Barcelona

Canaan - CC BY-SA 4.0 Kippelboy - CC BY-SA 3.0 Canaan - CC BY-SA 4.0 Enric - CC BY-SA 4.0 Mikipons - CC BY-SA 3.0 es ChristianSchd, Xavier Badia Castellà, Amadalvarez, Balou46 - CC BY-SA 3.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 Bert Kaufmann from Roermond, Netherlands - CC BY-SA 2.0 Mirkaah - CC BY-SA 3.0 Txllxt TxllxT - CC BY-SA 4.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 Andrew Bone from Weymouth, England - CC BY 2.0 Tim Lloyd from Chester, England - CC BY 2.0 Jorge Franganillo - CC BY 3.0 Andrew Bone from Weymouth, England - CC BY 2.0 Bert Kaufmann from Roermond, Netherlands - CC BY-SA 2.0 Canaan - CC BY-SA 4.0 thierrytutin - CC BY 2.0 Mikipons - CC BY-SA 3.0 es Canaan - CC BY-SA 4.0 Cementiris de Barcelona, S.A. - Attribution SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 Enfo - CC BY-SA 3.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 Vl41175 at English Wikibooks - Public domain Enfo - CC BY-SA 3.0 Baikonur - CC BY-SA 3.0 Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat - Public domain - Public domain Enfo - CC BY-SA 3.0 David.gaya - CC BY-SA 2.5 Enfo - CC BY-SA 3.0 John Samuel - CC BY-SA 4.0 Enfo - CC BY-SA 3.0 es Txllxt TxllxT - CC BY-SA 4.0 Espencat - CC BY-SA 3.0 EliziR - CC BY-SA 3.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 SBA73 from Sabadell, Catalunya - CC BY-SA 2.0 default David.gaya - CC BY-SA 2.5 Jun Seita - CC BY 2.0 thierrytutin - CC BY 2.0 Oh-Barcelona.com from Barcelona, Spain - CC BY 2.0 default Antonio Wijkmark - CC BY-SA 2.0 Ralf Roletschek - GFDL 1.2 Canaan - CC BY-SA 4.0 Pere Ramon - CC BY-SA 3.0 No images

Context sobre Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya, el President i el Govern de la Generalitat. Pel fet d'haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, com que ha estat la ciutat més important del Principat de Catalunya des d'època medieval, rep sovint el sobrenom o títol de cap i casal.

Amb una població d'1.636.732 habitants (2021), Barce...Llegeix més

Barcelona (pronunciat en català central, [bərsəˈlonə]) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital de Catalunya, així com de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona, i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica, després de Madrid. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de la Generalitat de Catalunya: el Parlament de Catalunya, el President i el Govern de la Generalitat. Pel fet d'haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, com que ha estat la ciutat més important del Principat de Catalunya des d'època medieval, rep sovint el sobrenom o títol de cap i casal.

Amb una població d'1.636.732 habitants (2021), Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4 774 561 habitants, i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3 225 058 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i Econòmics de l'ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del món.

Barcelona és una ciutat que atreu molts turistes, sobretot a partir del Jocs Olímpics que s'hi van celebrar el 1992. La xifra rècord en nombre de visitants anuals es va registrar el 2019, amb 11.977.277 turistes i prop de 33 milions de pernoctacions en hotels i pisos turístics, comptant-hi només allotjaments oficials.

Més sobre Barcelona

Informació bàsica
  • Nom natiu Barcelona
Population, Area & Driving side
  • Població 1660122
  • Àrea 101
Història
  •  
    Des de la fundació fins al segle xviii

    Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten al primer neolític en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, amb un habitatge complet, les tombes d'un adult i un infant,[1] i altres restes de la darreria del neolític (5000 a 4500 aC). D'aquest període podem destacar la necròpolis, situada a Sant Pau del Camp, així com les estructures en pedra de processament d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.

    Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la Segona Guerra Púnica i després s'hi van establir els romans a partir del 218 aC.

    ...Llegeix més
     
    Des de la fundació fins al segle xviii

    Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten al primer neolític en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, amb un habitatge complet, les tombes d'un adult i un infant,[1] i altres restes de la darreria del neolític (5000 a 4500 aC). D'aquest període podem destacar la necròpolis, situada a Sant Pau del Camp, així com les estructures en pedra de processament d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.

    Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la Segona Guerra Púnica i després s'hi van establir els romans a partir del 218 aC.

