Contrapàs
El contrapàs és el nom d'unes danses que es ballen des de mitjan segle xix, en les quals es troba l'origen de la sardana actual. Es tracta de dos balls que varen conviure i que es dansaven generalment en les mateixes sessions: el contrapàs, d'origen religiós, llarg i solemne, i la sardana curta, nomenada així per la seva poca extensió musical, en comparació amb la que després es va denominar sardana llarga.
El contrapàs és una dansa antiga, avui sol es balla a Tremp, capital del Pallars Jussà, el dia de Sant Antoni Abat, en què els balladors, posats en rengle i agafats de les mans, dibuixen unes figures, tot donant la volta a la plaça, de tal manera que en acabar es tornen a trobar al mateix lloc de l'inici. El nom fa referència a la combinació de passos que s'han de marcar, o sigui, un pas seguit d'un altre en direcció contrària al primer.
És un ball extens amb una melodia d'una marcada uniformitat tonal i una lletra en la qual es narra la passió de Crist, que es coneix amb el nom de divino. La complicada coreografia del contrapàs comporta l'assistència d'un capdanser, que és el director de la ballada.
Per la seva banda, la sardana curta va servir de base per al desenvolupament de la sardana llarga. Era una dansa molt semblant a l'actual, que es ballava pràcticament de la mateixa manera. La seva característica més destacada és que estava limitada sempre al mateix nombre de compassos: vuit que s'anomenaven curts i setze dels denominats llargs, i es combinaven de la manera següent:
- dues tirades de curts
- una tirada de llargs
- dues tirades de curts
- una tirada de llargs
- contrapunt
- una tirada de llargs
- contrapunt
- una tirada de llargs.
L'extensió total era, doncs, extraordinàriament breu: només noranta-sis compassos.
Generalment la sardana curta es dansava després del contrapàs i abans d'acabar la festa, potser per donar a la ballada un major atractiu i animació. Va conviure amb la sardana llarga mentre aquesta s'anava formant i es va deixar de ballar a mesura que la sardana llarga s'imposava.
