'agricultura i el sorgiment de pobles, ciutats i petits regnes durant el primer segle dC. La posició estratègica d'Indonèsia fomentà el comerç intern i extern. Per exemple, els enllaços comercials amb els regnes indis i la Xina foren establerts molt abans de l'era cristiana.[3] Des d'aleshores, el comerç ha definit la història d'Indonèsia.[4][5]

    Des del segle vii dC, el poderós regne naval Srivijaya florí com a resultat del comerç i les influències de l'hinduisme i el budisme que aquest portà.[6][7] Entre els segles VIII i X dC, les dinasties agrícoles budista de Saliendra i hinduista de Mataram prosperaren i declinaren Java, deixant grans monuments religiosos com ara el Borobudur i el Prambanan. El regne hinduista de Majapahit es creà a l'est de Java en el segle xiii, i sota Gajah Mada, la seva influència s'estengué més enllà d'Indonèsia; aquest període és conegut com l'"Era Daurada" de la història indonèsia.[8]

     Mapa neerlandès d'Indonèsia

    Tot i que les mercaders musulmans viatjaren al Sud-est asiàtic al començament de l'era islàmica, les primeres evidències de poblacions islàmiques a Indonèsia daten del segle xiii a la regió septentrional de Sumatra.[9] Altres àrees indonèsies gradualment adoptaren l'islam, i aquest es convertí en la religió dominant a Java i Sumatra a finals del segle xvi. L'islam es mesclà amb les influències religioses i culturals ja existents, la qual cosa formà una pràctica diferenciada de l'islam a Indonèsia, en especial a Java.[10] Els primers europeus arribaren a Indonèsia el 1512, quan els mercaders portuguesos, encapçalats per Francisco Serrão, provaren de monopolitzar les fonts de nou moscada, clavell d'espècia i cubeba a les illes Maluku.[11] Els seguiren els mercaders neerlandesos i britànics. El 1602 els neerlandesos establiren la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, i es convertí en la potència europea dominant a l'àrea. Després de la seva fallida, la companyia es dissolgué el 1800, i el govern dels Països Baixos hi establí les Índies Orientals Neerlandeses, com a colònia nacionalitzada.[12]

    Durant la major part del període colonial indonesi, el control neerlandès sobre aquest territoris era tènue, només a principis del segle xx el domini neerlandès s'estengué per cobrir les àrees dins les fronteres actuals d'Indonèsia. La invasió japonesa i l'ocupació subsegüent, durant la Segona Guerra Mundial, donaren fi al govern neerlandès,[13] i encoratjaren el moviment independentista indonesi que havia estat suprimit anteriorment. Dos dies després de la rendició del Japó el 1945, Sukarno un líder nacionalista influent, declarà la independència de la nació (Revolució Nacional Indonèsia) i en fou designat president.[14][15][16] Els Països Baixos provaren de reinstaruar el seu govern; la lluita armada i diplomàtica subsegüent acabà el desembre de 1949 quan, atesa la pressió internacional, els Països Baixos reconegueren formalment la independència indonèsia,[17] amb l'excepció del territori neerlandès de la Nova Guinea Oriental, la qual fou incorporada al territori indonesi després de l'Acord de Nova York de 1962 i l'Acta de l'Elecció Lliure de les Nacions Unides.

     President Suharto

    El govern de Sukarno es tornà autoritari, i ell mantingué la seva base de poder equilibrant les forces oposades dels militars i el Partit Comunista d'Indonèsia (PKI).[18] Un cop d'Estat el 30 de setembre de 1965 fou suprimit per l'exèrcit, el qual emprengué una violenta purga anticomunista, durant la qual el cop d'Estat fou atribuït al PKI, i aquest partit fou eliminat.[19][20] Entre 500.000 i un milió de persones foren mortes.[21] El cap de les forces armades, el general Suharto, assolí ser designat president el 1968. El seu Nou Ordre[22] rebé el suport dels Estats Units,[23][24] i encoratjà la inversió estrangera directa, un factor important en el creixement econòmic de les següents tres dècades. Tanmateix, aquest Nou Ordre, també autoritari, fou acusat de corrupció i supressió de l'oposició política.

    El 1997 i 1998, Indonèsia fou el país més afectat per la Crisi financera asiàtica de 1997.[25] Això causa oposició al Nou Ordre[26] i dugué a la Revolució Indonèsia de 1998. Suharto renuncià el 21 de maig de 1998[27] El 1999, Timor Oriental votà per separar-se d'Indonèsia, després de la brutal ocupació militar de vint-i-cinc anys,[28] Des de la renúncia de Suharto, Indonèsia ha enfortit el procés democràtic la qual cosa ha inclòs l'autonomia regional i les primeres eleccions presidencials directes. Tot i així, la inestabilitat política i econòmica, la corrupció, els disturbis socials i el terrorisme, han alentit aquest procés. Malgrat que les relacions entre els diversos grups ètnics i religiosos s'han mantingut estables, hi ha hagut problemes amb grups sectaris en algunes regions.[29]