    Els romans van refundar Barcelona a la fi del segle i aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, per convertir-la en una fortificació militar anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber.[2] En aquest moment, l'urbanisme i els nous edificis públics fan ja de Barcelona una ciutat romana amb termes públiques, temples, dos aqüeductes, diverses necròpolis.[2] Al segle ii fou emmurallada per ordre de Claudi: L'obra de la construcció de la muralla romana de Barcelona va anar a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle xix. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4000 i 8000 habitants. Al segle iv les muralles van ser potentment reformades augmentant en gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa: protegien més de 10 hectàrees.[2] Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins a l'ampliació de Jaume I.

    Al segle v Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període. El 531 Amalric hi fou assassinat. Posteriorment al segle viii, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madinat Barshaluna, fins a la Conquesta de Barshiluna pels carolingis l'any 801 que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La proximitat de la frontera amb els sarraïns va fer que la ciutat estigués exposada a les ràtzies, com la d'Almansor el 985 que va poder entrar i saquejar la ciutat.[3] Amb la reconstrucció de Borrell II s'inicia el període de sobirania comtal. Diversos pergamins medievals del segle x parlen d'Ardena, una població a l'actual Avinguda Diagonal, entre les Corts i Sarrià.

    El dinamisme econòmic va fer que la ciutat medieval esgotés l'espai intramurs, per això van aparèixer diversos ravals o barris d'extramurs. Són els casos del barri del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nord-est de la ciutat, al voltant del monestir.[4]

    A finals del segle xi, l'arribada dels almoràvits a la península va sumir la ciutat en crisi per la pèrdua de les pàries, i moltes de les famílies més importants van desaparèixer, i quan l'economia es recuperà cap el 1140, les principals famílies eren noves, procedents del camp català o de l'estranger.[5] L'11 d'agost de 1137 el comte Ramon Berenguer IV es prometé a Barbastre amb la princesa Peronella d'Aragó, una nena d'un any, tot i que el casament no es va realitzar fins tretze anys després a Lleida, l'agost del 1150. Aquest prometatge li permeté de passar a governar immediatament aquest país amb el títol de príncep: quedava constituïda la Corona d'Aragó gràcies a la unió dels sobirans d'Aragó i Catalunya, i passant a l'ofensiva conquerint Tortosa, Lleida i Siurana entre els anys 1147 i 1154.

    L'activitat urbanística es desenvolupà també al Pla de Barcelona, amb la creació de pobles suburbans com Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi, Sarrià, etc.[6] Entre els segles xii i xiii augmenta la potència naval pròpia de la ciutat, fet que permeté l'expansió mediterrània de la Corona catalano-aragonesa militarment i mercantil.[2] Enmig d'epidèmies i crisis de subsistència continuades, partir del segle xiv la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. Malgrat això, en aquesta època s'acaben les muralles que protegeixen el barri del Raval, llavors un veïnat eminentment agrícola.

    Políticament, l'extinció del Casal de Barcelona i la posterior unió de les corones de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que explotaren en diverses guerres al llarg dels segles següents: la Guerra civil catalana, la Guerra dels Segadors entre 1640 i 1651, i posteriorment la Guerra de Successió Espanyola entre 1705 i 1715, que comportà un brutal setge de la ciutat, que fou seguit de l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Aquesta darrera crisi política comportà la destrucció de bona part del barri de la Ribera (el 17 % de la ciutat) per part de les noves institucions borbòniques que erigiren la ciutadella militar per tal de reprimir la ciutat.[2]

    Les diverses vicissituds econòmiques i polítiques es traduïren en alts i baixos en la població barcelonina: Dels 7160 focs que comptava la ciutat el 1464, el 1516 va passar a només 6364, i es mantenia estable a 6396 focs l'any 1553.[2] L'arribada general d'immigrants occitans durant la segona meitat del segle xvi va fer augmentar la població de la ciutat a 9000 focs el 1613; però tornaria a descendir 7300 focs el 1640 a causa de les crisis del comerç i la indústria. La catastròfica pesta de 1651, així com la guerra i la fam, enfonsaren la ciutat demogràficament, i vint anys després tot just es recuperava el nivell d'habitants del 1553. Els importants moviments de població i de tropes de la Guerra de Successió van tornar Barcelona al nivell d'habitants del 1613 just abans del setge,[2] però aquest va provocar altre cop un revés a causa de la gran mortaldat.

