Context sobre Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és Alfons Mias en els anys 30 del segle xx, i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord), tots dos nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), que s'engloba dins de la regió d'Occitània (...Llegeix més

La Catalunya del Nord és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és Alfons Mias en els anys 30 del segle xx, i el qui ha inventat Catalunya Nord és Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord), tots dos nord-catalans. La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), que s'engloba dins de la regió d'Occitània (Occitanie), que es coneix informalment en francès com a Pays catalan, en català País Català.

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales, com es pot comprovar en el preàmbul del mateix document.

Amb una població de 457.238 habitants (2013), representa el 0,6% de la població total francesa, el 6,1% de Catalunya i el 3,2% de la població total dels territoris de parla catalana.

Més sobre Catalunya del Nord

Informació bàsica
  • Nom natiu Catalunya del Nord
Population, Area & Driving side
  • Població 482765
  • Àrea 4116
Història
  •  Partició de Catalunya el 1659

    Abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprenia una història diferenciada:

    Bressol del casal de Barcelona

    La nissaga de comtes i reis del casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent. Des del Tractat de Baiona de 1462[1] fins al Tractat de Barcelona de 1493,[2] França ocupà el territori.

    ...Llegeix més
     Partició de Catalunya el 1659

    Abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. Encara que aquest fet es trencà a partir del tractat dels Pirineus, en què aquesta part del Principat emprenia una història diferenciada:

    Bressol del casal de Barcelona

    La nissaga de comtes i reis del casal de Barcelona es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent. Des del Tractat de Baiona de 1462[1] fins al Tractat de Barcelona de 1493,[2] França ocupà el territori.

    Petició de separació del Principat de Catalunya

    Cap a 1627, als comptats del Rosselló i la Cerdanya sorgeixen veus que demanen la separació del Principat de Catalunya, argumentant l'existència d'un fort espoli fiscal i de motius històrics per a la divisió d'aquests territoris.[3][4] Entre altres, Lluís Baldó, ambaixador de Perpinyà, reivindica que els comptats han de poder exercir la seva sobirania al marge de Catalunya. El Principat de Catalunya s'hi va negar, apel·lant a la legalitat creada en el marc de les constitucions catalanes.[5][6]

    Tractat dels Pirineus  Escena retratada per Laumosnier, que representa la signatura del tractat dels Pirineus amb Lluís XIV de França i Felip el gran a l'illa dels Faisans el 1659 Decret de Prohibició Oficial de la Llengua Catalana a la Catalunya del Nord

    A conseqüència de la signatura pel rei de Les Espanyes del tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, les comarques septentrionals catalanes foren cedides a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts de 1702.

    Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, fins a la darreria del segle xx. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.), malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.

    A la Cerdanya, fins al 1802 la frontera eclesiàstica tampoc no es corresponia amb la frontera real: del bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de l'Alta Cerdanya.

    A partir dels anys vuitanta, en commemoració del tractat, cada any té lloc a Perpinyà la Diada de la Catalunya Nord.

    Creació del departament  L'actual departament dels Pirineus Orientals sobre els antics límits dels comtats del Rosselló i la Cerdanya

    El departament dels Pirineus Orientals va ser creat el 4 de març del 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789. Dues dates permeten comprendre millor la història del departament:

    1258: el tractat de Corbeil estableix una frontera entre Catalunya i els territoris de la corona francesa, situada a les Corberes, de manera que les comarques del Rosselló, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir queden a la banda catalana i la Fenolleda a la banda francesa. 1659: la frontera política actual, que elimina la del 1258, queda definida pel tractat dels Pirineus, com hem vist més amunt. Les comarques nord-catalanes passen a l'administració francesa, amb l'excepció de la vila de Llívia.

    Malgrat la creació del departament el 1790, la rivalitat, més o menys amistosa segons les èpoques, s'ha continuat mantenint entre totes dues identitats. Els catalans de la regió utilitzaven el terme pejoratiu de gavatxos per designar els occitans (principalment de la Fenolleda o del Narbonès). Actualment aquest mot és utilitzat pels catalans del sud per designar (també pejorativament) les persones d'origen francès.

    Al segle xix els Pirineus Orientals van ser un dels departaments més republicans de França, en part gràcies a la presència de Francesc Aragó, home polític i savi nascut a Estagell.

    Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial: De l'antiguitat al segle xvii. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 169. ISBN 8472834387.  Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 39. Baldó, Lluís. Aclamación pía y iusta dedicada a la S.C. y real magestad del Rey Don Felipe Tercero... por el doctor Lvys Baldo burgués honrado, sindico y embaxador de la fidelissima villa de Perpiñán, 1627.  Palau, Lluís. Discurso fundado en derecho sobre la pretensión que tienen los condados de Rosellon y Cerdanya de desunirse y separarse del Principado de Catalunya y su Diputación, 1627.  Margarit, Jerónimo. Memorial o discurso hecho en favor del Principado de Cathaluña contra la pretencion de la villa de Perpiñan y de los condados de Rossellon y Cerdaña que quieren desunirse del dicho principado, 1627.  Margarit, Jerónimo. Memorial o, discurso hecho por el Principado de Cathaluña en respuesta de otro hecho por la villa de Perpiñan en su nombre, y de los condados de Rossellon y Cerdaña, sobre la desunion y separacion de los dichos condados. 
    Llegeix menys

Llibre de frases

Dos
Dos
Tres
Tres
Quatre
Quatre
Cinc
Cinc
Sis
Sis
Set
Set
Vuit
Vuit
Nou
Nou
Deu
Deu
Aigua
Aigua
Ajuda!
Ajuda!
Beure
Beure

On puc dormir a prop de Catalunya del Nord ?

Booking.com
487.376 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 2 visites avui.