Osmanlı mimarisi ( Arquitectura otomana )

L'arquitectura otomana és l'arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Otomà, la qual va emergir a Bursa i Edirne als segles xiv i xv. Es va desenvolupar a partir de l'anterior arquitectura seljuk i va ser influïda per l'arquitectura romana d'Orient, iraniana, com també per la Mamluk islàmica després de la conquista de Constantinoble pels turcs otomans. Durant almenys 40 anys, les creacions arquitectòniques romanes d'Orient com l'església d'Hagia Sophia, serviren com a models per a moltes de les mesquites otomanes.

L'arquitectura otomana va arribar a una gran perfecció i excel·lí en l'harmonia en la construcció entre els espais interiors i els exteriors, com també en l'articulació entre la llum i les ombres, les voltes, semivoltes i les columnes. La mesquita es va transformar d'una cambra petita i fosca amb les parets cobertes amb arabescs a un santuari d'equilibri estètic i tècnic, refinada elegància i un toc de transcendència divina.

Avui dia, es troben les restes de l'arquitectura otomana en certes parts dels seus antics territoris sota decadència.

Destinacions