Vista aèria del castell on s'aprecia el pati interior.

Yves de Vescy, Baró d'Alnwick, va erigir les primeres parts del castell l'any 1096.[1] Va ser construït per defensar la frontera nord anglesa de les invasions escoceses. Va ser assetjat l'any 1172 i posteriorment una altra vegada l'any 1174 per Guillem I d'Escòcia, que va ser capturat fora de les muralles durant la Batalla d'Alnwick.[2] L'any 1309 va ser comprat a Antony Bek, bisbe de Durham, per Henry de Percy, Primer Baró Percy i ha estat administrat per la família Percy, Comtes i posteriors Ducs de Northumberland des de llavors.[3] El primer Percy senyor d'Alnwick va restaurar el castell i la Torre de l'Abat, la Porta del Mitjà i la Torre del Conestable van sobreviure a aquest període. En els anys 1404 i 1405, els Percy es van rebel·lar contra Enric IV, qui va assetjar i va prendre el castell.[4]

Durant la Guerra de les Dues Roses que va ser duta a terme contra el Rei Eduard fins a la seva rendició a mitjan setembre de 1461 després de la Batalla de Towton. Reconquistat per Sir William Tailboys durant l'hivern que es va lliurar a Hastings, John Howard i Sir Ralph Grey de Helton a la fi de juliol de 1462. Grey va ser nomenat capità però es va rendir després d'un fort setge a principis de tardor. El Rei Eduard va respondre amb vigor i quan el Comte de Warwick va arribar al novembre, la Reina Margarita i el seu conseller francès, Pierre de Breze van ser forçats a navegar a Escòcia a la recerca d'ajuda. Van organitzar una força escocesa, al comandament d'Angus i Pierre de Breze establerta el 22 de novembre. L'armada de Warwick, comandada per l'experimentat Conde de Kent i l'acabat de perdonar Lord Scales, van impedir l'arribada de notícies a través de les famolenques guarnicions. Com a resultat d'això els castells de Bamburgh i Dunstanburgh van acceptar el tracte i es van rendir. Però Hungerford i Whittingham dirigits per Alnwick van resistir fins que Warwick va ser forçat a rendir-se amb l'arribada d'Angus i de Breze el 5 de gener de 1463.

La família Lancaster va perdre una gran oportunitat per portar a Warwick a batalla en lloc de retirar-se, deixant després de si només una força simbòlica que es va lliurar l'endemà.

Per a maig de 1463 Alnwick estava en mans dels Lancaster per tercera vegada des de la batalla de Towton, traït per Grey Heton qui va enganyar al comandant, Sir John Astley. Astley va ser empresonat i Hungerford va assumir de nou en comandament.

Després de les victòries de Montagu a Hedeley Moor i Hexham l'any 1464 Warwick va arribar abans que Alnwick i va rebre la seva rendició l'endemà.

El 6º Comte de Northumberland va dur a terme nombroses renovacions al segle xvi. En la segona meitat del segle xviii Robert Adam va dur a terme més modificacions. El castell va ser representat en diversos paisatges pintats per l'italià Canaletto (un d'ells es conserva a Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza).

Els interiors eren en gran manera en estil Strawberry Hill gòtic que no era en absolut característic de la seva obra, que en general era neoclàssica. No obstant això al segle xix Algernon, 4º Duc de Northumberland va reemplaçar la majoria d'aquesta decoració per una arquitectura menys ostentosa dissenyada per Anthony Salvin.[5]D'acord amb la pàgina web oficial gran part dels treballs d'Adam sobreviuen, però molt pocs o cap d'ells roman a les habitacions principals que s'ensenyen al públic, les quals van ser redecorades en l'era victoriana per Luigi Canina en un estil italianitzant molt opulent.