L'església de Sant Simeó Estilita, coneguda també com a Qal'at Sim’an (fortalesa de Simeó, en àrab) és una església cristiana del s. V a prop d'Alep, Síria.
L'església, un grandiós martyrium cruciforme, que inclou diversos edificis d'estructura molt complexa, s'alçà en honor de sant Simeó Estilita el Vell, un dels anacoretes coneguts com els Pares del desert.
La seua importància rau en el fet de ser un dels edificis medievals més originals i antics, amb unes solucions arquitectòniques precedents d'alguns aspectes de l'art romà d'Orient o el romànic. El conjunt està declarat Patrimoni de la Humanitat des de 2011, amb la denominació "Antigues ciutats del nord de Síria".
Simeó Estilita fou un anacoreta cristià famós i venerat. Nasqué cap a l'any 390 a Cilícia, i des de molt jove mostrà inclinació per la vida eremítica, que li va impulsar a viure apartat de la societat a la recerca de la il·luminació. La seua fama i el...Llegeix més
L'església de Sant Simeó Estilita, coneguda també com a Qal'at Sim’an (fortalesa de Simeó, en àrab) és una església cristiana del s. V a prop d'Alep, Síria.
L'església, un grandiós martyrium cruciforme, que inclou diversos edificis d'estructura molt complexa, s'alçà en honor de sant Simeó Estilita el Vell, un dels anacoretes coneguts com els Pares del desert.
La seua importància rau en el fet de ser un dels edificis medievals més originals i antics, amb unes solucions arquitectòniques precedents d'alguns aspectes de l'art romà d'Orient o el romànic. El conjunt està declarat Patrimoni de la Humanitat des de 2011, amb la denominació "Antigues ciutats del nord de Síria".
Simeó Estilita fou un anacoreta cristià famós i venerat. Nasqué cap a l'any 390 a Cilícia, i des de molt jove mostrà inclinació per la vida eremítica, que li va impulsar a viure apartat de la societat a la recerca de la il·luminació. La seua fama i els miracles que se li atribuïen en vida frustraren els seus intents d'aïllament, doncs eren multituds les que el buscaven pel seu consell i ajut.
Decidit a continuar amb la manera de vida que havia triat, Simeó mana erigir una columna al cim de la qual podria trobar la soledat que anhelava. Es diu que la columna era de 3 m d'alçada, però va haver de substituir-la per una altra que n'arribava als 15. Al reduït espai de la columna, exposat a la intempèrie, passà els darrers 37 anys de la seua vida, sense baixar-ne ni en cas de malaltia. La seua fama s'estengué tant que fins i tot l'emperador Teodosi li demanava consell.
Afegeix un nou comentari