L'agulla de Cleòpatra a la ciutat de Nova York és un dels tres obeliscs egipcis amb nom semblant. L'estela del segle XV aC es va instal·lar a Central Park, a l'oest del Metropolitan Museum of Art de Manhattan, el 22 de febrer de 1881. Va ser assegurada el maig de 1877 pel jutge Elbert E. Farman, cònsol general dels Estats Units al Caire, com a un regal del Khedive perquè els Estats Units es mantinguin neutrals i amistós mentre les potències europees –França i Gran Bretanya– van maniobrar per assegurar el control polític del govern egipci. Els costos de transport van ser pagats en gran part pel magnat del ferrocarril William Henry Vanderbilt, el fill gran de Cornelius Vanderbilt.

Fabricat de granit vermell, l'obelisc fa uns 21 metres (69 fts) d'alçada, pesa unes 200 tones, i està inscrit amb jeroglífics egipcis. Va ser erigit originàriament a la ciutat egípcia d'Heliopolis per ordre de Tutmosis III, l'any 1475 aC. El granit va ser portat de les pedreres d'Assuan prop de la primera cataracta del Nil. Les inscripcions van ser afegides uns 200 anys més tard per Ramsès II per commemorar les seves victòries militars. Els obeliscs van ser traslladats a Alexandria i instal·lats al Cesareum —un temple construït per Cleòpatra en honor a Marc Antoni o Juli Cèsar— pels romans l'any 12 aC, durant el regnat d'August, però van ser enderrocats temps després. Això va tenir l'efecte fortuït d'enterrar les seves cares i així preservar la majoria dels jeroglífics dels efectes de la meteorització.