    Després de la guerra la ciutat s'havia quedat sense la seva influència mediterrània a causa de la pèrdua de Sardenya, Sicília i Nàpols, aleshores va reorientar el seu interès cap al territori interior. Al llarg del segle xviii Barcelona va anar recuperant la seva economia a poc a poc: les primeres fàbriques d'indianes van aparèixer al barri de Sant Pere, seguit pel del Raval.[2] El 1753 es va començar a construir el nou barri de la Barceloneta per poder allotjar els abundants barraquistes de la platja i rellogats. El 1775 s'enderroca la muralla de la Rambla, que havia quedat sense utilitat al quedar encerclada per la mateixa ciutat, i s'urbanitza el passeig. De mica en mica s'aniran substituint les tradicionals cases artesanals pels nous blocs de pisos, fet que provocarà no només un augment de la població sinó també un augment de la densitat de població. Es calcula que el 1787, amb 92 300 habitants, la capital catalana allotjava el 10,3 % de la població del país.[2]

    Del segle xix a inicis del xx

    Amb motiu de l'estada de Carles IV d'Espanya i la seva esposa Maria Lluïsa de Parma (el 1802 durant els mesos d'octubre i novembre) es van executar algunes infraestructures públiques.[7] Es va continuar obrint nous carrers al Raval. Després del parèntesi constructor entre 1808 i 1814 per la Guerra del Francès, el 1820 es reprèn l'activitat eixamplant el Pla de Palau que, juntament amb el Portal de Mar, passà a ser el centre institucional de la ciutat.[2] La desamortització endegada durant el Trienni Liberal va possibilitar l'obertura del Carrer Ferran, que a mitjans de segle continuaria tallant la ciutat en línia recta fins a arribar a la Ciutadella.

    Durant els anys 30 van començar a aparèixer les noves fàbriques amb màquines de vapor que van fer del Raval un barri industrial i obrer; i, malgrat totes les crisis, van continuar proliferant per tota la ciutat fins al 1883 quan es va viure la crisi de sobreproducció del sector tèxtil. Aquesta enorme pressió urbana va convertir Barcelona en una ciutat massificada que el 1860 tenia 239 200 habitants apilats en una ciutat constrenyida per les muralles.[2] El moviment per enderrocar-les ja era viu el 1840, però el projecte per enderrocar-les no arribaria fins al 1854 després de l'epidèmia de còlera i el conflicte de les selfactines quan el governador civil de Barcelona Pascual Madoz Ibáñez va aconseguir del Govern el permís per a l'enderrocament de les muralles, que assegurava feina a una població molt castigada.[8] Paral·lelament, al llarg del segle xix es va procedir a incorporar les altres poblacions del pla de Barcelona al municipi principal. Així es van agregar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Això va permetre a la ciutat de poder començar llurs projectes d'Eixample a la primera meitat dels anys 60, amb molta força a partir des 70. La demografia i el desenvolupament de la indústria va fer de la ciutat una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del tombant de segle xx. Aquesta Barcelona fusionada tenia 544 100 habitants el 1900.[2]

    Amb l'establiment el 1881 de la Societat Espanyola d'Electricitat i d'acord amb la premsa tècnica de l'època, Barcelona va ser la vuitena ciutat del món i la sisena europea amb distribució pública d'electricitat, després de Berlín, Sant Petersburg, Londres, Brussel·les i Amsterdam a Europa, i Chicago i Nova York a Amèrica.[9]

    El 1888 Barcelona va organitzar la seva primera Exposició Universal, gràcies a la qual va urbanitzar una gran extensió de terreny que comprenia des del Parc de la Ciutadella fins a la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organització de grans esdeveniments internacionals no només li facilitava la urbanització de la ciutat, sinó que li reportava multitud de visitants i projecció internacional.

    Socialment, al final del segle xix, els barcelonins van viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en l'esport i la pràctica de l'activitat física la seva màxima expressió. En els darrers anys del segle la ciutat va veure néixer una gran quantitat de clubs de natació, tennis o futbol que tindrien una gran importància, en el segle xx, en la vida social dels barcelonins, i en la projecció exterior de la ciutat. Clubs com el FC Barcelona (fundat el 1899), el RCD Espanyol (fundat el 1900) i el Real Club de Tenis Barcelona o el Club Natació Barcelona aconseguiren una gran popularitat a la ciutat, i van convertir Barcelona en la gran capital de l'esport espanyol de principis del segle xx. El 1904, el barri d'Horta es va annexionar a Barcelona, i el 1921 Sarrià.

    El 1929 es va tornar a organitzar una Exposició Universal, gràcies a la qual es va urbanitzar tota la zona de plaça d'Espanya, i es van construir pavellons on ara hi ha la Fira de Barcelona. L'exposició del 1929 també va ser el pretext per construir el metro, inaugurat inicialment el 1924, i ampliat el 1926 amb el servei del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual L1), que unia el centre de la ciutat amb el recinte de l'exposició, a Plaça Espanya i Montjuïc.[2]

     
     
    L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va permetre la urbanització de la Plaça d'Espanya.

