Dacia ( Dàcia )

A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes. Aproximadament, aquesta regió estava delimitada al sud pel riu Danubi (llavors anomenat Istros) o a vegades també per les muntanyes dels Balcans (llavors Hemus), incloent així la regió de Dobrudja, habitada pels getes i on entraren en contacte amb el món grec; a l'est, per la mar Negra (llavors Pontus Euxinus) i pel riu Dnièster (Tyras), tot i que hi havia molts assentaments dacis entre el Dnièster i el riu Bug del Sud; i a l'oest, pel riu Tisza (Tisia), encara que a vegades també s'hi comptaven àrees situades entre aquest riu i el Danubi mitjà. Correspon, per tant, als estats actuals de Romania i Moldàvia i a petites parts dels de Bulgària, Sèrbia, Hongria i Ucraïna.

Entre els anys 82 aC i la conquesta romana del 106 de la nostra era, va existir un regne daci d'extensió variable. La seva capital, Sarmizegethusa, va ser destruïda pels romans però la nova ciutat que aquests van fundar per dirigir la província va prendre en part el seu nom (Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa).

Destinacions