Aragonès

Aragonès

L'aragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça. Els parlants natius solen anomenar-lo pel nom del seu dialecte: "belstan", "ribagorçano", "cheso", "patués"... Així, doncs, a hores d'ara principalment a les valls d'Echo, Ansó, Gistau, la zona de Panticosa, A Fueva i la Ribagorça Occidental es poden considerar pròpiament de parla aragonesa.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Jaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Panticosa, Lo Grau i Osca. Per tot el domini lingüístic, s'hi reconeixen diversos dialectes de l'aragonès, que alguns consideren com a meres parles locals.

...Llegeix més

L'aragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça. Els parlants natius solen anomenar-lo pel nom del seu dialecte: "belstan", "ribagorçano", "cheso", "patués"... Així, doncs, a hores d'ara principalment a les valls d'Echo, Ansó, Gistau, la zona de Panticosa, A Fueva i la Ribagorça Occidental es poden considerar pròpiament de parla aragonesa.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Jaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Panticosa, Lo Grau i Osca. Per tot el domini lingüístic, s'hi reconeixen diversos dialectes de l'aragonès, que alguns consideren com a meres parles locals.

Hi ha varietats occidentals (Ansó, Echo, Tena, Ayerbe) i varietats orientals (Gistau, Fueva, Benasc, Ribagorça) caracteritzades per trets compartits amb el català, com per exemple, l'ús del passat perifràstic, encara que aquest es faci diferent al català, per exemple en gistavín:

  • voi fer(e)
  • vas fer(e)
  • va fer(e)
  • vom fer(e)
  • voz fer(e)
  • van fer(e)

O en ribagorçà:

  • vai fer
  • vas fer
  • va fer
  • vam fer
  • vaz fer
  • van fer

El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és un dialecte de transició entre l'aragonès i el català, amb trets gascons, i amb alguns trets en comú amb el dialecte del ribagorçà tenint fortes influències catalanes, aragoneses i occitanes (gascones). Aquesta parla té tres zones, la nord té més trets catalans, i les altres dues zones, sud i est, tenen més trets aragonesos. La principal característica aragonesa del benasquès respecte al català és la diftongació de vocals: uello, hue, vediello, viengo, tiengo, quiero, puesco, nuevo, fuella, martiello, ye, yes.

Més imatges

Destinacions