    Mentrestant, l'economia de la ciutat d'aquell primer terç del segle xx estava substituint les fàbriques tèxtils cotoneres del segle anterior per les noves indústries químiques, les siderometal·lúrgiques, i vivia la irrupció dels nous sectors de l'electricitat, les arts gràfiques... així com la construcció.[2] La Primera Guerra Mundial a Europa, així com la neutralitat espanyola, fou la gran oportunitat pels industrials i comerciants del país per obrir una etapa econòmica que duraria fins a la Guerra Civil. Aquest dinamisme industrial va seguir alimentant el creixement demogràfic, que va continuar els anys 20, en bona part per les onades immigratòries: el 1936 la ciutat tenia 1 189 600 habitants, el 40 % de la població catalana.[2] No obstant això, la pobresa dels nou arribats i els costos expansius de la construcció van provocar l'aparició del fenomen del barraquisme contemporani a la ciutat, que va veure com la perifèria s'omplia desordenadament de construccions marginals. En canvi la burgesia habitava el sector central de l'Eixample i la falda del Tibidabo.[2]

    1936-1939: Guerra civil espanyola

    L'estiu de 1936 Barcelona estava preparada per celebrar l'Olimpíada Popular, per la qual cosa s'havia construït l'Estadi Olímpic Lluís Companys i es van fer remodelacions a la muntanya de Montjuïc. Però l'esclat de la Guerra civil espanyola el mes de juliol provocà que no es pogués celebrar.

    A la ciutat es va viure un procés revolucionari pel qual la CNT i la UGT van fer col·lectivitzacions d'empreses i serveis. L'autoritat del Govern de la República i la Generalitat de Catalunya era teòrica, controlant de forma efectiva els carrers i els anarquistes. La situació dels civils a la ciutat es va tornar insostenible a causa del fet que les col·lectivitzacions van provocar una davallada crítica de la producció i abastiment d'aliments i béns materials. Per exemple, segons el coronel Rojo, tot i l'enorme despesa en la producció militar a Catalunya (en mans anarquistes), l'organització industrial va ser "incapaç de produir un simple fusell, metralladora o peça d'artilleria".[10] La repressió política i social pels anarquistes va ser ofegadora tant entre els antics propietaris de negocis, religiosos i els considerats "burgesos", així com entre socialistes, republicans de centre i comunistes.[11] Tots els edificis religiosos (esglésies, convents, monestirs, etc.) van ser clausurats i molts saquejats. Durant la guerra no es van permetre les celebracions religioses a excepció dels serveis pel govern a l'exili basc. Escamots anarquistes van aterrar la ciutat entre l'estiu del 1936 i 1937.[a] A partir dels Successos de Maig, els anarquistes va ser expulsats del poder i la seva la influència baixà. El Partit Comunista va convertir-se, llavors, en la força hegemònica en el govern de la ciutat i Catalunya, reprimint a la vegada a anarquistes.

    George Orwell, comentà sobre la Barcelona d'aquells dies a Homenatge a Catalunya:

    « Per primer cop a la meva vida, em trobava en una ciutat on la classe treballadora portava el timó. Quasi tots els edificis, qualsevol que fos la seva mida, estaven en mans dels treballadors i coberts amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets ostentaven la falç i el martell i les inicials dels partits revolucionaris; quasi tots els temples havien estat destruïts i les seves imatges, cremades. Per totes les parts, quadrilles d'obrers es dedicaven sistemàticament a enderrocar esglésies. A tota botiga i a tot cafè s'hi veien cartells que proclamaven la seva nova condició de serveis socialitzats; fins els netejabotes havien estat col·lectivitzats i les seves caixes estaven pintades de vermell i negre. Cambrers i dependents miraven al client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses del llenguatge havien desaparegut. Ningú deixa "senyor", o "don" i tampoc vostè; tots es tracta de «camarada» i «tu», i deien "salut!" en lloc de "bon dia". » — George Orwell, Homenatge a Catalunya
     Bombardeig de Barcelona el 17 de març de 1938, fotografiat d'un bombarder italià.

