La catedral de Wells està situada al centre de Wells, Somerset, Anglaterra, i és la seu del bisbat de Bath i Wells.
És la segona ciutat catedral més petita d'Anglaterra, sent la ciutat de Londres la que té una població resident més petita. Els pous que els romans ja coneixien, rededicats ara a sant Andreu, encara sorgeixen abundantment al jardí del bisbe i omplen el fossar del seu palau, on els famosos cignes muts estiren les cadenes sota d'una finestra adjuntades a una petita campana, per a una recompensa de menjar.
La construcció de la catedral, la primera erigida en gòtic anglès antic,[1] va durar més de tres segles, de 1175 a 1508. La catedral es comença a construir per iniciativa del bisbe Reinald de Nohun. És un dels exemples més importants de l'anomenat Early English.[2]
Encara que és principalment d'estil gòtic, romanen algunes parts dels fonaments d'una primitiva església del segle x al claustre. La primera església s'hi establia el 705 pel rei Ine de Wessex, dedicada a sant Andreu. La font baptismal en el transsepte és la part més antiga que ha sobreviscut de la catedral, datada al voltant de l'any 700.
Dos segles més tard, la seu de la diòcesi es canvia a Wells: el primer bisbe de Wells fou Athelm (v. 909), que coronava el rei Athelstan. Athelm i el seu nebot sant Dunstan esdevingueren arquebisbes de Canterbury.
Afegeix un nou comentari