    Pope «Recent advances in far eastern paleoanthropology». Annual Review of Anthropology, 17, 1988, pàg. 43–77. DOI: 10.1146/annurev.an.17.100188.000355. cited in Whitten, T; Soeriaatmadja, R. E., Suraya A. A.. The Ecology of Java and Bali. Hong Kong: Periplus Editions Ltd, 1996, p. 309–312. ; Pope, G «Evidence on the Age of the Asian Hominidae». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 80, 16, 15-08-1983, pàg. 4,988–4992. DOI: 10.1073/pnas.80.16.4988. PMID: 6410399. cited in Whitten, T; Soeriaatmadja, R. E., Suraya A. A.. The Ecology of Java and Bali. Hong Kong: Periplus Editions Ltd, 1996, p. 309. ; de Vos, J.P.; P.Y. Sondaar, «Dating hominid sites in Indonesia» (PDF). Science Magazine, 266, 16, 09-12-1994, pàg. 4,988–4992. DOI: 10.1126/science.7992059. cited in Whitten, T; Soeriaatmadja, R. E., Suraya A. A.. The Ecology of Java and Bali. Hong Kong: Periplus Editions Ltd, 1996, p. 309.  Taylor, 2003, p. 5–7. Taylor, 2003, p. 15–18. Taylor, 2003, p. 3, 9, 10–11, 13, 14–15, 18–20, 22–23. Vickers, 2005, p. 18–20, 60, 133–134. Taylor, 2003, p. 22–26. Ricklefs, 1991, p. 3. Peter Lewis «The next great empire». Futures, 14, 1, 1982, pàg. 47–61. DOI: 10.1016/0016-3287(82)90071-4. Ricklefs, 1991, p. 3-14. Ricklefs, 1991, p. 12–14. Ricklefs, 1991, p. 22–24. Ricklefs, 1991, p. 24. Gert Oostindie and Bert Paasman «Dutch Attitudes towards Colonial Empires, Indigenous Cultures, and Slaves». Eighteenth-Century Studies, 31, 3, 1998, pàg. 349–355. DOI: 10.1353/ecs.1998.0021. H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285. Charles Bidien «Independence the Issue». Far Eastern Survey, 14, 24, 05-12-1945, pàg. 345–348. DOI: 10.1525/as.1945.14.24.01p17062. Reid (1973), page 30 Charles Bidien «Independence the Issue». Far Eastern Survey, 14, 24, 05-12-1945, pàg. 345–348. DOI: 10.1525/as.1945.14.24.01p17062.; «Indonesian War of Independence"». Military. GlobalSecurity.org. [Consulta: 11 desembre 2006]. Ricklefs, 1991, p. 237 - 280. Friend, 2003, p. 107–109. Ricklefs, 1991, p. 280–283, 284, 287–290. John Roosa and Joseph Nevins «40 Years Later: The Mass Killings in Indonesia». CounterPunch, 05-11-2005 [Consulta: 12 novembre 2006]. Arxivat 2006-12-07 a Wayback Machine.; Robert Cribb «Unresolved Problems in the Indonesian Killings of 1965-1966». Asian Survey, 42, 4, 2002, pàg. 550–563. DOI: 10.1525/as.2002.42.4.550. John D. Legge «General Suharto's New Order». Royal Institute of International Affairs, 44, 1, 1968, pàg. 40–47. US National Archives, RG 59 Records of Department of State; cable no. 868, ref: Embtel 852, Oct 5 1965. «Indonesia: Coup and Counter Reaction - October 1965-March 1966 - 142. Memorandum for President Johnson». Arxivat de l'original el 2009-03-14. [Consulta: 3 setembre 2009]. David Slater, Geopolitics and the Post-Colonial: Rethinking North-South Relations, London: Blackwell, p. 70 Vickers, 2005, p. 163. Delhaise, Philippe F. Asia in Crisis: The Implosion of the Banking and Finance Systems. Willey, 1998, p.123. ISBN 0-471-83450-5.  Jonathan Pincus and Rizal Ramli «Indonesia: from showcase to basket case». Cambridge Journal of Economics, 22, 6, 1998, pàg. 723–734. DOI: 10.1093/cje/22.6.723. «President Suharto resigns». BBC, 21-05-1998 [Consulta: 12 novembre 2006]. Burr, W.; Evans, M.L. «Ford and Kissinger Gave Green Light to Indonesia's Invasion of East Timor, 1975: New Documents Detail Conversations with Suharto». National Security Archive Electronic Briefing Book No. 62. National Security Archive, The George Washington University, Washington, DC, 06-12-2001. [Consulta: 17 setembre 2006].; «International Religious Freedom Report». Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor. U.S. Department of State, 17-10-2002. [Consulta: 29 setembre 2006]. Robert W. Hefner «Religious Ironies in East Timor». Religion in the News, 3, 1, 2000. Arxivat de l'original el 2007-01-07 [Consulta: 12 desembre 2006]. Arxivat 2007-01-07 a Wayback Machine.
    Llegeix menys

Llibre de frases

Dos
Dua
Tres
Tiga
Quatre
Empat
Cinc
Lima
Sis
Enam
Set
Tujuh
Vuit
Delapan
Nou
Sembilan
Deu
Sepuluh
Aigua
Air
Cervesa
Bir
On és el lavabo?
Dimana toiletnya?

On puc dormir a prop de Indonèsia ?

Booking.com
487.374 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 7 visites avui.