    Durant la guerra, Barcelona va ser bombardejada diverses vegades per l'aviació italiana que donava suport a les tropes franquistes. El suport de la ciutat a les forces republicanes li costà car, no només durant els tres anys de guerra, sinó durant els trenta-sis anys següents de règim franquista, que el 26 de gener de 1939 ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.[12]

    Postguerra i franquisme

    Després d'una dura postguerra i d'una autarquia irracional, Barcelona va continuar diversificant la seva indústria, però aquesta s'anava desplaçant cap a la corona metropolitana més perifèrica. La creixent immigració de la postguerra va provocar l'autoconstrucció de grans poblats de barraques per tot Barcelona, que acollien una població d'unes 100 000 persones.[13] En canvi, als barris centrals l'economia va evolucionar cap al sector terciari dels serveis.[2] A Barcelona s'acabà consolidant un model amb un espai urbà rígidament segregat per classes i ocupacions laborals.[2] Això es va exacerbar amb l'arribada de l'alcalde Porcioles que va patrocinar una era d'especulació urbanística sense frens, edificant la totalitat del pla de Barcelona, que fins llavors encara mantenia certa herència del seu passat agrícola i rural: tot es va urbanitzar en grans barris dormitoris, que van omplir els immigrants procedents d'Espanya. De fet és l'època en què tota la regió metropolitana es massifica fins a arribar als 4 500 000 habitants, agrupant el 75 % de la població catalana i desenvolupant clares relacions de centre – perifèria: amb les comarques orbitant al voltant de la metròpolis.[2]

    Democràcia

    Recuperada la democràcia amb la mort de Franco, es va emprendre un nou desenvolupament cultural i urbanístic: La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 va permetre la materialització de diversos projectes i infraestructures clau per a la ciutat que havien quedat paral·litzats durant la crisi de 1970-1985: com ara l'obertura del front marítim de Barcelona a la ciutat.[2] Més endavant, amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 es va reformular urbanísticament el sector Besòs – mar del municipi.

    Esdeveniments  Barcelona al segle xvi vista des de Montjuïc amb el barri del Raval i les drassanes a primer terme.1258 – Tribunal de la Carta Consular de Barcelona. 1265 – Creació del Consell de Cent, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions. 1283 – Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous imposts sense aprovació de les Corts. 1391 – Assalt i crema del Call jueu, acusats d'haver portat la pesta negra. S'agreuja la decadència econòmica de la ciutat. 1412 – Compromís de Casp. Nova dinastia reial: els Trastàmares, d'origen castellà. S'allunyarà la Cort de la ciutat i es crearà la figura del Virrei o Lloctinent. 1462 – Comença la Guerra Civil entre els partidaris de la Busca, la Biga, del rei i dels Remences. 1493 – Intent d'assassinat de Ferran II el Catòlic a la plaça del Rei. 1493 – Arribada a Barcelona de Cristòfor Colom. Rebut pels Reis d'Aragó i Castella a Palau. La Corona d'Aragó queda exclosa de l'explotació econòmica directa de les Amèriques. 1519 – Reunió dels cavallers de l'Orde del Toisó d'Or a la Seu per ordre de l'Emperador Carles I. 1640–1652 – Guerra dels Segadors; acaba amb el setge i presa de Barcelona. Des de 1650, epidèmia de pesta: entre la guerra i la malaltia, mor entre el 15 % i el 20 % de la població. 1714 11 de setembre – Caiguda de Barcelona enfront de les tropes franco-espanyoles comandades pel duc de Berwick. Aquesta derrota significarà la pèrdua dels furs de Catalunya significant això l'annexió completa de Catalunya per Castella. 1716 – Construcció de la Ciutadella a costa de l'enderroc de gran part del barri de la Ribera. 1753 – S'inicia la construcció del barri de la Barceloneta. 1835 – Proclamació de la Llei de Desamortització de Mendizábal. Fets del "Torín". Crema de convents i enderroc dels més importants per donar lloc a places i mercats. 1842 – Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat. 1859 – S'imposa des de Madrid el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, en contra del que havia aprovat l'Ajuntament. 1868 – Amb motiu de la Revolució de 1868 (la Gloriosa), la Fortalesa de la Ciutadella de Barcelona fou enderrocada, conservant-ne només els edificis centrals com l'arsenal (actual Parlament de Catalunya), la capella i el palau del governador (actual Institut Verdaguer). Així s'acaba amb el símbol de la repressió espanyola construït després de la derrota de 1714. 1888 – Exposició Universal de 1888 1893 – Atemptat anarquista al Liceu.  Festivitat barcelonina de La Mercè. Cartell de les festes populars de la mare de déu de la Mercè, l'any 19041905 – Fets del ¡Cu-Cut! Militars espanyols assalten i saquegen el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Creació de la Solidaritat Catalana, el Govern Espanyol suspèn les garanties constitucionals a Barcelona i impulsa la Llei de Jurisdiccions. 1909 – La Setmana Tràgica – Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi ha centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més. 1929 – Exposició Internacional de Barcelona de 1929 1931 – Francesc Macià proclama la República Catalana i aconsegueix que… 1931 – El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya. 1934 – Lluís Companys proclama l'Estat Català. 1936 – Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil espanyola. 1938 Bombardejos de l'aviació feixista espanyola, els dies 16, 17, 18 de març es van produir els més intensos, fet que provocà la mort de centenars de persones (875 segons Hilari Salvadó) i milers de ferits. Al llarg de la guerra els morts en bombardejos en foren milers. 1940 – El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco al Castell de Montjuïc. 1952 Congrés Eucarístic 1962: el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat 1977 el 26 de juny es va convocar a les Rambles de Barcelona la primera manifestació de l'orgull gai de l'estat espanyol. 1987 el 19 de juny, ETA provoca l'atemptat de l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana causa 21 morts i 45 ferits greus. 1992 – Jocs Olímpics del 92. 1995 – Comencen les conferències euromediterrànies. 2003 – Campionat Mundial de Natació Barcelona 2003.[14] 2004 – Fòrum Universal de les Cultures. 5 de novembre de 2008, Barcelona és nomenada seu de la Secretaria General de la Unió per a la Mediterrània. 2010 – Campionat Europeu d'Atletisme Barcelona 2010. 2010 – Dedicació del Temple de la Sagrada Família 2010. 2013 – Campionat del Món de natació de 2013. 2017 – Atropellament a la Rambla de Barcelona.Festivitats 12 de febrer Festes de Santa Eulàlia, antiga patrona de la ciutat de Barcelona. Avui copatrona 24 de setembre Festes de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona (des de l'any 1687).[15]
    Masanés, Cristina «Els primers habitatges de Barcelona». Sàpiens, n.80, pàg. 6. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 98 - 99, entrada: "Barcelona". ISBN 84-297-3521-6.  Coll i Alentorn, Miquel. Història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. vol.2, p.165. ISBN 8478263616.  Banks, Philip «El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII». Barcelona Quaderns d’Història, 8, 2003, pàg. 19-23. Banks, Philip. Alguns immigrants del Llenguadoc a la Barcelona del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982, p. 153-172.  J. Sobrequés (dir., 1992). Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona. Montaner i Martorell, Josep Maria. La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.417-423. ISBN 8472831582.  Roure, Conrad. «El còlera de 1854». A: Recuerdos de mi larga vida (en castellà). vol I. Barcelona: El Diluvio, 1925, p. 33-38.  Sudrià, Carles «L'electrificació de Barcelona en el context europeu» (pdf consulta=23 abril de 2020). Barcelona quaderns d'història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 36. Hugh Purcell, p. 98, Coronel Vicente Rojo en Stanley G. Payne, The Spanish Revolution, (1970) Thomas, Hugh. The Spanish Civil War. Penguin Books. Londres. 2001 «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011]. «El barraquisme». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 4 gener 2013]. «VilaWeb - Diari escola: Campionats del Món de Natació Barcelona 2003». [Consulta: 25 desembre 2017]. Error en el títol o la url.«». Ajuntament de Barcelona, 2016. Arxivat de l'original el 2019-01-29. [Consulta: 6 setembre 2019]. Arxivat 2019-01-29 a Wayback Machine.


    Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

    Llegeix menys
Stay safe
  •  
    Stay safe Pickpockets

    Pickpocketing is the most pressing issue for visitors to Barcelona. Never keep your wallet, cash or important documents in trouser pockets or in bag pockets: a money belt is an easy and inexpensive way to prevent being robbed. As always, be alert in crowded places, such as public transport, train and bus stations, La Rambla and Raval. If you are in a crowd, beware of anyone suspiciously or with no intention deliberately coming close to you.

    Pickpockets usually work with more than one people, with one person using all kinds of tricks to distract you as their accomplices take action. The following are a few common methods:

    At certain tourist hotspots, there are people who will try to show you a 'magic trick'. This involves tying a piece of string around your finger. While you are distracted (and your arm is effectively disabled), your wallet is stolen. These people may also pose as a person looking for spare change, policemen who wishes to check your wallet for ID, or as tourists asking for directions. In the subway, a group of men will come out of seemingly nowhere while you attempt to enter a subway car and block your entrance and exit in a coordinated manner, effectively pinning you against the doors. They will act as if the car is just crowded and they are trying to get on as well, but, in reality, they have already gone through your pockets. They will quickly return to the platform just as the doors are closing, making you effectively trapped in the departing train. A more serious crime includes a person deliberately jamming the entry gate by inserting his subway card just as you are about to pass. His accomplice tries to 'help' you as the others are on your back snatching your items. Under no circumstances should you leave your items unattended. While you are eating outside, a guy may babble near you asking for change with an unreadable poster in his hands and getting closer and closer to your smartphone until he eventually picks it up and passes it to a second guy that will run away with it.Scams See also: Common scams

    People in Barcelona are often very friendly and love to practice their English, so don't be unfriendly. That said, you should, of course, be suspicious if someone approaches you in a touristy area speaking your language and asking you for help. This should put your guard up immediately. Do not be tempted to sign their petition, give them directions, or help them with their problem. You don't know anything about where you are, since you're a tourist, so you won't be able to help them in any case.

    ...Llegeix més
     
    Stay safe Pickpockets

    Pickpocketing is the most pressing issue for visitors to Barcelona. Never keep your wallet, cash or important documents in trouser pockets or in bag pockets: a money belt is an easy and inexpensive way to prevent being robbed. As always, be alert in crowded places, such as public transport, train and bus stations, La Rambla and Raval. If you are in a crowd, beware of anyone suspiciously or with no intention deliberately coming close to you.

    Pickpockets usually work with more than one people, with one person using all kinds of tricks to distract you as their accomplices take action. The following are a few common methods:

    At certain tourist hotspots, there are people who will try to show you a 'magic trick'. This involves tying a piece of string around your finger. While you are distracted (and your arm is effectively disabled), your wallet is stolen. These people may also pose as a person looking for spare change, policemen who wishes to check your wallet for ID, or as tourists asking for directions. In the subway, a group of men will come out of seemingly nowhere while you attempt to enter a subway car and block your entrance and exit in a coordinated manner, effectively pinning you against the doors. They will act as if the car is just crowded and they are trying to get on as well, but, in reality, they have already gone through your pockets. They will quickly return to the platform just as the doors are closing, making you effectively trapped in the departing train. A more serious crime includes a person deliberately jamming the entry gate by inserting his subway card just as you are about to pass. His accomplice tries to 'help' you as the others are on your back snatching your items. Under no circumstances should you leave your items unattended. While you are eating outside, a guy may babble near you asking for change with an unreadable poster in his hands and getting closer and closer to your smartphone until he eventually picks it up and passes it to a second guy that will run away with it.Scams See also: Common scams

    People in Barcelona are often very friendly and love to practice their English, so don't be unfriendly. That said, you should, of course, be suspicious if someone approaches you in a touristy area speaking your language and asking you for help. This should put your guard up immediately. Do not be tempted to sign their petition, give them directions, or help them with their problem. You don't know anything about where you are, since you're a tourist, so you won't be able to help them in any case.

    Professional scam artists exhibiting a high degree of coordination are active in many areas of the city. Be careful in tourist areas. A variety of methods are employed, including the No-change trick. A common scam involves fake cops who will show up ask to see your passport, then take your belongings at the first opportunity. The story varies, but they are almost certainly not real ones. When it happens, the best strategy is to just walk away instead of starting any sort of conversations with them. Another trick is that one seemingly confused person will ask you for directions, diverting your attention and then suddenly fake police will appear asking for your ID. This is a co-ordinated move to divert the attention and steal whatever is possible. If such incident happens, just walk away, without listening to any of their conversation. Stay alert, especially in busy tourist area near the Sants station and Plaça d'Espanya.

    Another popular scam happens in the metro. A group of scammers (often middle-aged women) will take advantage of the fuss while people are entering the metro and surround a tourist, frantically asking for directions. Most tourists won't know what to say while one of the scammers empties their pockets. They will try to confuse the tourist while the metro stays in the platform, and will get out just before the doors are closed. When you realize you've been scammed, the train will have already left and they will be safely outside with your belongings.

    The bird excrement scam is also common. One or more accomplices will secretly spray or throw a smelly liquid on you. When you look up thinking a passing bird has pooped on you, they will run up to you and tell you that they saw a bird poop on you. They will offer to help you clean up, and while you are cleaning they will go through your pockets and any bags you have set down. It is wise to beware of anyone who is attempting to touch a complete stranger.

    A version of Three Card Monte is one of many common scams played on Les Rambles. There are also people holding petitions to install a wheelchair lift in locations with a lot of stairs. Once your signature is obtained they will then aggressively ask for a donation. Sometimes there can be crowds of children demanding money with hardly anyone else in the area, making it difficult to get away.

    Violent crimes

    In 2019 there was a surge in violent crimes around Barcelona: in just the summer, there were almost as many violent deaths as there were for the whole previous year. While tourists are very rarely targeted, so for the regular tourist this should be not a concern, many of these deaths are either drug-related or take place during drunken fights, so you are best advised to avoid such situations.

    Football

    Local club FC Barcelona (also known as "Barça", a term used by locals to refer strictly to the club and not the city) is seen as a symbol of Catalan nationalism, and has a very heated and politically-charged rivalry with Real Madrid, which is seen as a symbol of the Spanish state and ruling establishment, and violent confrontations between the supporters of both clubs have been known to occur. Avoid wearing Real Madrid jerseys while you're in Barcelona, especially on matchdays, as that could result in you being singled out for violence by local fans.

    On the other hand, wearing an Atlético Madrid (the other Madrid club) jersey might get you some stares and a couple of harmless teasings, but certainly no violent reactions.

    ATMs

    Barcelona offers ATMs in many locations. Many provide a wide range of services (withdrawals, transfers, mobile credit recharges, ticketing, etc.), and most accept ATM/debit/credit cards of various banks. Choose an ATM in a secure or highly-public space (e.g., in a bank lobby or airport terminal) to avoid machines modified by criminals to skim/video your card data or where you might be robbed after use. Ensure early in usage that the ATM supports a language you understand. For a full discussion of safe/effective charge/debit/ATM card usage and their cost trade-offs, see Money.

    Areas of caution

    Be very careful in the Barcelona Sants train station where thieves prey on new arrivals, even on the platforms. In general, try to stay away from suburban trains (cercanias in Spanish or rodalies in Catalan) late in the evening, as you may encounter young offensive drop-outs that disturb passengers, smoke, break windows and vandalize equipment. Don't rely too much on the railway security staff, as they prefer not to get involved, and by all means avoid messing with those troublemakers.

    Women travelling alone should exercise caution while exploring the more isolated parts of Montjuïc. The city beaches, particularly the ones adjoining Barceloneta, have proven to be quite lucrative for bag snatchers. Anything that you would rather not lose is best left, locked, in your hostel or hotel.

    Men traveling alone should expect the prostitutes on Les Rambles, St. Antoni, and Raval in the early hours to be very aggressive and in league with pickpockets and robbers.

    Also, people need to be careful when leaving the bars of the Olympic Port late as there are many pickpockets around.

    Women should be wary of wearing exposed jewelry such as gold chains and necklaces. People walking down a street may be attacked from behind by a thief who may grab the necklace and try to rip it off the woman's neck before quickly running away, often down a convenient side street. Be especially careful of seedy looking men on bicycles, as grab and snatch assaults can occur.

    In the event of such a robbery, people will need to find the local police station to report the incident, especially if a travel insurance claim is going to be made. Don't expect any police action beyond the report, though, as these types of events are par for the course and arrests, even when made, almost never lead to prosecution due to a slow, antiquated, and overburdened legal system.

    Parts of Barcelona are covered by closed circuit TV surveillance, but only the more popular spots.

    Anti-tourism movement

    Many Barcelona residents have the impression that there are too many tourists in Barcelona and that it has increased living costs, as landlords prefer to rent to tourists and not to locals to make more profit. Also, a lot of local shops have closed to make way for souvenir spots, so many locals feel they are being expelled from areas they have lived their whole life. In some areas, particularly the ones next to the beach where drunken tourists often stroll in swimming suits, there were anti-tourism demonstrations by locals, which had the backing of the Mayor of Barcelona. By October 2019, this movement had nearly disappeared from scene.

    Cars

    Tourist drivers may attract special attention, such as Red light bag snatch or Flat tire scams

    Public transportation

    Besides being a particular pickpocket hot spot, there are plenty of fare evaders who will stick to you when crossing a fare barrier. Do not even attempt to block their way and let them pass, as many of them can be quite aggressive. Although stations are full of surveillance cameras, they are seldom used to either enforce fare payment or as a proof for filed assault charges, except in the most severe cases. Lack of staff in many stations and few ticket inspections effectively mean carte blanche for them. The fare evasion fine is just €50 if paid on spot, no matter how many times the culprit has previously been caught, and many fines remain unpaid because payment enforcement is legally way too cumbersome.

    Reporting crimes

    If you need to report a crime (for example, to claim on travel insurance), be prepared for the reality that in the downtown police station, officers generally do not speak English, even though the theft report form is in English, Spanish, and Catalan. The police station most often used to report theft is the one underneath Plaça Catalunya beside metro station, where they have some translators for common world languages.

    Llegeix menys

Llibre de frases

Dos
Dos
Tres
Tres
Quatre
Quatre
Cinc
Cinc
Sis
Sis
Set
Set
Vuit
Vuit
Nou
Nou
Deu
Deu
Aigua
Aigua
Ajuda!
Ajuda!
Beure
Beure

On puc dormir a prop de Barcelona ?

Booking.com
487.349 visites en total, 9.186 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 34 visites avui.